El Claustre aprova la gestió del rector per 54 vots a favor i 8 en contra
Roberto Fernández anuncia un nou aulari a Ciències de la Salut
Descarregar pdf
La Universitat de Lleida (UdL) vol construir un edifici polivalent al Campus de Ciències de la Salut, que s'utilitzaria principalment com a aulari, arran de l'expansió dels estudis de les Facultats de Medicina i d'Infermeria i Fisioteràpia. Així ho ha anunciat avui el rector en la sessió ordinària del claustre, que ha aprovat el seu informe anual de gestió per 54 vots a favor, 8 en contra i 22 en blanc, sobre un total de 84 emesos.
Quant a infraestructures, el rector de la UdL ha iniciat el seu discurs anunciant la propera inauguració de l'edifici de Biomedicina 2, que acull part dels grups que investiguen a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida). En el mateix campus hi ha prevista la construcció d'un edifici polivalent, tot i que el projecte es troba en fase molt inicial. També ha recordat que ja s'ha licitat una primera fase del segon edifici polivalent del campus de Cappont. Altres iniciatives que veuran la llum en els propers mesos són un estudi del impacte socioeconòmic de la Universitat de Lleida al territori, encomanat a la Fundació UdL, i un Pla operatiu dedicat específicament a la captació d'estudiantat que es desenvoluparà de forma conjunta amb el Consell Social.
Pel que fa a docència, Roberto Fernández creu que la UdL ha d'aprofundir molt més en un model propi que la distingeixi en el mapa universitari català. "El futur de la nostra universitat passa per trobar la nostra pròpia idiosincràsia docent encaminada a un ensenyament més personalitzat, que aconsegueixi preparar alumnes més polivalents, capaços d'aconseguir una major ocupabilitat", ha subratllat. Tot i això, també ha reconegut els esforços fets fins ara en temes com les pràctiques en empreses o el foment de la cultura de l'emprenedoria.
Quant a recerca, tot i que "la producció científica de la UdL està per sobre de la seua grandària i situació en el sistema universitari espanyol", el rector ha insistit en què "cal ser més actius en la cerca de recursos". En aquesta línia, també ha defensat "una política potent de beques post-doctorals que permetin introduir-se en el món de la recerca i la docència a les noves generacions de futurs professors universitaris. El talent l'hem de reclutar-ho on sigui, però sense oblidar-nos de la nostra pròpia pedrera".
A banda de la feina realitzada i els projectes de futur, Roberto Fernández ha fet referència al context polític que travessa Catalunya i que ha paralitzat, de moment, el Pacte Nacional per la Universitat, que ell qualifica d'"imprescindible". "Hauria de ser la principal prioritat de la Secretaria d'Universitats, sigui qui sigui qui ocupi la seua titularitat", ha insistit. També ha fet esment a la intervenció del Ministeri d'Hisenda dels comptes de la Generalitat i al nou model de finançament aprovat aquest mes per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). En aquest context, el rector de la UdL ha reivindicat un cop més la rebaixa de les matrícules "com a mínim a nivells del 2010".
Les intervencions dels claustrals han estat relacionades, precisament, amb el preu de les matrícules i el nou model de finançament de les universitats catalanes. També han plantejat dubtes sobre el relleu generacional del professorat, l'oferta del Centre de Formació Contínua i l'ocupabilitat dels graduats.
Informe del síndic
A l'inici del Claustre, el síndic de greuges de la UdL, Joan Betriu, ha presentat l'informe anual, corresponent al 2016. En total, es van obrir 34 expedients, el que dobla la mitjana del període 2010-2015, amb uns 18 per any. D'aquestes reclamacions, 15 han estat promogudes per l'estudiantat; 9 per membres del Personal Acadèmic i Investigador; 5, pel Personal d'Administració i Serveis; i una, per una persona aliena a la comunitat universitària. Les queixen han estat motivades per temes com ara l'avaluació de l'activitat docent del professorat, l'organització d'un Màster virtual, la tutorització de treballs de final de grau o el trasllat d'expedient.
Quant a infraestructures, el rector de la UdL ha iniciat el seu discurs anunciant la propera inauguració de l'edifici de Biomedicina 2, que acull part dels grups que investiguen a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida). En el mateix campus hi ha prevista la construcció d'un edifici polivalent, tot i que el projecte es troba en fase molt inicial. També ha recordat que ja s'ha licitat una primera fase del segon edifici polivalent del campus de Cappont. Altres iniciatives que veuran la llum en els propers mesos són un estudi del impacte socioeconòmic de la Universitat de Lleida al territori, encomanat a la Fundació UdL, i un Pla operatiu dedicat específicament a la captació d'estudiantat que es desenvoluparà de forma conjunta amb el Consell Social.
Pel que fa a docència, Roberto Fernández creu que la UdL ha d'aprofundir molt més en un model propi que la distingeixi en el mapa universitari català. "El futur de la nostra universitat passa per trobar la nostra pròpia idiosincràsia docent encaminada a un ensenyament més personalitzat, que aconsegueixi preparar alumnes més polivalents, capaços d'aconseguir una major ocupabilitat", ha subratllat. Tot i això, també ha reconegut els esforços fets fins ara en temes com les pràctiques en empreses o el foment de la cultura de l'emprenedoria.
Quant a recerca, tot i que "la producció científica de la UdL està per sobre de la seua grandària i situació en el sistema universitari espanyol", el rector ha insistit en què "cal ser més actius en la cerca de recursos". En aquesta línia, també ha defensat "una política potent de beques post-doctorals que permetin introduir-se en el món de la recerca i la docència a les noves generacions de futurs professors universitaris. El talent l'hem de reclutar-ho on sigui, però sense oblidar-nos de la nostra pròpia pedrera".
A banda de la feina realitzada i els projectes de futur, Roberto Fernández ha fet referència al context polític que travessa Catalunya i que ha paralitzat, de moment, el Pacte Nacional per la Universitat, que ell qualifica d'"imprescindible". "Hauria de ser la principal prioritat de la Secretaria d'Universitats, sigui qui sigui qui ocupi la seua titularitat", ha insistit. També ha fet esment a la intervenció del Ministeri d'Hisenda dels comptes de la Generalitat i al nou model de finançament aprovat aquest mes per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). En aquest context, el rector de la UdL ha reivindicat un cop més la rebaixa de les matrícules "com a mínim a nivells del 2010".
Les intervencions dels claustrals han estat relacionades, precisament, amb el preu de les matrícules i el nou model de finançament de les universitats catalanes. També han plantejat dubtes sobre el relleu generacional del professorat, l'oferta del Centre de Formació Contínua i l'ocupabilitat dels graduats.
Informe del síndic
A l'inici del Claustre, el síndic de greuges de la UdL, Joan Betriu, ha presentat l'informe anual, corresponent al 2016. En total, es van obrir 34 expedients, el que dobla la mitjana del període 2010-2015, amb uns 18 per any. D'aquestes reclamacions, 15 han estat promogudes per l'estudiantat; 9 per membres del Personal Acadèmic i Investigador; 5, pel Personal d'Administració i Serveis; i una, per una persona aliena a la comunitat universitària. Les queixen han estat motivades per temes com ara l'avaluació de l'activitat docent del professorat, l'organització d'un Màster virtual, la tutorització de treballs de final de grau o el trasllat d'expedient.