Els caçadors valoren positivament els voltors com a aliats ecològics

Els caçadors espanyols valoren positivament el paper dels voltors en la salut dels ecosistemes, encara que la seua percepció varia segons el seu nivell educatiu i l'espècie de carronyaires vertebrats. Així ho assenyala un estudi en què ha participat la Universitat de Lleida (UdL) que s'acaba de publicar a la revista Ecosystems and People. L'estudi, liderat per l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC – CSIC, UCLM, JCCM), també ha comptat amb personal investigador de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC) i Universitat Miguel Hernández d'Elx. L'equip ha entrevistat més de 1.300 caçadors d'arreu de l'Estat; el 95,9%, homes.  

El nombre més gran d'enquestats provenia de regions amb fortes tradicions de caça: Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura. Altres comunitats autònomes amb una representació significativa han estat Aragó, la Comunitat Valenciana i Catalunya. El percentatge més elevat, un 42%, tenien entre 41 i 60 anys. Per darrere, el grup entre 20 i 40 anys (40%). Pel que fa a l'educació, el 40,2% va dels participants declara tenir un títol universitari o superior. En total, la recerca ha analitzat les respostes dels 1.147 qüestionaris que els van retornar complets. 

Només el 20,6% dels participants va identificar correctament les quatre espècies de voltors europeus: comú (Gyps fulvus), negre (Aegypius monachus), aufrany (Neophron percnopterus) i trencalòs (Gypaetus barbatus). "Això suggereix que la divulgació científica i l'educació ambiental poden ser eines molt eficaces per a millorar la percepció social d'aquestes espècies, també dins del sector cinegètic", destaquen els autors entre els que hi ha el catedràtic de Producció Animal de la UdL Jesús Nadal. 

Els resultats assenyalen que el 88,2% dels caçadors consideren que els voltors ajuden a mantenir el funcionament dels ecosistemes. El 81,4% reconeix el seu paper en la reducció del risc de malalties i el 82,7% creu que són beneficiosos per a la gestió de la caça, ja que redueixen els costos de manipulació de les carcasses (restes d'animals morts). A més, el 71,5% valora dimensió cultural d'aquests ocells ja que potencien el turisme ornitològic i de natura. En global, lluny de veure'ls com un problema, la majoria dels caçadors perceben als voltors com a aliats ecològics.

No obstant això, no tots els carronyaires generen la mateixa simpatia. L'estudi estableix les valoracions més baixes per als anomenats "facultatius", és a dir, els que poden caçar o consumir altres aliments a més d'alimentar-se de carronya de manera oportunista. Seria el cas dels còrvids, els rapinyaires o alguns mamífers com la guineu, el senglar o el teixó. I és que els caçadors perceben alguns d'aquests animals com a possibles competidors ja que poden depredar sobre altres espècies de caça menor.

Respecte a la gestió de les restes d'animals, el 64,4% dels enquestats consideren que la millor opció és deixar que els voltors els eliminin de manera natural. Només el 14,1% aposta perquè altres carronyaires (en general, els facultatius) consumeixin aquestes restes, mentre que la incineració industrial a penes rep suport del 3,7%. "Aquests resultats suggereixen que, a l'hora de gestionar les restes generades en accions cinegètiques, els caçadors prefereixen solucions basades en processos naturals abans que mètodes artificials", afirmen els autors de l'estudi. 

"Els nostres resultats proporcionen la primera visió general quantitativa de com els caçadors espanyols perceben les espècies carronyaires i els serveis ecosistèmics que proporcionen", destaca el personal investigador. "La percepció positiva dels voltors en el sector cinegètic obre la porta a estratègies de gestió que integrin la caça a la conservació de la biodiversitat", conclouen. A més, "en un context en què la ramaderia extensiva disminueix i canvien les polítiques sanitàries que regulen l'eliminació de cadàvers del bestiar, les restes de caça poden convertir-se en una font d'aliment cada vegada més rellevant per a aquestes espècies", afegeixen els responsables de la recerca.