L'edició genòmica, clau per a les millores de l'arròs

Els editors genòmics de precisió estan desbloquejant trets agronòmics inaccessibles fins ara; accelerant la millora del rendiment, la resistència a l'estrès i la qualitat nutricional de l'arròs sense les limitacions normatives dels transgènics. Així ho afirma un article de personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i Agrotecnio publicat a la revista Trends in plant science. La tecnologia CRISP, que funciona com unes tisores moleculars capaces de tallar i modificar l'ADN amb rapidesa i alta precisió, suposa "una plataforma versàtil i potent per millorar aquesta planta herbàcia de cara a afrontar els reptes d'una població creixent i els efectes del canvi climàtic", afirmen Paul Christou, Teresa Capell, Xin Huang, Wenshu He i Ludovic Bassie.

L'article revisa els principals avenços en l'edició del genoma de l'arròs des del 2020 per respondre a la "demanda urgent de varietats resilients i de major rendiment". Els autors defensen que l'edició genòmica permet unes millores precises i eficients "que els mètodes convencionals ja no poden aconseguir per si sols". També destaquen que noves varietats han mostrat una major tolerància a estrès abiòtics com la sequera, la salinitat i les temperatures extremes, així com resistència a plagues i malalties sense reduir la productivitat. 

Quant al valor nutricional, l'article recull que l'edició genòmica de l'arròs ha permès desenvolupar línies amb més β-carotè (precursor de la vitamina A) i zinc, que col·labora al bon funcionament del sistema immunitari; millorar la digestibilitat del midó ajustant el contingut dels polisacàrids que el componen (amilopectina i amilosa); i reduir l'acumulació de metalls pesants com l'arsènic o el cadmi. 

Text: Comunicació Agrotecnio / Premsa UdL