27 d'agost de 2007

Frederic Vilà i Tornos

Aportaciones de los arquitectos catalanes ocupados en la historia o teoría del arte y la arquitectura, de "Llotja" al GATCPAC, és el títol del darrer número de la col·lecció Espai Temps de la UdL. Obra de l'arquitecte i catedràtic d’Història de l'Art de la UdL, Frederic Vilà, el llibre analitza les aportacions dels arquitectes catalans a la història de l'art, la teoria de l’art i l'arquitectura, centrant-se en el període que va de la Llotja -a inicis del segle XIX- al GATCPAC (Grup d'artistes i tècnics catalans per al progrés de l'arquitectura contemporània) que durant els anys 30 del segle XX introduirà el llenguatge modern en arquitectura.

L'obra posa de manifest les peculiaritats dels arquitectes respecte als historiadors de l'art i altres teòrics alhora de fer història i teoria de l'art. Segons l'autor, els arquitectes, moguts per la forta implicació nacionalista que a la Catalunya de l'època s’atorga al monument, tindran com a preocupació principal la de "preservar una historia que s’ha de salvar". Així en els seus treballs d'història i teoria de l'art, els arquitectes remarquen la crítica, la justificació i l'apologia d'obres arquitectòniques pròpies o alienes, pròximes o remotes en el temps, la qual cosa no es troba en els treballs de la resta d'erudits o teòrics, amb la voluntat també de defensar el patrimoni. A més, són treballs que tracten els edificis com a documents en si mateixos, realitzats a partir d'una extensa tasca descriptiva, que aprofundeixen en les seues raons funcionals i constructives i que els situen en el seu context sociocultural, elaborant així una història.

El llibre de Vilà insisteix en l'important paper que aquests arquitectes, com ara Lluis Domènech i Montaner, van tenir en la història de l'art, no només com a autors d'edificis, sinó com a cronistes de l'època. "Esperonats per la necessitat de defensar-se, de difondre els seus treballs i fins i tot de fer país, els arquitectes es convertiran en uns cronistes d'excepció", afirma l'autor.