L'alumnat de primer comença el curs el 30 de setembre amb un 65% de presencialitat
El Consell de govern aprova doctorats honoris causa per Lourdes Beneria i Frank Forcella
Descarregar pdf
El curs 2020-2021, l'alumnat de primer de la Universitat de Lleida (UdL) tindrà un 65,7% de classes presencials, mentre que l'estudiantat de la resta de cursos un 61,6%. Aquests percentatges són fruit de l'execució dels criteris que recull l'addenda al marc per a la planificació de la docència a la UdL curs 2020-21, aprovada avui pel Consell de govern.
Les directrius bàsiques del document tenen a veure amb la implantació d'un model de docència mixta que combini classes presencials i virtuals, tot prioritzant la presencialitat a primer curs, en activitats de caire pràctic i en assignatures amb un nombre reduït d'alumnat.
Les activitats presencials per a un mateix grup s'han de concentrar en franges horàries per reduir el nombre de dies que els estudiants hagin de venir físicament a la UdL, mentre que les no presencials es faran en l'horari establert. L'addenda recomana fer-les mitjançant videoconferències síncrones (on l'estudiantat hi participa simultàniament) que s'enregistraran perquè puguin estar posteriorment a disposició de l'alumnat.
La capacitat de les aules s'ha definit a partir de l'aplicació d’un distanciament físic d'1,5m entre persones i l'ocupació màxima de l'aula en base a 2,5m2 per persona. Si amb aquesta ordenació no s'aconsegueix una distància mínima d’1,5m, serà obligatori l’ús de mascareta.
El document recomana al professorat ser proactiu en adaptar noves metodologies docents, com ara la docència inversa, l'aprenentatge basat en problemes, l'ús de simuladors virtuals, aixi com intensificar l'avaluació continuada de les matèries, ha explicat el vicerector d'Ordenació acadèmica, Francesc Giné.
Durant la sessió telemàtica d'avui, el Consell de govern també ha aprovat el calendari acadèmic general de la UdL de graus i màsters per al proper curs, així com els dels diferents centres, que s'han modificat pel retard de la selectivitat enguany i el consegüent retard de la matrícula de primer curs.
La capacitat de les aules s'ha definit a partir de l'aplicació d’un distanciament físic d'1,5m entre persones i l'ocupació màxima de l'aula en base a 2,5m2 per persona. Si amb aquesta ordenació no s'aconsegueix una distància mínima d’1,5m, serà obligatori l’ús de mascareta.
El document recomana al professorat ser proactiu en adaptar noves metodologies docents, com ara la docència inversa, l'aprenentatge basat en problemes, l'ús de simuladors virtuals, aixi com intensificar l'avaluació continuada de les matèries, ha explicat el vicerector d'Ordenació acadèmica, Francesc Giné.
Durant la sessió telemàtica d'avui, el Consell de govern també ha aprovat el calendari acadèmic general de la UdL de graus i màsters per al proper curs, així com els dels diferents centres, que s'han modificat pel retard de la selectivitat enguany i el consegüent retard de la matrícula de primer curs.
Així, les classes per a l'alumnat de nou ingrés començaran el 30 de setembre a Lleida, el 29 a Igualada i el 22 al centre adscrit Ostelea (Barcelona). Les sessions de benvinguda per l'alumnat de centres propis tindran lloc el 24 i 25 de setembre.
Pel que fa als altres cursos (2n, 3r, 4t), la majoria de titulacions comencen les classes el 21 de setembre, a excepció de les de Ciències de la Salut, INEFC i Ostelea que ho faran el 14. "Iniciar el curs el 21 de setembre significa començar una setmana més tard de l'habitual. Es fa perquè el primer curs no vagi massa descompassat de la resta, la qual cosa pot generar importants problemes logístics a l'hora de programar els exàmens", ha afegit Giné.
D'altra banda s'ha donat el vistiplau al nomenament de dos nous doctorats honoris causa: un, per a l’economista lleidatana Lourdes Beneria Farré, professora emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York, Estats Units), i un altre per a l’investigador agrònom Frank Forcella, professor associat de la Universitat de Minessota (Estats Units).
Nascuda a la Vall de Boí, Beneria –Creu de Sant Jordi (2018) i medalla Narcís Monturiol (2003)- serà honoris causa de la UdL a proposta del departament d’Economia Aplicada “en ser considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització”. Doctora en Econòmiques per la Universitat de Columbia (Estats Units), ha col·laborat com assessora en organismes com ara l’Organització Internacional del Treball (OIT) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM). Entre les seues publicacions, destaquen Feminist Economics (2012) i Gender, Developement and Globalization. Economics as if all people mattered (2003).
