23 de maig de 2013
Descarregar pdfMiranda 'descobreix' el lligam entre cartografia i catalanitat
La investidura com a doctor honoris causa del director de l'ICC reivindica la importància de l'ETSEA pel territori
|
|
 |
![[+] AMPLIAR IMATGE](/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oficina/.galleries/images/imatges-premsa2/honoris_mirandaUdL.jpg "[+] AMPLIAR IMATGE"){kind=small}
El coneixement geogràfic és clau per a la identitat d'un país. Aquesta és la idea central del discurs que Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en ser investit doctor honoris causa de la UdL, una distinció a proposta de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA), que enguany celebra el seu 40è aniversari.
Miranda, enginyer industrial, ha destacat que "sempre que s'ha disposat en la nostra història d'un règim de llibertats" s'han creat "instruments organitzatius propis, especialitzats en la generació de la geoinformació necessària per a exercir la sobirania obtinguda". De la mateixa manera, "el fracàs de la catalanitat en l'època de la formació dels Estats contemporanis, essencialment en el segle XVIII, va suposar una pèrdua total de protagonisme per a automesurar-se i aportar el seu coneixement geogràfic al món en l'era contemporània".
Jaume Miranda -que ha fet una dissertació sobre la història de la geometria i l'enginyeria- ha explicat que la primera vegada documentada on apareix el territori de Catalunya com a entitat geogràfico-política en un mapa, va ser en l'obra Geographia de Francesco Berlinghieri, l'any 1.482. El primer mapa imprès data de principis del segle XVII i el primer realitzat per un català, Josef Aparici, de l'any 1.720.
El padrí del 33è honoris causa de la UdL, el catedràtic d'Edafologia i Química Agrícola, Jaume Porta, ha destacat que l'Institut Cartogràfic de Catalunya que dirigeix Miranda des de fa 30 anys, "fa recerca d'alt nivell en un tema estratègic" per a la gestió territorial d'un país. Porta ha subratllat que, als inicis de l'ICC, Jaume Miranda "va trencar els límits de la província de Barcelona" per abastir els gairebé 33.000 km2 que té Catalunya.
En el mateix sentit s'ha pronunciat el rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, que ha destacat la importància vital que te per a un país disposar d'un sistema d'estudis del territori i de la tasca duta a terme per Miranda que va crear un Institut català de cartografia pràcticament del no res.
Miranda, enginyer industrial, ha destacat que "sempre que s'ha disposat en la nostra història d'un règim de llibertats" s'han creat "instruments organitzatius propis, especialitzats en la generació de la geoinformació necessària per a exercir la sobirania obtinguda". De la mateixa manera, "el fracàs de la catalanitat en l'època de la formació dels Estats contemporanis, essencialment en el segle XVIII, va suposar una pèrdua total de protagonisme per a automesurar-se i aportar el seu coneixement geogràfic al món en l'era contemporània".
Jaume Miranda -que ha fet una dissertació sobre la història de la geometria i l'enginyeria- ha explicat que la primera vegada documentada on apareix el territori de Catalunya com a entitat geogràfico-política en un mapa, va ser en l'obra Geographia de Francesco Berlinghieri, l'any 1.482. El primer mapa imprès data de principis del segle XVII i el primer realitzat per un català, Josef Aparici, de l'any 1.720.
El padrí del 33è honoris causa de la UdL, el catedràtic d'Edafologia i Química Agrícola, Jaume Porta, ha destacat que l'Institut Cartogràfic de Catalunya que dirigeix Miranda des de fa 30 anys, "fa recerca d'alt nivell en un tema estratègic" per a la gestió territorial d'un país. Porta ha subratllat que, als inicis de l'ICC, Jaume Miranda "va trencar els límits de la província de Barcelona" per abastir els gairebé 33.000 km2 que té Catalunya.
En el mateix sentit s'ha pronunciat el rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, que ha destacat la importància vital que te per a un país disposar d'un sistema d'estudis del territori i de la tasca duta a terme per Miranda que va crear un Institut català de cartografia pràcticament del no res.
 La primera vegada documentada on apareix el territori de Catalunya com a entitat geogràfico-política en un mapa, va ser en l'obra Geographia de Francesco Berlinghieri, l'any 1.482. El primer mapa imprès data de principis del segle XVII i el primer realitzat per un català, Josef Aparici, de l'any 1.720 |
El rector ha aprofitat el seu discurs per reivindicar el paper clau de l'ETSEA, no només com a un bé estratègic per la Universitat i les terres de Lleida, sinó per tota Catalunya, tant en la vessant universitària, com en l'econòmica i la social". En aquest sentit, ha demanat més implicació de les empreses, la pagesia i les institucions de Lleida en la defensa de l'Escola i, especialment de la Generalitat de Catalunya perquè la potenciï. Fernández també ha volgut agrair a la comunitat universitària de l'ETSEA aquests 40 anys d'història.
Miranda va ser l'encarregat d'engegar les primeres cadenes de producció cartogràfica i fotogrametria digital a Espanya i ha creat productes de gran utilitat com l'ortofotomapa de Catalunya 1:5000. Entre altres, ha estat guardonat amb la Placa Narcís Monturiol (col·lectiva) al mèrit científic-tècnic (2003) i la Medalla al Mèrit Aeronàutic del Ministeri de Defensa (1998).
|
Més informació
|
