"La massificació de la UB va ser la causa del retorn de Medicina a Lleida"

Jacint Corbella, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) del 1979 al 1982, ha manifestat que “la massificació de la UB va ser la causa del naixement dels estudis de Medicina a Lleida” que es van obrir “amb una visió tancada, un model híbrid, quan després acabarien sent igualment facultats d'altres universitats”. Així ho ha afirmat aquesta tarda en l’acte de presentació del llibre de Jordi Peña (graduat en Medicina per la UdL) i Joan Viñas (professor de la UdL i exrector) 40 anys després: el retorn dels estudis de Medicina a Lleida (1977),

 

Aquesta publicació sobre la història dels estudis de Medicina, és la primera de la nova col·lecció Memóres de la unitat d’Arxiu i Gestió de Documents de la UdL l’origen de la qual s’ha de situar en el treball de fi de grau de Jordi Peña tutoritzat per Joan Viñas, catedràtic de Cirurgia de la mateixa universitat.

 

Viñas, en l'acte de presentació que ha tingut lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina, s'ha mostrat molt satisfet per la feina ben feta de Peña, a qui ha felicitat la seua capacitat de treball i el fet que hagi aconseguit el MIR recentment. L’exrector de la UdL ha manifestat que “els protagonistes són els alumnes i els degans d’aquells anys” com Roman Solà, J. J. Fernández, Josep E. Esquerda i Manuel Rubio.

 

Per la seua part, Jordi Peña ha explicat que, per la l’elaboració de l’obra, “vam combinar les vivències del Joan amb la recerca que jo havia fet”, i va manifestar que “la UdL m’ha donat un futur i jo volia retornar-li una petita part del que m’ha donat”. Peña també ha parlat de “la il·lusió i la passió d’un conjunt de ciutadans” que van voler que Lleida tornés a tenir universitat.

 

Altrament, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha dit que “la Facultat de Medicina ja té història. Fa 40 anys no sabia si tenia futur”. En el seu discurs, ha destacat la figura de Joan Viñas: “Medicina, i especialment Joan Viñas, simbolitzen perfectament com la força i el coratge d’uns individus són poderoses forces de transformació col·lectiva quan es tenen clars els objectius i els mètodes que cal emprar”.

En la presentació també hi ha participat l’actual degana de Medicina, Anna Casanovas, alumna de la primera promoció de Medicina a Lleida, i Delfí Robinat, president del Consell Social de la UdL.

Tant els autors com els convidats a presentar-lo han coincidit a destacar la feina duta a terme per Pepita Raventós, arxivera de la UdL, que ha permès la catalogació de 665 expedients produïts pel centre de Medicina des del 1977 fins a l’actualitat. Raventós és la impulsora de la col·lecció Memóres, que té per objectiu “introduir els lectors en l’apassionant món dels documents resultat de l’activitat de les persones”, assenyala en la presentació de la publicació.

L’obra consta de quatre capítols que tracten sobre els motius del retorn dels estudis de Medicina a Lleida, on pren rellevància el canvi d’escenari legal educatiu dels anys 70; la primera promoció de metges formats a l’Estudi General (1977-1984), quan els estudis es consoliden; el camí cap a la fundació de la Universitat de Lleida (1984-1991), amb les direccions de José Juan Fernández, Josep Enric Esquerda i Manuel Rubio, i la resta de la història fins a l’actualitat.

 

El llibre forma part d’un projecte anomenat “40 anys després”, que també incorpora un treball audiovisual dirigit per Pep Oriol i realitzat per Nerea Zuriguel, professor i alumna, respectivament, de Comunicació i Periodisme Audiovisuals.