22 de novembre de 2010
Descarregar pdfEls immigrants gasten quatre vegades menys en medicaments que els auctòctons a Lleida
Segons un estudi realitzat per professorat de la UdL a les comarques de la Plana 
|
|
 |
La despesa farmacèutica dels ciutadans d'origen immigrant amb targeta sanitària a la Plana de Lleida és quatre vegades inferior a la dels ciutadans autòctons. Així ho assenyala un estudi realitzat per professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) amb el suport de l'IRBLleida, CatSalut i l'Institut Català de la Salut. Els nouvinguts d'Europa de l'Est són els que gasten menys. La recerca també revela que els residents al medi rural consumeixen més fàrmacs que els de la zona urbana.
L'estudi, liderat per la professora Montserrat Rué, fa una anàlisi descriptiva de la despesa en medicaments anual tenint en compte 198.000 individus d'entre 15 i 64 anys - 175.000 autòctons i 23.000 immigrants - a les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Noguera, la Segarra i l'Urgell. El 68% del total va comprar algun fàrmac amb recepta. Mentre el percentatge dels immigrants és del 57,7%, els dels autòctons arriba al 69,4%.
Pel que fa a l'import d'aquesta despesa, els nouvinguts oscil·len entre una mitjana de gairebé 18 euros en els homes al medi urbà i els poc més de 30 de les dones estrangeres a l'àmbit rural. En el cas de la població local, aquestes xifres varien entre els 34 euros dels homes a la ciutat de Lleida i els 57 de les dones a les zones rurals.
Taula de despesa mitjana anual (en euros):
Les diferències en el consum també varien segons els tipus de medicaments. La recerca subratlla que la població autòctona pren més psicofàrmacs, antihipertensius, fàrmacs per l'osteoporosi i pel colesterol. Mentre, els ciutadans d'origen magribí i subsaharià compren més envasos d'analgèsics i antiinflamatoris no esteroideus.
L'estudi, liderat per la professora Montserrat Rué, fa una anàlisi descriptiva de la despesa en medicaments anual tenint en compte 198.000 individus d'entre 15 i 64 anys - 175.000 autòctons i 23.000 immigrants - a les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Noguera, la Segarra i l'Urgell. El 68% del total va comprar algun fàrmac amb recepta. Mentre el percentatge dels immigrants és del 57,7%, els dels autòctons arriba al 69,4%.
Pel que fa a l'import d'aquesta despesa, els nouvinguts oscil·len entre una mitjana de gairebé 18 euros en els homes al medi urbà i els poc més de 30 de les dones estrangeres a l'àmbit rural. En el cas de la població local, aquestes xifres varien entre els 34 euros dels homes a la ciutat de Lleida i els 57 de les dones a les zones rurals.
Taula de despesa mitjana anual (en euros):| HOMES IMMIGRANTS | HOMES AUTÒCTONS | DONES IMMIGRANTS | DONES AUTÒCTONES | |
| ENTORN URBÀ | 15,8 | 34,4 | 26,6 | 50,5 |
| MEDI RURAL | 18,4 | 36,9 | 30,6 | 57,3 |
Les diferències en el consum també varien segons els tipus de medicaments. La recerca subratlla que la població autòctona pren més psicofàrmacs, antihipertensius, fàrmacs per l'osteoporosi i pel colesterol. Mentre, els ciutadans d'origen magribí i subsaharià compren més envasos d'analgèsics i antiinflamatoris no esteroideus.
| L'estudi apunta alguns factors que poden influir en les diferències en el consum, com ara que els estrangers són, en general, més joves que la població local |
L'estudi realitzat per la UdL planteja la necessitat d'aprofundir en les causes d'aquestes diferències entre la despesa farmacèutica d'autòctons i ciutadans amb nacionalitat estrangera. Tot i això, apunta alguns factors que poden influir com ara que els estrangers són, en general, més joves que la població local. També pot influir el fet que els metges recepten als nouvinguts fàrmacs més barats per facilitar que compleixin el tractament.
|
Més informació
|
Telenotícies | TVC | 23/11/2010 | 1.30 min
