Gairebé el 80% de l'alumnat de la Universitat de Lleida (UdL) que ha respost al primer Estudi sobre la salut mental en el sistema universitari de Catalunya manifesta patir burnout (abatiment) per esgotament emocional i un 40%, per cinisme (pèrdua d'interès o entusiasme pels estudis i dubtes sobre la seua importància i valor); unes xifres molt semblants a la mitjana catalana. Així ho assenyala l'Informe de resultats de l'estudiantat, el personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis (PTGAS) i el personal docent i investigador (PDI) de la UdL que avui han presentat els professors Montse Rué i Carles Forné. Tots els col·lectius consideren "molt important" que la universitat ofereixi atenció psicològica.
L'objectiu d'aquest informe és "analitzar els resultats dels tres col·lectius, comparats per gènere i considerant els més vulnerables: LGTBIQ+, immigrants i persones racialitzades", ha explicat Rué, que també és vicerectora d'Estudiants i Ocupabilitat. En general, "la prevalença de problemes entre els estudiants és el doble de la que presenten PTGAS i PDI", ha subratllat. "La meitat mostra simptomatologia depressiva, 4 de cada 5 burnout emocional i 1 de cada 10, ideació suïcida o autolítica", ha afegit.
Un total de 1.234 estudiants de la UdL (10,9% del total) han respost a l'enquesta. Quant a l'esgotament emocional pels estudis, l'informe revela que el 32,7% de l'alumnat assegura patir-ho amb una freqüència diària i el 23,2%, diverses vegades a la setmana. 3 de cada 5 manifesten que estan cansats al matí a l'hora d'afrontar una altra jornada a la universitat i gairebé 3 de cada 4 se senten esgotats al final del dia a causa dels estudis. Quant al cinisme, 1 de cada 4 considera que ha perdut l'interès per la carrera. El mateix percentatge diu que ha perdut l'entusiasme pels estudis i 1 de cada 6 dubta de la importància i el valor del seu grau o màster.
En aquest col·lectiu, les dones presenten més símptomes psicopatològics (ansietat, depressió i trastorns de la conducta alimentària), més esgotament emocional, més estrès i menys satisfacció amb la vida; i els homes informen de més satisfacció amb la vida i benestar vital, més autoestima, més resiliència i més consum de drogues que les dones. Les substàncies que més consumeix l'estudiantat són el tabac i l'alcohol (14,28% sovint o molt sovint); seguides per les begudes energètiques (6,8%) i els tranquil·litzants (5,2%).
Els col·lectius vulnerables dins d'aquest estudiantat mostren, en general, més inestabilitat emocional i psicològica en comparació amb la resta de la mostra. Gairebé 2 de cada 3 persones del col·lectiu LGBTIQ+ tenen símptomes depressius i una de cada 3 està en risc de trastorns de la conducta alimentària (TCA). Les persones migrants refereixen més burnout, menys satisfacció vital i més presència de símptomes de depressió i ansietat, amb valors similars als del col·lectiu LGBTIQ+. I les persones racialitzades no blanques mostren menys satisfacció vital, més risc de TCA i TDAH i menys resiliència.
Pel que fa al PDI, gairebé la meitat manifesta burnout per esgotament emocional; 1 de cada 3, per cinisme i 1 de cada 6, per manca d'eficàcia. L'informe també assenyala que un de cada 5 reporta nivells de simptomatologia depressiva i el mateix percentatge, un risc important de presentar un trastorn d'ansietat. En aquest col·lectiu les dones presenten menys burnout per cinisme i per manca d'eficàcia i més satisfacció amb la vida. No obstant això, una proporció més gran mostra un possible trastorn d'ansietat.
Quant al PTGAS, els trastorns més comuns són ansietat (8,1%) i depressió (5,2%). Dos de cada 5 dels que han respost l'enquesta manifesten burnout per esgotament emocional; la mateixa proporció que per cinisme o desmotivació. No s'han trobat diferències estadísticament significatives entre homes i dones, en part a causa de la baixa participació entre el col·lectiu masculí. No obstant això, s'observa que les dones es preocupen més que els homes pel que senten, mentre que ells manifesten més consum de substàncies i menys resiliència.
"Aquests resultats indiquen la necessitat d'invertir més recursos per fomentar un entorn més saludable i de suport dins de la universitat", ha reconegut Montse Rué. La UdL ofereix atenció psicològica a l'estudiantat, però de forma limitada. "Són quatre visites que es poden allargar, però al final el que cal és una atenció estable en el marc de la sanitat pública", explica. Quant a la resta de col·lectius, la vicerectora admet que "fins ara la UdL no ha ofert atenció psicològica a PDI i PTGAS per limitacions pressupostàries, però estaria bé fer-ho i així ho demanarem al proper equip de direcció".