Forcella és llicenciat en Biologia per la Northeastern University de Boston i doctor en Botànica per la Universitat d’Oklahoma (Estats Units). El departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la UdL l’ha proposat per la distinció en ser considerat “un dels màxims experts sobre ecologia de males herbes d’arreu del món”. Centra la seua recerca en temes com ara l’expansió de plantes invasores, el banc de llavors de males herbes del sòl, la millora de sistemes d’ajut a la decisió o la modelització del microclima.
Nascuda a la Vall de Boí, Beneria –Creu de Sant Jordi (2018) i medalla Narcís Monturiol (2003)- serà honoris causa de la UdL a proposta del departament d’Economia Aplicada “en ser considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització”. Doctora en Econòmiques per la Universitat de Columbia (Estats Units), ha col·laborat com assessora en organismes com ara l’Organització Internacional del Treball (OIT) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM). Entre les seues publicacions, destaquen Feminist Economics (2012) i Gender, Developement and Globalization. Economics as if all people mattered (2003).
Forcella és llicenciat en Biologia per la Northeastern University de Boston i doctor en Botànica per la Universitat d’Oklahoma (Estats Units). El departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la UdL l’ha proposat per la distinció en ser considerat “un dels màxims experts sobre ecologia de males herbes d’arreu del món”. Centra la seua recerca en temes com ara l’expansió de plantes invasores, el banc de llavors de males herbes del sòl, la millora de sistemes d’ajut a la decisió o la modelització del microclima.
El consell de govern ha aprovat 7 convocatòries d'ajuts destinats a l'estudiantat (de mobilitat acadèmica, d'introducció a la recerca, de formació i acreditació d'una tercera llengua, per a estudiants amb necessitats especials per discapacitat o excepcionals, beques salari, per habitatge i desplaçament, així com per a alumnat en situacions socioeconòmiques greus), per un muntant de 424.000 euros, un 29% menys que en la convocatòria del curs passat, tot i que els ajuts per a estudiants en situació precària augmenten en 5.000 euros).
La reducció es deu a la difícil situació econòmica del sistema universitari català a la qual se suma la rebaixa d'un 30% dels preus de les matrícules, ha explicat la vicerectora d'Estudiants i Ocupació, Montse Rue. "Les universitats tindrem menys ingressos però els estudiants també pagaran menys,. Tot i així, nosaltres continuarem ajudant l'estudiantat que tot i el descompte de matrícula, no tingui prou recursos. De fet, quan ens comparem amb les altres universitats públiques de Catalunya, la UdL és la que destina més recursos interns per estudiant en beques i ajuts ", ha remarcat.
Rue ha afegit que està a punt de publicar-se el decret de beques que preveu un increment del 22% de la partida. "Això augmentarà l’equitat i farà que més estudiants de nivell socioeconòmic desfavorit puguin accedir a les beques del ministeri o a les d'equitat de la Generalitat".
Per la seua part, el Consell de l'Estudiantat ha manifestat el seu rebuig a la reducció de la partida de beques pròpies de la UdL que s'ofereixen per conceptes diferents de les beques del Ministeri i AGAUR, tot argumentant que les de la UdL ja van patir una retallada de 400.000 euros en eliminar-se les de col·laboració. "Aquesta nova retallada del 30% extra es produeix per la falta de liquiditat de la UdL provocada per decisions que han desequilibrat el pressupost universitari", han afirmat. Els punts de l'ordre del dia corresponents a aquestes beques s'han dut a votació a petició dels estudiants, només ells hi han votat en contra.
En la sessió d'avui també s'ha donat llum verda a una convocatòria d’ajuts per a docència virtual a la UdL de professorat estranger per al proper curs acadèmic, dotada amb 12.000 euros per al primer semestre. Aquests ajuts de nova creació tenen per objectiu facilitar l’estada virtual a la UdL de professorat procedent d’institucions d’ensenyament superior estrangeres per tal que imparteixin docència, preferentment en anglès, en els estudis de grau i màster. Seran a raó de 140 euros per cada sessió de dos hores de docència, amb un màxim de tres sessions subvencionables.
A més, s'ha aprovat que els màsters universitaris en Fructicultura, Enginyeria del Cuir, en Formació Avançada del Professorat d’Educació Infantil i Primària i en Gestió i Avaluació de la Intervenció per a la Transformació Social passen a ser oferts en modalitat biennal, i que el Màster Universitari en Simulació Clínica i Seguretat del Pacient se suspèn al curs 2020-2021 i passa a procés d’extinció.