L'agroalimentació a la Prehistòria centra una jornada a la UdL

Una quarantena d'experts en arqueologia, botànica i zoologia de set països europeus participen a la reunió científica Aproximacions actuals a les pràctiques agroalimentàries durant la Prehistòria recent, que té lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL). En el marc de la trobada, exposen diferents recerques sobre tres temàtiques principals: pràctiques agràries i ramaderes, alimentació i pràctiques culinàries. L'objectiu és crear un espai que afavoreixi l'intercanvi, la discussió i la transferència de coneixement entre les diferents disciplines que tracten l'anàlisi de les restes bioarqueològiques.

 

Com es fan les reconstruccions agrícoles i paleoambientals a partir de les restes de plantes i animals que es troben als jaciments? Quina era la mobilitat dels ramats a l'Europa occidental entre la Prehistòria tardana i l'època romana? Què revela l'evolució de la vaixella de cuina i de taula? Aquestes són algunes de les preguntes que resolen els experts de l'Estat espanyol, França, el Regne Unit, Suïssa, Alemanya, Dinamarca i Àustria que prenen part a la trobada interdisciplinària.

 

L'encarregat d'obrir foc ha estat el professor de la Universitat d'Oxford Michael Charles, que ha parlat de la interpretació funcional de les males herbes en relació amb les pràctiques agrícoles. Mentre, la professora de la Universitat Paul Valéry de Montpeller Emilie Blaise ha abordat l'estimació de les edats de mortalitat, l'estació de naixements i de sacrifici dels ramats al final de la prehistòria.

 

Aquest dissabte, 5 d'octubre, l'activitat es traslladarà a l'EcoCentre Les Obagues de Juneda, amb les ponències sobre alimentació. Per la tarda es farà una visita a l'exposició permanent del jaciment de Minferri, que data de l'Edat de Bronze, i un taller d'elaboració i cocció de pa en forns experimentals a la manera prehistòrica, a càrrec del divulgador basc Iban Yarza. 

 

La reunió científica de la Universitat de Lleida coincideix també amb el 19è Cap de Setmana Ibèric, que inclou visites guiades a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca on treballa el Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL i un taller de construcció amb tova per conèixer com es feien les cases fa 2.200 anys.