Arquitectura genètica, robòtica i 'performance', en un curs a la UdL

Plantes que fan llum, materials de construcció 'vius', artefactes robòtics o accions artístiques on es modifica el cos humà gràcies als avenços tecnològics, són alguns dels casos on art i ciència es troben. Les connexions entre aquestes disciplines, abordades tradicionalment com a dos àmbits separats, seran el fil conductor del curs multidisciplinari "Art i Ciència: fusió creativa", que la Universitat de Lleida oferta a partir del proper mes d'octubre i que s'allargarà fins al maig de l'any vinent.

Organitzat pels catedràtics d'Història de l'Art i de Producció Vegetal de la UdL, Ximo Company i Vicente Medina, respectivament, el curs aplega més d'una trentena d'historiadors de l'art, pedagogs, antropòlegs, metges, enginyers agrònoms, informàtics, físics, arquitectes i artistes entre d'altres, que analitzaran, tant des de la vessant teòrica com de la pràctica, "casos on la ciència i la tecnologia permeten entendre millor les obres d'art, així com casos on l'art contribueix a la comprensió i la difusió de la ciència", expliquen.

Així, s'han programat tres col·loquis on investigadors i artistes reflexionaran sobre les interaccions entre els dos mons. El primer, centrat en la robòtica, tindrà lloc el 31 d'octubre. Els protagonistes seran Jordi Palacin (director del Grup de Processament de senyal i robòtica de la UdL) i Marcel·lí Antúnez (fundador de la Fura dels Baus i una de les figures més rellevants de l'art electrònic i l'experimentació escènica actual).

L'arquitecte barceloní, Alberto Estévez, impulsor de l'aplicació de la genètica a l'arquitectura de manera real, conversarà el 21 de novembre amb la directora de l'Institut Politècnic d'Innovació i Recerca en Sostenibilitat (INSPIRES) de la UdL, Luisa F. Cabeza, sobre aprofitament energètic i arquitectura en el segon dels col·loquis oberts al públic.

En el tercer, hi intervindrà Xavier Matías-Guiu, director de l'IRBLleida, que des de l'Auditori del Centre de Cultures de la UdL debatrà, via Spkype, amb el polèmic performer xipriota-australià Sterlac. Aquest artista ha filmat l'interior del seu cos, ha protagonitzat diverses suspensions mitjançant ganxos a la pell, s'ha implantat un cartílag d'orella al braç habilitat amb internet, i ha treballat amb instruments mèdics, pròtesis, robòtica, sistemes de realitat virtual i biotecnologia per ampliar les capacitats del cos humà que, segons ell, està obsolet.

A més de tots ells, i del professorat procedent de les facultats de Lletres, Ciències de l'Educació, Medicina, Infermeria, les escoles Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària i Politècnica Superior de la UdL, entre els docents hi trobem Ramon Sangüesa (doctor en Intel·ligència artificial i fundador de Citilab), Josep Minguell (pintor muralista) i Jorge Wagesnberg (físic i divulgador científic).  

El curs està obert tant a l'estudiantat universitari, que pot obtenir el títol addicional "Minor en Art i Ciència", com a professionals o titulats de diversos àmbits, que es podran acreditar com a Experts universitari en Art i Ciència. També hi ha la possibilitat de cursar una formació més curta a escollir entre tres itineraris: històric-artístic, imatge i espai, i naturalesa i informació.