Les dones més longeves, amb menys risc de malalties multisistèmiques que els homes

Les dones que arriben a edats més avançades mostren una menor susceptibilitat que els homes a les malalties multisistèmiques, aquelles que afecten a més d'un sistema com per exemple el digestiu i el respiratori. A més, l'aparició de patologies s'endarrereix en les persones més longeves d'ambdós sexes. Són algunes de les conclusions d'una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL), l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) que s'ha publicat a la revista BMC Medicine. L'estudi ha analitzat 482.058 històries clíniques de persones que van morir a Catalunya entre el 2006 i el 2022, amb edats entre els 50 i els 112 anys. D'aquestes, el 50,4% eren dones.

La investigació tenia com a objectiu estudiar, a nivell poblacional, els patrons de malaltia específics de cada sexe associats a l'esperança de vida humana. "Els resultats mostren que a mesura que la longevitat augmenta, l'inici de malalties tant en un sol sistema com en múltiples s'endarrereix progressivament", destaca l'investigador de l'IDIAP Jordi Gol i professor del departament de Medicina Experimental de la UdL, Joaquim Sol. "Les persones que moren després dels 87-88 anys poden tenir una major protecció contra malalties relacionades amb l'edat, resultat de l'optimització dels mecanismes homeostàtics", afegeix.

 

Els resultats suggereixen que en les persones que pateixen neoplàsies (creixement anormal de les cèl·lules que pot ser benigne o cancerós) la vida útil està fortament relacionada amb la supervivència. En canvi, en el cas de les malalties de l'aparell respiratori, endocrines, nutricionals i metabòliques, la vida útil està relacionada amb la capacitat dels individus per retardar-les. "Aquestes troballes ofereixen informació valuosa per als professionals d'atenció primària per a dissenyar plans d'atenció i tractament individualitzats i millorar la qualitat de vida de la població a Catalunya", destaca una de les investigadores de la recerca i professora de la UdL, Mariona Jové. 

 

La recerca ha rebut finançament de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), el Departament de Salut, la Diputació de Lleida, l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) i l'Institut de Salut Carlos III.