Lledó defensa l'educació pública com a garant de la democràcia

"L'escola i la universitat han de ser el fonament perquè no s'ensorri, de nou, el futur". Amb aquesta frase finalitzava el filòsof, Emilio Lledó, el seu discurs d'investidura com a nou doctor honoris causa de la Universitat de Lleida. Un discurs que s'ha centrat en la defensa de l'educació pública com a garantia de la llibertat de pensament, on s'origina la política democràtica. Una educació que ha d'ensenyar a pensar, basada en els principis essencials de llibertat i d'igualtat i que, de cap manera, pot estar regida pel diner, ni manipulada per interessos de poder, ni de domini, parteixin de governs o de "suposats educadors", ha dit.

Lledó, que ha afirmat que uns dels grans problemes al nostre país és l'educació, ha alertat que la igualtat d'oportunitats s'està pervertint quan les desigualtats econòmiques estableixen les fronteres i els camins de l'educació. En aquest sentit, ha apuntat que una de les conseqüències d'aquestes desigualtats és "l'obsessió" d'entendre la universitat com una forma de guanyar-se la vida i no com la culminació d'un procés iniciat a l'escola per creixer en coneixements, creativitat i innovació. Un procés que presenta "la forma suprema de la identitat democràtica", ha afegit.

Tot citant Plató, el pensador ha criticat els qui han posat el diner i la cobdícia, per davant la formació, la intel·ligència i la ment. "Posar la crisi econòmica -produïda per la corrupció i la fomentada ignorància- com a excusa per distraure'ns dels autèntics progressos de la democràcia, pot ser l'origen de la degeneració intel·lectual i col·lectiva, de la degeneració política".

Per la seua part, el rector de la UdL ha lloat la figura d'Emilio Lledó com un "consumat mestre d'intel·ligència bondadosa, que fuig de qualsevol divisme intel·lectual, un homus politicus, que exerceix el compromís social". Roberto Fernández ha afirmat que mereixeria ser Premi Príncep d'Astúries "perquè les seues virtuts privades haurien de ser les nostres virtuts públiques". En ell "ètica, fisolofia i política s'entrecreuen les mans".

Emilio Lledó ha estat apadrinat per la catedràtica de Filologia Francesa de la UdL, Àngels Santa, que ha reivindicat amb aquesta investidura la filosofia "no com a una disciplina del passat sinó un dels elements constitutius del present".

Membre de la Reial Acadèmia Espanyola i professor a les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona, UNED de Madrid i Lliure de Berlín, ha centrat la seua obra en la filosofia grega clàssica, el llenguatge com a objecte principal de l'anàlisi filosòfica i la reflexió al voltant de l'escriptura i la temporalitat. Lledó, que dirigí la tesi a Víctor Siurana -impulsor de la restauració de la UdL i professor de la Facultat de Lletres- sobre teoria de la funció publicitària, també s'ha destacat per la seua defensa de les humanitats, de l'educació pública. Entre els seus llibres més recents hi trobem La filosofía hoy. Filosofía, lenguaje e historia (2012) i Los libros y la libertad (2013).

Premi nacional d'assaig al 1991 amb El silencio de la escritura, Lledó ha estat un dels principals artífexs de la renovació de la filosofia espanyola de la segona meitat del segle XX. Entre altres, ha estat guardonat amb els premis Alexander Von Humboldt (1990) del govern alemany; Internacional Menéndez Pelayo (2004), Fernando Lázaro Carreter (2007) i el Premi de Cultura María Zambrano 2008 que atorga la Junta d'Andalusia.