Arriba a la UdL el fons del cineasta lleidatà Francesc Betriu
Entre el material, el Gaudí d'Honor que ha rebut enguany per la seua trajectòria
Descarregar pdf
Els més de 6.000 volums de la biblioteca del cineasta lleidatà Francesc Betriu, la seua col·lecció de revistes cinematogràfiques i de còmics, tota la documentació relacionada amb les seues pel·lícules i sèries de televisió (guions, material fílmic, etc.), així com objectes dels decorats, claquetes i fins i tot alguns premis, inclòs el Gaudí d'Honor 2020, han arribat avui a la Universitat de Lleida (UdL) i al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL) procedents de València i Sant Pol de Mar.
Durant la transició i inicis de la democràcia va destacar amb pel·lícules de sàtira social com La viuda andaluza (1976) o Los fieles sirvientes (1980) o Fúria española (1975), llargmetratge que compta amb el rècord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts. Als anys 60 va ser pioner en la producció independent de curtmetratges, i també ha estat director i/o guionista de llargmetratges de caire més documental. Entre ells ha destacat Mònica del Raval (2009) i L'últim aviador (2019).
El passat 30 d'octubre el director de cinema, guionista, productor, distribuïdor i crític va fer donació del seu fons documental a la UdL per a la seua catalogació i estudi. Avui, tres mesos després, han arribat a la capital del Segrià les caixes que contenen l'extens fons documental de Betriu. Un nom essencial per entendre l'Espanya de la dictadura i la transició, així com les relacions entre cinema i literatura, tal com va expressar l'Acadèmia catalana de cinema, que el passat 20 de gener va lliurar-li el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2020 "pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seua producció”.
Precisament, aquest guardó és un dels objectes que el cineasta ha donat a la UdL i que ha arribat avui a la Biblioteca de Lletres, dipositària del fons del cineasta lleidatà. Concretament han arribat les 30 caixes procedents de Sant Pol de Mar que contenen uns 300 llibres, revistes, material fílmic, cd's, documentació sobre guions i premis, a més d'algun mobiliari, com ara arxivadors i cadires de director.
La part més voluminosa però, venia de València i s'ha traslladat al GEPA, un dipòsit cooperatiu gestionat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), situat al PCiTAL, al turó de Gardeny. En total, 181 caixes. Aquest material hi romandrà fins que estigui enllestit un primer inventari i es traslladaran després a la Biblioteca de Lletres per al seu tractament.
Francesc Betriu (Organyà, 1940) és un dels cineastes més rellevants dels últims cinquanta anys a l'Estat. Bona part de les seues pel·lícules i sèries de televisió són adaptacions d'importants d'obres literàries de Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Ramon J. Sender, Miguel Delibes o Josep M. de Sagarra, com ara La Plaça del Diamant (1981) o Requiem por un campesino español (1985).
Durant la transició i inicis de la democràcia va destacar amb pel·lícules de sàtira social com La viuda andaluza (1976) o Los fieles sirvientes (1980) o Fúria española (1975), llargmetratge que compta amb el rècord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts. Als anys 60 va ser pioner en la producció independent de curtmetratges, i també ha estat director i/o guionista de llargmetratges de caire més documental. Entre ells ha destacat Mònica del Raval (2009) i L'últim aviador (2019).
A més del Gaudí d'Honor, Francesc Betriu ha rebut el Premi Sant Jordi de Cinematografia per la seua trajectòria (2014) i el Premi Jordi Dauder (2017) que atorga la Mostra de Cinema Llatinoamericà.
NOTÍCIES RELACIONADES:
