El nou Pla de llengües reforça el català com a llengua oficial de la UdL

Reforçar el català com a llengua oficial pròpia i institucional de la Universitat de Lleida (UdL), fomentar el coneixement i l'ús de les llengües oficials a Catalunya (català, castellà i occità-aranès), i impulsar el plurilingüisme i el multilingüisme de la comunitat universitària, tot garantint els seus drets i deures, són les prioritats del Pla de llengües 2024-2026 de la UdL que avui ha aprovat el Consell de Govern. 

 

Elaborat per l'Institut de Llengües (IL) amb participació de representants de tots els centres i col·lectius universitaris, el Pla enumera diverses accions. Entre elles, enfortir la convocatòria d'ajuts per elaborar i corregir materials docents en català, la publicació de la versió occitana dels webs institucionals, la incorporació de la llengua de signes catalana o castellana en accions institucionals o l'augment de convenis de col·laboració amb altres institucions perquè es pugui accedir a través de la UdL a exàmens d'acreditació oficials de llengües estrangeres. El document també inclou tres plans addicionals, el d'acollida lingüística i cultural dels membres de la comunitat universitària de fora de l'àmbit català, el de millora de les competències en terceres llengües de l'estudiantat, i el decàleg de gestió de llengües a l'aula.

 

"Esperem que el nou Pla de llengües posi les bases per reforçar el català com a llengua oficial pròpia i institucional de la UdL, d'ús normal en la gestió, la docència i també com a transmissora de continguts de transferència i de recerca, que estableixi un itinerari d'acollida dels membres de la comunitat universitària de fora de l'àmbit català i consolidi els mecanismes de millora de les competències lingüístiques en terceres llengües de l'estudiantat", conclouen el vicerector de Cultura i Extensió Universitària, Joan Busqueta, i la directora de l'IL, Montserrat Casanovas. 

 

La sessió ha donat llum verda als Comptes Anuals del 2023, que ara s'hauran de sotmetre a la consideració del Consell Social, amb uns ingressos de 125,1 milions d'euros (pels 106,2 milions de 2022) i unes obligacions contretes per un import de 99,7 milions (pels 93,7 milions de l'exercici anterior). El romanent de tresoreria no afectat és de 422.439€ (pels 411.925€ de 2022). El gerent, Ramon Saladrigues, remarca que "la UdL s'ha recuperat de la situació complexa que ha viscut en els darrers anys, amb un increment dels drets liquidats de 18 milions d'euros respecte al 2022". Aquest creixement "és conseqüència d'un augment de les transferències rebudes al 2023 respecte l'any anterior, en especial les de capital, fruit entre altres de la captació de recursos competitius de recerca i d'una sensible millora del Pla d'Inversions Universitàries".

 

El gerent també ha alertat de la "necessitat de ser àgils en l'execució dels recursos obtinguts i d'executar la despesa en els terminis i amb les finalitats establertes, per tal que la prestació del servei públic de la docència i de la recerca sigui la més eficient possible". Malgrat els bons resultats, Saladrigues ha advertit que l'adaptació de la Universitat de Lleida a la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) "farà necessari un increment de les transferències corrents d'una manera estable i sostinguda"

 

També en clau econòmica, el Consell de Govern de la UdL ha aprovat l'acord entre la Universitat i l'Ajuntament de Lleida per reduir el deute del Consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL). El text, que haurà de passar també pel ple de la Paeria i pel Consell Social de la UdL, determina que la transferència extraordinària de 7 milions d'euros que la conselleria de Recerca i Universitats va fer a la UdL es destinarà a reduir majoritàriament la responsabilitat de la Universitat en el deute públic del PCiTAL. L'acord també contempla que, en el cas que el Consorci del PCiTAL "obtingui ingressos addicionals no afectats derivats de la seua pròpia activitat, caldrà que es destinin en primer lloc, a la reducció del romanent líquid de tresoreria negatiu i a continuació, a disminuir el deute i la càrrega financera del parc".

D'altra banda, el Consell de Govern ha aprovat la creació d'una càtedra universitat-empresa d'Agricultura de Precisió, que s'anomenarà TIMAC AGRO-UdL i dirigirà el catedràtic José Antonio Martínez Casasnovas, especialista en aplicacions de la teledetecció i membre del grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió de la UdL (GRAP). El GRAP porta 25 anys treballant en aquest àmbit, "sent un dels pioners a Espanya amb reconeixement tant a nivell nacional com internacional", destaca Martínez Casasnovas. Mentre, l'empresa Timac AGRO, del grup Roullier, "és líder en el sector de la nutrició vegetal de cultius a través de productes sostenibles".

 

L'objectiu de la càtedra és fomentar activitats de formació, recerca i divulgació relacionades amb l'agricultura de precisió (AP), "tot promovent avanços científics i tecnològics en aquest àmbit". Entre les accions previstes, beques per a estudiants d'iniciació a la recerca en assajos de nutrició vegetal i agricultura de precisió i cursos per a joves agricultors sobre tecnologies i agronomia de l'AP. El conveni entre la UdL i Timac AGRO tindrà una durada inicial de quatre anys i una dotació anual de 30.000 euros. La nova càtedra també l'ha de ratificar el Consell Social de la UdL.

D'altra banda, altres dos càtedres de la UdL canvien la seua direcció. Al capdavant de la del Turó de la Seu Vella de Lleida hi haurà el professor de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social Guillem Roca Cabau i al de la Càtedra ASISA de Salut, Educació i Qualitat de Vida, la professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia, Montse Gea.