"Que les virtuts tingudes per femenines impregnin la vida pública"
Adela Cortina critica la política que defensa cooperar només amb 'els nostres'
Descarregar pdf
"Que les virtuts tingudes per femenines -la compassió, la cura, la responsabilitat pels éssers vulnerables- impregnin la vida pública perquè sense elles és immisericorde i despiadada". Així ho ha reclamat la filòsofa Adela Cortina durant el seu discurs com a cinquena doctora honoris causa de la Universitat de Lleida.
Un discurs, a través de la història de l'ètica occidental, sobre les conseqüències d'haver dividit durant segles les qualitats humanes en dos blocs: un per a les dones, relegat a la vida privada, i un altre per als homes, per regir la vida política i econòmica de l'esfera pública". Per a la catedràtica d'ètica de la Universitat de València, aquest mecanisme, que ha servit per justificar la divisió sexual del treball, ha perjudicat no només les dones, sinó el conjunt de la humanitat.
Cortina considera el repte de l'ètica del segle XXI és unir les qualitats que s'associen a la vida pública (la justícia), amb les què han quedat recloses a la vida privada (compassió) o com a molt a les ONG, perquè a més de ser patrimoni axiològic de dones i d'homes, sense el seu conjunt no existeix moral humana digna, tampoc política digna.
En aquest sentit, ha criticat tant Donald Trump i la seua "política del primer i l'únic per als nord-americans", com tots aquells que defensen polítiques "capaces només de cooperar amb els propers, amb la pròpia família o la pròpia comunitat". Totes les persones "estem preparades biològicament per cuidar i cooperar, per dur a accions altruistes i commoure'ns" ha afirmat Cortina, que ha finalitzat reivindicant el respecte a la dignitat aliena i pròpia, la compassió que du al compromís per protegir i emponderar els vulnerables i tenen dignitat i no un simple preu".
El padrí de la nova honoris ha estat el catedràtic de Cirurgia i exrector de la UdL, Joan Viñas, que en la seua laudatio ha qualificat Cortina de "model, tant personal com professional, que ha d'inspirar i animar moltes joves a lluitar pels seus drets i a no renunciar a cap de les seues aspiracions". A banda de repassar la seua trajectòria professional, Viñas ha destacat "la seua humanitat i el seu compromís de servei a la societat i ha reivindicat que "tant de bo els líders polítics i socials es prenguessin seriosament aquesta manera de pensar" encarada a aconseguir "la convivència en pau i el progrés de la societat".
De la seua banda, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha afirmat que si fos ministre d'Educació faria perquè "l'ensenyament fos un aprenentatge per saber pensar, tot fent bones preguntes", i perquè els graduats universitaris haguessin de cursar crèdits de filosofia, tot i que seguidament ha afegit que això darrer "és un impossible perquè ni l'administració, ni els professors, ni els alumnes ho permetrien".
El rector, que ha insistit en la importància de la filosofia, ha lloat la figura i la trajectòria de Cortina com una universitària de pensament aplicat, un dels referents intel·lectuals i cívics del nostre país, una persona que intenta practicar "una intel·ligència bondadosa i una bondat intel·ligent".
Adela Cortina va ser la primera dona a ingressar com a membre de la Reial Acadèmica espanyola de les Ciències Morals i Polítiques, al 2008. Directora acadèmica de la Fundació ÉTNOR per a l'ètica dels negocis i les organitzacions, compta amb una dotzena de doctorats honoris causa d'universitats espanyoles i llatinoamericanes. Entre els guardons que ha rebut, destaca el Premi Nacional d'Assaig (2014) per ¿Para qué sirve realmente la ética?.
Un discurs, a través de la història de l'ètica occidental, sobre les conseqüències d'haver dividit durant segles les qualitats humanes en dos blocs: un per a les dones, relegat a la vida privada, i un altre per als homes, per regir la vida política i econòmica de l'esfera pública". Per a la catedràtica d'ètica de la Universitat de València, aquest mecanisme, que ha servit per justificar la divisió sexual del treball, ha perjudicat no només les dones, sinó el conjunt de la humanitat.
Cortina considera el repte de l'ètica del segle XXI és unir les qualitats que s'associen a la vida pública (la justícia), amb les què han quedat recloses a la vida privada (compassió) o com a molt a les ONG, perquè a més de ser patrimoni axiològic de dones i d'homes, sense el seu conjunt no existeix moral humana digna, tampoc política digna.
En aquest sentit, ha criticat tant Donald Trump i la seua "política del primer i l'únic per als nord-americans", com tots aquells que defensen polítiques "capaces només de cooperar amb els propers, amb la pròpia família o la pròpia comunitat". Totes les persones "estem preparades biològicament per cuidar i cooperar, per dur a accions altruistes i commoure'ns" ha afirmat Cortina, que ha finalitzat reivindicant el respecte a la dignitat aliena i pròpia, la compassió que du al compromís per protegir i emponderar els vulnerables i tenen dignitat i no un simple preu".
El padrí de la nova honoris ha estat el catedràtic de Cirurgia i exrector de la UdL, Joan Viñas, que en la seua laudatio ha qualificat Cortina de "model, tant personal com professional, que ha d'inspirar i animar moltes joves a lluitar pels seus drets i a no renunciar a cap de les seues aspiracions". A banda de repassar la seua trajectòria professional, Viñas ha destacat "la seua humanitat i el seu compromís de servei a la societat i ha reivindicat que "tant de bo els líders polítics i socials es prenguessin seriosament aquesta manera de pensar" encarada a aconseguir "la convivència en pau i el progrés de la societat".
De la seua banda, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha afirmat que si fos ministre d'Educació faria perquè "l'ensenyament fos un aprenentatge per saber pensar, tot fent bones preguntes", i perquè els graduats universitaris haguessin de cursar crèdits de filosofia, tot i que seguidament ha afegit que això darrer "és un impossible perquè ni l'administració, ni els professors, ni els alumnes ho permetrien".
El rector, que ha insistit en la importància de la filosofia, ha lloat la figura i la trajectòria de Cortina com una universitària de pensament aplicat, un dels referents intel·lectuals i cívics del nostre país, una persona que intenta practicar "una intel·ligència bondadosa i una bondat intel·ligent".
Adela Cortina va ser la primera dona a ingressar com a membre de la Reial Acadèmica espanyola de les Ciències Morals i Polítiques, al 2008. Directora acadèmica de la Fundació ÉTNOR per a l'ètica dels negocis i les organitzacions, compta amb una dotzena de doctorats honoris causa d'universitats espanyoles i llatinoamericanes. Entre els guardons que ha rebut, destaca el Premi Nacional d'Assaig (2014) per ¿Para qué sirve realmente la ética?.