20 de setembre de 2013
Descarregar pdfMalalts i famílies s'autoestigmatitzen, segons un estudi sobre salut mental a Lleida
El treball denuncia la manca de recursos i serveis destinats a aquestes persones i el seu entorn
|
|
 |
![[+] AMPLIAR IMATGE](/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oficina/.galleries/images/imatges-premsa2/salutmentalUdL.jpg "[+] AMPLIAR IMATGE"){kind=small}
Les persones amb trastorns mentals severs (TMS) i els seus familiars, per por o impotència, adopten comportaments repressius que els marginen, el que es coneix com l'autoestigma. Així ho posa de manifest l'Estudi de la situació de les persones amb TMS al territori de Lleida 2012, dirigit per Xavier Pelegrí (professor de la UdL) i Gemma Fleta (tècnica de Salut Mental Catalunya-Terres de Lleida) que avui s'ha presentat a la Facultat de Ciències de l'Educació.
El treball realitzat durant el 2013 i finançat pel Departament de Benestar social i família, constata que al voltant d'aquests malalts es generen molt estereotips, prejudicis i discriminacions que compliquen i dificulten la normalització de la seua situació. Aquest fet, fomenta que els protagonistes es retreguin de mostrar-se obertament i, en ocasions, puguin abandonar el tractament.
La manca de solucions laborals per aquest tipus de malalts, dificulta encara més la seua autonomia i independència, conclou també l'estudi. Mentre que per a persones que pateixen el síndrome de Down existeixen serveis prelaborals i també laborals amb seguiment o tutorització, això no passa amb les persones amb trastorns mentals severs, explica Pelegrí. Les dificultats per accedir al mercat laboral o per tornar-hi, fan encara més feixuga la càrrega de les famílies d'aquestes persones, les quals critiquen la manca d'informació i de suport que tenen per tenir cura dels malalts.
A aquestes mancances se suma a Lleida la insuficiència de llars amb suport temporal, de llars residència, d'atenció domiciliària i de transport, sobretot en l'àmbit rural. El treball de Pelegrí i Fleta també posa de manifest la descoordinació de les diferents polítiques socials dirigides a aquests tipus de malalts que no poden compaginar les prestacions no contributives, insuficients en la major part dels casos, amb d'altres serveis que podrien rebre.
La manca de recursos per a aquestes persones, agreujada per crisi econòmica, està provocant, alerta Pelegrí l'augment de persones que presenten trastorns mentals servers. Tot i així, aquest treball sobre persones amb problemàtica de salut mental a Lleida no ha pogut presentar el nombre concrets d'afectats per un TMS i quants d’aquests tenen el certificat de disminució, en no ser facilitades per les respectives administracions autonòmiques de salut i de benestar social.
LES PERSONES AMB PROBLEMÀTICA DE SALUT MENTAL A LLEIDA
El treball realitzat durant el 2013 i finançat pel Departament de Benestar social i família, constata que al voltant d'aquests malalts es generen molt estereotips, prejudicis i discriminacions que compliquen i dificulten la normalització de la seua situació. Aquest fet, fomenta que els protagonistes es retreguin de mostrar-se obertament i, en ocasions, puguin abandonar el tractament.
La manca de solucions laborals per aquest tipus de malalts, dificulta encara més la seua autonomia i independència, conclou també l'estudi. Mentre que per a persones que pateixen el síndrome de Down existeixen serveis prelaborals i també laborals amb seguiment o tutorització, això no passa amb les persones amb trastorns mentals severs, explica Pelegrí. Les dificultats per accedir al mercat laboral o per tornar-hi, fan encara més feixuga la càrrega de les famílies d'aquestes persones, les quals critiquen la manca d'informació i de suport que tenen per tenir cura dels malalts.
A aquestes mancances se suma a Lleida la insuficiència de llars amb suport temporal, de llars residència, d'atenció domiciliària i de transport, sobretot en l'àmbit rural. El treball de Pelegrí i Fleta també posa de manifest la descoordinació de les diferents polítiques socials dirigides a aquests tipus de malalts que no poden compaginar les prestacions no contributives, insuficients en la major part dels casos, amb d'altres serveis que podrien rebre.
La manca de recursos per a aquestes persones, agreujada per crisi econòmica, està provocant, alerta Pelegrí l'augment de persones que presenten trastorns mentals servers. Tot i així, aquest treball sobre persones amb problemàtica de salut mental a Lleida no ha pogut presentar el nombre concrets d'afectats per un TMS i quants d’aquests tenen el certificat de disminució, en no ser facilitades per les respectives administracions autonòmiques de salut i de benestar social.
|
Més informació
|
LES PERSONES AMB PROBLEMÀTICA DE SALUT MENTAL A LLEIDA
