'La llibertat d'expressió es debilita quan el poder té por'
El catedràtic de Dret penal de la UdL, Josep Maria Tamarit, critica "la utilització perversa" de les lleis
Descarregar pdf
"La llibertat d'expressió comença a debilitar-se quan hi ha por per part del poder". Així s'ha expressat avui el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida (UdL), Josep Maria Tamarit, a la taula redona On són els límits de la llibertat d'expressió?. L'acte, que s'emmarca en els 50è aniversari dels estudis de Dret a Lleida, ha posat sobre la taula casos tan diversos com la final de la Copa del Rei d'aquest cap de setmana, en què el color groc estava prohibit, o els acudits gràfics sobre la família reial espanyola.
Tamarit ha explicat que, des del punt de vista constitucional, la llibertat d'expressió té una posició preferent i només té com a límits la protecció de l'honor, la intimitat, la joventut i la infància. El catedràtic ha marcat com a punt d'inflexió la tipificació com a delicte de l'enaltiment del terrorisme, a partir de l'any 2000. "És l'article més aplicat per l'Audiència Nacional", ha assegurat.
El catedràtic de Dret Penal de la UdL ha exposat que el perill està en la interpretació de les normes que, "tot i que hauria de ser objectiva, està condicionada per factors extra-legals com el clima ideològic de l'entorn del jutge". Així, hi ha casos en què en lloc d'acusar d'injúries, penades amb una multa econòmica, s'aplica el delicte d'odi, que comporta penes d'un a tres anys de presó. "Tot plegat és una utilització perversa" de la Justícia "que faria riure si no fos que fa plorar", ha comentat.
Des de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel creu que "tot el que representi una amenaça al poder establert, és perseguit". Mentre, l'advocat Celestí Pol ha apuntat que "arreu del món s'està anant cap a una moral més puritana que és acceptada per la majoria". Més enllà ha anat el pedagog de l'Aula de Teatre, Emili Baldellou, assegurant que "no hi ha hagut mai llibertat d'expressió, com tampoc vivim en un Estat de Dret". La taula redona l'ha moderat el presentador de Lleida Televisió, Santi Roig.
Tamarit ha explicat que, des del punt de vista constitucional, la llibertat d'expressió té una posició preferent i només té com a límits la protecció de l'honor, la intimitat, la joventut i la infància. El catedràtic ha marcat com a punt d'inflexió la tipificació com a delicte de l'enaltiment del terrorisme, a partir de l'any 2000. "És l'article més aplicat per l'Audiència Nacional", ha assegurat.
El catedràtic de Dret Penal de la UdL ha exposat que el perill està en la interpretació de les normes que, "tot i que hauria de ser objectiva, està condicionada per factors extra-legals com el clima ideològic de l'entorn del jutge". Així, hi ha casos en què en lloc d'acusar d'injúries, penades amb una multa econòmica, s'aplica el delicte d'odi, que comporta penes d'un a tres anys de presó. "Tot plegat és una utilització perversa" de la Justícia "que faria riure si no fos que fa plorar", ha comentat.
Des de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel creu que "tot el que representi una amenaça al poder establert, és perseguit". Mentre, l'advocat Celestí Pol ha apuntat que "arreu del món s'està anant cap a una moral més puritana que és acceptada per la majoria". Més enllà ha anat el pedagog de l'Aula de Teatre, Emili Baldellou, assegurant que "no hi ha hagut mai llibertat d'expressió, com tampoc vivim en un Estat de Dret". La taula redona l'ha moderat el presentador de Lleida Televisió, Santi Roig.
