18 d'octubre de 2011

El president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la UB, Dídac Ramírez, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, el president de CatalunyaCaixa, Manel Rosell, i el secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, Josep M. Vilalta, han presentat aquest dilluns 17 d’octubre a La Pedrera, seu de l’Obra Social de CX, l’estudi Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat, el qual analitza per primer cop conjuntament l’activitat de les vuit universitats públiques catalanes i la seva repercussió en la societat i l’economia del país. S’ofereixen les principals dades i magnituds del sistema universitari públic català i es comparen amb dades del conjunt de l’Estat, de la UE i d’altres països i sistemes universitaris; a més, l’anàlisi s’il·lustra amb exemples concrets d’activitats i serveis que estan duent a terme les universitats catalanes en múltiples àmbits. Així es fa palès l’alt impacte i valor afegit que les universitats aporten al territori, ja sigui per la via de la formació i el capital humà, ja sigui mitjançant la recerca científica, el desenvolupament social i cultural o la innovació i el progrés econòmic.

Una de les xifres de l’estudi que indiquen la tasca realitzada per les universitats durant els darrers anys és la mesura en què aquestes institucions funcionen com a ascensor social. En aquest sentit, la proporció actual a Catalunya d’estudiants d’educació superior els pares dels quals no tenen formació universitària és del 40 %, la xifra més alta de l’OCDE. Des del punt de vista de gènere, si l’any 1973 les dones representaven un 37 % de les aules, l’any 2010 el percentatge era del 54 %. Actualment el percentatge d’accés a la universitat de cada generació de joves se situa a l’entorn del 40 %, un dels percentatges més alts de l’OCDE. D’altra banda, també en una comparació amb Europa, es constata que la despesa pública en beques i ajuts als estudiants és molt baixa, d’un 8,2 % enfront de la mitjana de l’OCDE, un 17,3 %. A Catalunya, el 80 % dels joves estudia sense ajuts, un percentatge molt superior al dels països europeus més avançats.

Pel que fa a la formació continuada, un bon indicador és que l’any 2004 el 75 % dels graduats continuaven fent algun estudi a les universitats públiques catalanes. Val a dir que la taxa d’ocupació dels graduats universitaris està al voltant del 80 %, gairebé trenta punts per damunt del total de la població. En el cas del doctorat, en què les universitats catalanes són líders en programes de qualitat, es constaten les dificultats per a l’ocupació dels doctors en el sector privat (la inserció laboral dels doctors a les empreses és del 16 % enfront del 44 % dels Estats Units).

En l’àmbit de la recerca, l’estudi apunta que si considerem el nombre de citacions dels documents publicats, les universitats públiques catalanes tenen un impacte científic de l’1,4 %, un 35 % per sobre de la mitjana mundial. Si juntament amb l’impacte es mesura l’eficiència (publicacions per investigador en funció dels recursos), el sistema universitari públic català se situa per sobre de la mitjana europea i és equiparable al de països com ara Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. Altres dades de l’informe són que les universitats públiques catalanes tenen 684 grups de recerca consolidats i nodreixen la massa crítica d’investigadors necessària per als centres de recerca de la Generalitat. Igualment, l’informe fa palès que a Catalunya les universitats són la principal estructura del país en l’obtenció de recursos provinents dels programes marc d’R+D de la Unió Europea.

Pel que fa al desenvolupament social i cultural, l’estudi assenyala que el nivell d’estudis més elevat es correspon amb ciutadans amb una major participació cívica i política, i constata l’augment de la tolerància i del consum cultural. També es remarca que les universitats públiques catalanes han contribuït a l’estudi i el foment de la llengua, la cultura i la nació catalanes.

Respecte a la innovació i el progrés econòmic, l’estudi assenyala com a indicador de la col·laboració amb les empreses i la transferència de coneixement el fet que l’any 2009 les universitats públiques presencials catalanes van facturar a les empreses un total de 125,7 milions d’euros en concepte de serveis tècnics i estudis especialitzats realitzats durant l’any anterior. El 2009 hi havia més de dues mil empreses innovadores i de base tecnològica en els parcs científics catalans, de les quals, el 81 % eren empreses petites i microempreses. El 2008 les universitats públiques catalanes van crear vint-i-una empreses spin-off; i l’increment d’un 89 % de les sol·licituds de patents entre els anys 2000 i 2009 va situar Catalunya en el grup de països amb major proporció de sol·licituds mundials de patents des del sector universitari. A més dels beneficis que poden tenir la recerca i la formació de capital humà sobre l’economia del país a llarg termini, l’estudi també assenyala que l’impacte immediat, a curt termini, de les universitats públiques catalanes sobre l’economia del país se situa a l’entorn d’un 0,6 % del PIB de Catalunya, i un 1 % si comptabilitzem les institucions vinculades. En aquest sentit, les universitats públiques catalanes generen més de quaranta mil llocs de treball directes, l’1,1 % del total de llocs de treball del teixit econòmic català.