El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha recuperat una forca de fusta possiblement ibèrica a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca que seria única en aquest context històric. A l'
oppidum (poblat fortificat en alt) del Gebut, a Soses, han excavat una estructura defensiva de més de quatre metres d'alçada, també inusual, segons els mateixos arqueòlegs. Són les troballes més destacades de la campanya d'estiu que finalitza aquest divendres després de tres setmanes. A les excavacions han participat un total de 36 persones, entre membres del GIP i estudiantat provinent d'arreu de l'Estat espanyol, en el marc del
Curs teoricopràctic d'arqueologia ibèrica de la Universitat d'estiu de la UdL.
A Vilars, l'excavació de l'escarpa (la part interior del fossat) ha permès recuperar una possible forca de fusta de dos pues i en un excel·lent estat de conservació. Aquest tipus d'eina és ben coneguda en el món ibèric feta de ferro, però inexistent en fusta. "La seua posició estratigràfica sembla correcta en el rebliment de la part posterior de l'escarpa, però caldrà esperar l'estudi de les traces de fabricació i les datacions per carboni 14 per poder assegurar categòricament el seu ús com a forca, el qual esdevindria un unicum dins del món ibèric", segons destaca Emili Junyent.
També han treballat en les cases el barri oest de la fortalesa d'Arbeca pertanyents al període ibèric antic i a la primera edat de ferro. En aquesta zona han trobat un edifici amb vàries estances, que podria correspondre a una casa senyorial, un tipus de construcció no detectat fins ara dins de la fortalesa. En una altra estança, situada en la part sud del barri, ha aparegut una nova tenalla conservada sencera que confirma l'existència d'una zona de magatzems just davant de la placeta on s'ubicaven els forns comunitaris de pa. Les analítiques del Laboratori d'Arqueologia de la UdL permetran determinar l'ús concret d'aquests recipients.
Mentre, a Gebut les arqueòlogues i els arqueòlegs han localitzat una espona de més de quarte metres d'alçada que protegia el vessant oest del poblat davant de les muralles. Parcialment enderrocada en la part superior i encara en curs d'excavació definitiva, aquesta estructura es conserva intacta en una alçada de 2,20 metres sense haver assolit la base, on possiblement s'hi ubicaria encara un fossat. "Es tracta d'una obra sense paral·lels d'envergadura similar en el món ibèric, que, i juntament amb el baluard defensiu i les muralles ubicades al seu darrere, feien inexpugnable el poblat, al menys per la banda oest", explica el professor Joan López. La recuperació patrimonial del conjunt d'aquestes estructures "convertirà Gebut en un referent de les fortificacions ibèriques tant al Baix Segre, com en el conjunt de Catalunya", afegeix.
D'altra banda, les excavacions a l'interior del poblat han confirmat la cronologia preibèrica de la seua fundació i els contactes amb el món fenici des de mitjans del segle VI abans de la nostra era. El treballs d'enguany s'han concentrat també en l'excavació de les tres torres ja conegudes fruit de les excavacions efectuades durant els anys 2017 i 2018, per tal de preparar la seua immediata consolidació i restauració en col·laboració amb l'Ajuntament de Soses.
Espona excavada al Gebut / Foto: GIP-UdL
