26 de febrer de 2007

“Societat multicultural i integració dels immigrants a Catalunya: discursos i pràctiques”, una recerca realitzada pel professor del departament de Geografia i Sociologia de la UdL, Jordi Garreta, i finançada per l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya, posa de manifest en les seues conclusions la desconnexió i l’isolament que existeix entre els programes i els objectius polítics quan parlem immigració.

Segons l’estudi -que s’ha basat en documentació del govern català i en entrevistes a representants de tots els partits polítics i a tècnics implicats directament en les polítiques d'integració d'immigrants-, no només hi ha una manca d’organització i coordinació entre tots els actors implicats (institucions, ONG i associacions d’immigrants), sinó també dins la mateixa administració. A la reclamació de més coordinació i coherència en les intervencions que es duen a terme, cal afegir, la de més recursos humans i econòmics.

Tot i que Garreta valora positivament l’evolució que des dels anys 80 fins a l’actualitat s'ha fet en la presa de consciència del fenomen de la immigració i en la posada en marxa de programes específics, segueixen existint problemes, com ara la poca eficàcia de les polítiques de control de fluxos i de regulació d’immigrants irregulars.

A excepció del Partit Popular, tots els partits coincideixen a reclamar un paper més actiu de la Generalitat en la selecció de la immigració que arriba a Catalunya. Tot i així, l’estudi evidencia que tant entre els polítics, com entre els tècnics i la societat en general, apareixen cada vegada més actituds de rebuig a la presència o a l’increment de la presència d’immigrants.

En aquest sentit, l’autor de l’estudi afirma “una de les sensacions que plana entre els entrevistats és que hi ha massa immigració”. La idea d’allau, afegeix, domina els discursos. Aquest fet genera la creença general que cal una política d’immigració més ferma. Aquesta percepció s'alimenta per la important arribada d’immigració els darrers cinc anys, no només a les àrees urbanes, sinó també a les rurals -un dels exemples més clars és el de Guissona, on els immigrants representen més del 40% dels residents.

Garreta conclou que per treballar de forma més eficient cal vèncer, tant aquestes resistències com la por, no només la que té la societat, sinó també les administracions alhora prendre decisions sobre la immigració. “Massa sovint es pensa més en l’efecte que tot això tindrà sobre l’opinió pública, els votants, que els efectes que aquestes polítiques produiran en el col·lectiu que es vol ajudar”.