Els Fons de la UdL nodreixen l'exposició sobre Vallverdú a la Biblioteca pública

Geografies. Josep Vallverdú és l'exposició que avui s'inaugura a la Biblioteca pública de Lleida, en el marc dels actes que commemoren el centenari del naixement de l'escriptor lleidatà, i on la Universitat de Lleida (UdL) hi ha tingut un paper destacat. La mostra, que s'inaugura aquesta tarda i es podrà veure fins el 20 de juny, permet recórrer els 100 anys de la seua vida i de la seua trajectòria literària a través dels 302 títols de la seua obra, dels quals la UdL n'ha facilitat 279 procedents del Fons Josep Vallverdú i del Fons Josep Maria Aloy, mentre que la resta pertanyent al fons de la Biblioteca pública.

 

Els títols que es podran veure a l'exposició comprenen la producció literària de l’autor entre els anys 1938 i 2023 i van des de la literatura infantil i juvenil, passant pels llibres personals -en tota la seva varietat de registres, des de memòries, biografia i autobiografia, dietaris, semblances i llibres de viatges- fins a la narrativa per a adults, l'assaig, la poesia o la traducció. Pel que fa als que aporta la UdL, destacar els vuit manuscrits i mecanoscrits inèdits: dos números de la revista La Chistera (1938-1939) il·lustrada per l'escriptor, l'entremès Buscando el Primo, que inclou el disseny del decorat fet per Vallverdú (1940), els sainets relligats El listo de la lista (1940) i De pesca (1940), la comèdia La veu d'or:un acte de comèdia (1940), també amb decorat de Vallverdú, els contes Les escombreries (1948) i Les vacances del rellotge (1947), aquest amb dibuixos fets per l'escriptor. 

 

Aquesta mostra, que per primer cop exposa tot el conjunt d’obra imprès de Josep Vallverdú "el presenta com un home de geografies: Lleida, Sant Martí de Maldà, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer,  Puiggròs, les Borges Blanques i l’Espluga de Francolí", destaca la comissària, Carme Vidal Huguet. 

 

Produïda per la Diputació de Lleida a través l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la UdL -dipositària del fons Vallverdú des del 2015- i la Biblioteca pública, i amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i la Paeria, després de Lleida es podrà veure al Palau Robert de Barcelona, a la Biblioteca Carles Rahola de Girona, al Tinglado 1 del Port de Tarragona.