El cultiu conjunt de quatre farratgeres afavoreix la supressió de males herbes

La diversitat sembrada, és a dir, plantar diferents espècies farratgeres en prats intensius ajuda a mantenir un nivell baix de males herbes, en comparació amb els sistemes basats en monocultius. Així ho assenyala un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) recentment publicat a la revista científica Journal of Applied Ecology. La recerca, coordinada per la professora de la UdL Teresa Sebastià, ha implicat proves en 31 localitzacions d'Europa i Canadà.

Els investigadors han fet l'experiment a escala continental en diferents climes: des de la zona mediterrània (Aragó, Catalunya, Sardenya) fins al subàrtic (Islàndia, nord de Noruega), i al Canadà. La barreja de dos lleguminoses i dos gramínies - una de ràpid establiment i una persistent en cadascun dels grups- ha demostrat el control de males herbes i una reducció de la necessitat de fertilitzants nitrogenats respecte dels monocultius. La professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL destaca que "pràcticament qualsevol barreja que combini atributs funcionals seleccionats pot proporcionar aquests beneficis de reducció de males herbes, que es mantenen en el temps en un ampli rang de condicions ambientals”

L'estudi, en què també han participat investigadors del CREAF, mostra que la biomassa mitjana de males herbes en el conjunt de les localitats va ser un 52% més baixa que al monocultiu més supressor, arribant fins al 75% en alguns llocs. A Catalunya, la localitat pirinenca de Gósol va mostrar un dels percentatges més elevats de supressió de males herbes de l'experiment, tot i que els beneficis sobre la productivitat van ser modestos.

El creixement descontrolat de males herbes pot disminuir la qualitat i la quantitat del farratge. Suprimir-les afavoreix una producció farratgera sostenible de qualitat. Teresa Sebastià explica que "aquests beneficis s'afegeixen a resultats anteriors que mostraven com la diversitat sembrada tenia un efecte positiu sobre la productivitat dels sistemes agrícoles i sobre la seua estabilitat“.

Un altre estudi desenvolupat pel grup de Sebastià, que va ser portada de la revista Plant and Soil, ja havia demostrat que les barreges de farratgeres disminuïen les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les pèrdues de nitrogen del sòl.


Text: Comunicació CTFC / Oficina de Premsa UdL