Tots els municipis catalans que escapen dels ERTO són ‘micropobles’

Cap de les empreses que tenen la seua raó social en 82 petits municipis de Catalunya han efectuat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Aquesta és una casuística molt present a la demarcació de Lleida que amb 49, concentra el 60% d’aquests municipis sense afectació, degut en bona part a la manca de teixit productiu no agrari. La segueixen, amb 15 municipis (18%) Tarragona, Barcelona amb 10 (12%) i Girona amb 8 (10%). Dels 82, 81 són ‘micropobles’, és a dir amb menys de 500 habitants, i l’únic que no ho és, Castelló de Farfanya, supera en poc aquesta xifra (536).

Del total de micropobles de Catalunya (336), una quarta part (24,10%) no compten amb empreses domiciliades que hagin fet cap ERTO. En el conjunt d’aquests municipis s’han vist afectades 4.500 persones, xifra que representat el 0,6% del conjunt de Catalunya

Aquestes són algunes una de les dades que dibuixa el mapa municipal de sectors més afectats per la crisi de la COVID-19 (treballadors amb un ERTO per raó social de l’empresa), elaborat pel Servei cientificotècnic de cartografia i sistemes d’informació geogràfica (SCT de Cartografia i SIG) de la Universitat de Lleida (UdL).

És un dels quatre mapes realitzats pels geògrafs del servei per analitzar quin ha estat l’impacte dels ERTO a Catalunya, tant per detectar a quins sectors com per copsar en quins indrets del país ha tingut més incidència sobre l’estructura econòmica.

Els mapes s’han confeccionat a partir de les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treballs, Afers Socials i Famílies, de la Seguretat Social, i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Pel que fa al mapa que representa a nivell municipal quin ha estat el sector amb més ERTO, s’hi mostra que en el conjunt de Catalunya hi ha tres grans sectors afectats amb xifres molt similars. Dels 701.585 treballadors amb ERTO, 134.282 són a l'hostaleria, 131.731 a la indústria manufacturera i 129.080 al comerç (engròs i detall).

L’hostaleria és el sector més tocat, amb 353 municipis, majoritàriament de zones de costa i muntanya de base turística. El segueix l’industrial, amb 253 municipis, bona part dels quals es concentren a la zona metropolitana i les seues extensions cap a l’interior, especialment la vall del Llobregat. L’afectació al sector comercial, amb 112 municipis, té més impacte en ciutats grans i mitjanes (de més de 50.000 habitants), que són les que concentren més establiments de venda del país, explica el geògraf de la UdL, Josep Ramon Mòdol.

Al conjunt de la demarcació de Lleida hi ha 29.824 persones amb ERTO (el 4,2% de Catalunya), essent el sector el comercial el més afectat (6.351 treballadors), seguit de l’hostaleria (5.729), la indústria (4.099) i la construcció (3.266).  El predomini del sector comercial és un factor diferencial de les comarques lleidatanes, motivat pel gran pes d’aquesta activitat en les principals ciutats de la demarcació: Lleida, Tàrrega i Balaguer. A Girona i a Tarragona el sector més afectat és l’hostaleria, i a Barcelona la industria.

Ara bé, en nombre de municipis, el sector amb més ERTO a la demarcació de Lleida és l’hostaleria, amb 87 municipis, seguit a molta distancia de la industria manufacturera, amb 26, la construcció (23) i el comerç (20).

A més del mapa municipal, la sèrie es complementa amb: un mapa d’impacte per sectors econòmics a escala comarcal, amb dades que aporten menor detall territorial però que permet copsar de forma més clara quins impactes ha tingut la crisi en el territori; un altre que compara el nombre de persones afectades per un ERTO sobre la població resident a nivell comarcal, per avaluar l’impacte de la reducció d’ocupació de forma ponderada; i un darrer relatiu al volum de persones afectades per ERTO sobre el total d’assalariades per conèixer en quins indrets aquesta crisi ha estat més punyent i ha afectat més l’estructura productiva present al territori.

Les dades que aporten mostren el fort impacte de la pandèmia en l’economia catalana. Al conjunt del país hi ha 91,4 afectats d’ERTO per cada 1.000 habitants, essent les comarques amb mes incidència el Baix Llobregat (114 per cada 1.000 habitants) i el Barcelonès (105). La demarcació de Lleida compta amb algunes de les comarques menys afectades, com les Garrigues (32) i el Pallars Jussà (39). Totes les comarques lleidatanes presenten valors inferiors a la mitjana catalana, essent la més afectada la Val d’Aran (88).

Quant a la comparativa entre persones amb ERTO i volum d’assalariades de fa un any, un 24% dels assalariats catalans (1 de cada 4) s’ha trobat en aquesta situació. Les comarques catalanes amb més incidència són el Garraf (39%) i l’Anoia (37%), i entre les comarques les que superen el 35% hi trobem també l’Aran. A l’altra banda, el Tarragonès, la Garrigues o la Ribera d’Ebre són les que presenten un impacte menor, a l’entorn del 16%. Val a dir, que el mapa que mostra el nombre d’afectats per un ERTO per comarca (a data 1 de maig) es compara amb el nombre d’afiliats a la Seguretat social a data 30 d’abril de 2019, per treure’n la possible distorsió de les dades motivada per l’estacionalitat temporal de certes activitats.

L’economista Ramon Morell adverteix que a l’hora d’analitzar els resultats que mostren els mapes s’ha de tenir en compte que en alguns casos les raons socials de les empreses poden no coincidir amb el domicili de l’activitat i que, en el cas d’empreses amb activitat en més d’un municipi, tota la informació se centralitza en el municipi on l’empresa té el domicili social. I pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social i de la Mineria del Carbó també pot succeir, sobretot en grans empreses, que tots els treballadors i treballadores tinguin el mateix domicili com afiliat cotitzant però que la seua residència la tinguin en altres municipis.

MÉS INFORMACIÓ:

Mapes en obert