Lletres homenatja Frederic Vilà tot reivindicant les humanitats

Professor d'universitat durant 41 anys, Frederic Vilà, va començar a fer classes a l'Estudi General de Lleida (llavors extensió de la Universitat Autònoma de Barcelona) al 1972, i es jubilà com a professor de la Universitat de Lleida al 2013. Dos anys després, els seus companys i les seues companyes del Departament d'Història de l'Art i Història Social, del qual en va ser el primer director (entre 1995 i 1998), han volgut reconèixer-li la seua trajectòria, tot publicant El gran valor de les lletres i les humanitats. Homenatge al Dr. Frederic Vilà i Tornos.

Aquest llibre, que avui s'ha presentat al Saló Víctor Siurana de la UdL, recull poemes i reflexions personals al voltant del catedràtic d'Història de l'art i també arquitecte, així com assajos crítics i recerques científiques sobre història de l’art, història, antropologia, arquitectura, arqueologia, muse­ologia, filologia o literatura, escrits majoritàriament per professorat de la Facultat de Lletres de la UdL.

Es tracta, escriuen els editors de l'obra, d'una miscel·lània que reflecteix la pluralitat d'àmbits on sempre s'ha mogut en Frederic Vilà, "que no deixa de ser una petita mostra i memòria icònica del què és la Facultat de Lletres de la UdL: un espai on es conrea la sana curiositat intel·lectual i on es continua creient, com ho feu Frederic Vilà durant més de 40 anys, en el gran valor de les Lletres i les Humanitats".

L'acte, que ha estat presidit pel rector i company de departament, Roberto Fernández, ha comptat amb la participació de la directora del departament, Maria José Vilalta, el degà de la Facultat de Lletres, Joan Busqueta, i del catedràtic d'Història Contemporània, Manel Lladonosa. Tots ells han destacat el paper de Frederic Vilà en la represa i el desenvolupament dels estudis universitaris a Lleida, especialment de l’àmbit de les humanitats, així com la seua vocació de servidor públic.

A més de professor universitari, Vilà també va exercí com a arquitecte entre el 1970 i el 1982. Autor de places a la ciutat com ara la de Cervantes, la de l'Exèrcit, la dels Pagesos (actualment remodelades) i la de les Missions, va ser regidor de Cultura a la Paeria entre 1991 i 1995, tot impulsant la remodelació de l'Escorxador com a aula de teatre i la recopilació i exhibició del fons Cristòfol i la creació de la sala corresponent, entre altres.

Com a investigador, la seua recerca s'ha centrat en la història de l'arquitectura i del pensament arquitectònic des del segle XVIII fins a l'actualitat, la plàstica contemporània i la recuperació i conservació del patrimoni. Autor de llibres com ara La catedral de Lleida segle XVIII (1991) o Primera pedra de la Universitat de Lleida: construcció original i remodelació del seminari (2005), Frederic Vilà treballa actualment en una recerca d'arquitectura contemporània i intervencions en elements del patrimoni arquitectònic de les terres de Lleida. També forma part de la Comissió Tècnica de Lleida del Consell del Patrimoni Cultural de Catalunya, i coordina, en qualitat de vicepresident, el Consell Científic del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida.

En un discurs emocionat i alhora reivindicatiu, Frederic Vilà, que ha agraït als organitzadors i als assistents que l'hagin acompanyat en aquest acte, ha defensat el valor dels estudis d'humanitats en el sí de les universitats públiques, tot i ser moments difícils per aquestes institucions, ha dit. Vilà, que ha afirmat que el pensament no pot ser expulsat de la universitat, ha convidat a la resistència i a la lluita des de baix per contrarestar els intents de mercantilitzat els serveis públics, inclosa la universitat.