Primera tesi de filologia catalana defensada en aquesta llengua per una ciutadana xinesa

La recerca ha estat finançada per la Càtedra d'Estudis Asiàtics de la UdL

Descarregar pdf
WangLiyunUdL-fotoUB
Wang Liyun amb els seus directors de tesi. FOTO: UB
Estudi contrastiu de l’estructura sil·làbica del català i del xinès estàndard i de les implicacions segmentals més rellevants per als aprenents sinòfons, és la primera tesi sobre llengua catalana, escrita i defensada en català per una persona nativa de xinès estàndard. Aquest estudi lingüístic sobre la pronúncia comparada del xinès i el català, és obra de Wang Liyun, professora de llengua xinesa de la Universitat de Lleida (UdL) a l'Institut de Llengües i investigadora del Laboratori de Fonètica Aplicada "Pere Barnils" i de la Càtedra d'Estudis Asiàtics de la UdL.
 
La tesi, codirigida per la catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, Maria-Rosa Lloret, i pel catedràtic de Fonètica Aplicada i director de la Càtedra d'Estudis Asiàtics de la UdL, Joan Julià-Muné, investiga el què, el perquè i el com de l'aprenentatge del català com a llengua forana per part dels usuaris de la llengua més parlada al món, el xinès estàndard, altrament conegut com a mandarí o putonghuà.
 
Aquest estudi, que ha obtingut la màxima nota que s'atorga a una tesi, excel·lent cum laude, ha estat finançat per la Càtedra d'Estudis Asiàtics de la UdL en el període 2015-2019.
 
Wang Liyun és llicenciada en Filologia i literatura hispàniques per la Shanghai International Studies University i màster en Traducció, interpretació i estudis interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Centre de Servei de Llengües de la qual va seguir cursos de formació universitària en llengua catalana.
 
"El seu, sens dubte, és un treball pioner en aquesta àrea d'investigació, especialment ara que tot just s'inicien a la Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín els estudis de català en el marc dels departaments d'altres llengües romàniques, com ara l'espanyola i la portuguesa", explica Joan Julià-Muné.