L'avaluació en línia, assignatura pendent del professorat universitari

L'avaluació en línia hauria de ser una de les prioritats de la formació del professorat que ha trobat dificultats en aquest àmbit arran de la pandèmia de COVID-19. Així ho assenyala una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) publicada a Education Sciences, que recull la valoració de 379 docents de les universitats catalanes. L'estudi també aposta per models de formació més globals que integrin aspectes pedagògics i per establir xarxes de suport i col·laboració entre el professorat per millorar la docència.

Les investigadores i investigadors de la UdL han analitzat la formació contínua oferta al professorat universitari de Catalunya durant els anys 2019 i 2020, comparant el tipus de propostes formatives i les assignatures desenvolupades. En total, 670 cursos el primer any –en període prepandèmic- i 690, el segon. "Les universitats van reaccionar davant les necessitats formatives derivades de la situació d'emergència sanitària", explica la investigadora de la UdL i signant principal de l'article, Anabel Ramos. Ara bé, "les propostes estaven centrades bàsicament en les eines digitals, deixant en un segon pla qüestions metodològiques i didàctiques", afegeix.

La majoria dels cursos s'han centrat en l'ús de les eines digitals de les mateixes institucions (32,25% al 2019 i 36,23% el següent) i d'altres proveïdors (21,78% i 9,67%, respectivament). Les metodologies compatibles amb l'ensenyament en línia han representat un 20,16% de l'oferta formativa per al professorat el primer any i un 13,04% el segon; i el disseny de cursos en remot ha passat del 4,03% al 12,56%. Mentre, l'avaluació ha centrat un 5,65% i un 13,53% dels cursos en els mateixos períodes.

Després, l'equip ha construït un qüestionari ad hoc per preguntar al professorat sobre aspectes associats a l'adequació i percepció d'impacte de la formació rebuda en la pròpia pràctica docent. També els han demanat informació relacionada amb l'autodiagnosi sobre el seu nivell de competència per a la realització de docència en línia i sobre quins aspectes s'haurien de millorar en els cursos de formació rebuts.

Les dades indiquen que abans de la crisi sanitària, el grau de coneixements previs sobre la docència en línia i l'aula digital era baix: només el 0,8% del professorat universitari confirmava estar ben preparat. La major part de la mostra, un 37,2%, va afirmar que només tenia alguns coneixements i nocions bàsiques; el 25,3% va respondre que tenia pocs coneixements, i el 16,1%, que no en tenia.

Quant a la valoració que en fan els mateixos docents universitaris, les principals dificultats són la manca de temps per adaptar la seua pràctica docent amb els coneixements adquirits (62,5% ho valora als màxims nivells) i la complexitat de realitzar una avaluació en línia (45,4% la consideren força o molt elevada). "L'estudi mostra que el professorat va tenir problemes en la transferència de coneixement, principalment amb l'avaluació, i això s'hauria de tenir en compte per a futures formacions",  destaca la professora i coordinadora de l'equip EDO-UdL, Isabel Del Arco.

Un altre aspecte a millorar serien les qüestions metodològiques i didàctiques. "Apostem per models de formació més globals que integrin aspectes pedagògics", explica l'investigador Óscar Flores. De la mateixa manera, "la formació rebuda pel professorat no fomenta la creació de xarxes amb altres companys, que podrien esdevenir una font de suport i coneixement", afegeix.

L'estudi recull la valoració de 379 docents de la UdL, la Universitat de Barcelona (UB), l'Autònoma de Barcelona (UAB), la de Girona (UdG), la Rovira i Virgili (URV), la Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de Vic. D'aquests, un 64,4% eren dones i un 35,6%, homes. L'edat oscil·lava entre els 24 i els 65 anys, amb una mitjana de 46,6. Les àrees de coneixement més representades van ser les Ciències Socials i Jurídiques (32,7%), seguides de Ciències de la Salut (26,1%) i Enginyeria i Arquitectura (17,4%).