La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet serà investida
doctora honoris causa de la UdL el proper 28 d'octubre. Avui, el Consell de Govern ha aprovat el seu nomenament com també el del pneumòleg nord-americà Richard W. Light, cèlebre per la seua dedicació i aportacions a les malalties de la pleura.
Maria del Mar Bonet es convertirà, així, en la tercera dona que rep aquesta distinció acadèmica després de la jurista belga Eliane Vogel-Posky i la pianista Alicia de Larrocha. Des que al 1967 va començar a cantar amb Els Setze Jutges, Bonet es va anar convertint poc a poc en un referent indiscutible del panorama musical català, sempre en constant evolució. A més de popularitzar les cançons tradicionals de les Illes i els versos dels poetes mallorquins, Bonet ha experimentat amb músiques i col·laborat amb professionals d'arreu del món com ara Alan Stivell, Milton Nascimento, Zülfü Livaneli, George Moustaki, Jackson Browne, Miguel Poveda, Ovidi Montllor i Lluís Llach, entre d'altres. Creu Sant Jordi l'any 1984, Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya el 1992 i Premi Ramon Llull el 1999, l'artista mallorquina va ser guardonada al 2007 amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement a la seua tasca durant l'etapa d'Els Setze Jutges. D'aquest mateix any data el seu darrer treball en solitari, Terra Secreta, que commemora els seus 40 anys de trajectòria professional.
Quant a Richard Light, professor de Medicina a la Universitat de Vanderbilt, a Nashville (EUA), és conegut arreu pels anomenats criteris Ligth, descrits ara fa 35 anys i encara vigents. Aquests criteris són indispensables per a la primera diagnosi dels pacients amb derrame pleural. A més de les malalties de la pleura, Light també s'ha ocupat de l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i els trastorns del son. Des del any 2000 col·labora puntualment amb el grup de Patologia Pleural de la UdL, dirigit per José Manuel Porcel.
Acreditació lingüística
El Consell de Govern ha aprovat també la normativa d'acreditació lingüística en els processos de selecció i accés del personal docent i investigador PDI de la UdL. Aquesta normativa és conseqüència de l'aplicació de "L'acord sobre l'acreditació del reconeixement lingüístic en els processos de selecció i accés del professorat de les Universitats de Catalunya" aprovat pel Consell Interuniversitari de Catalunya l'11 de juny de 2008 i que desenvolupa l'article 6.4 de la LLUC. Els aspirants a places de professorat hauran d'acreditar un grau de coneixement lingüístic de la llengua catalana i en el cas dels candidats i candidates que no hagin cursat estudis oficials a l'Estat Espanyol o altres països on sigui la llengua oficial, hauran d'acreditar, també, el coneixement suficient de la llengua espanyola. Tot i així, la normativa permet que el Rector, previ informe de la Comissió de Personal Acadèmic, acordi l'exempció dels requisits lingüístics en determinats casos que estiguin justificats.
Comptes
D'altra banda, s'ha donat llum verda al Compte general auditat de la UdL corresponent a l'exercici 2008 i que està format pels comptes de la Universitat de Lleida, de la Fundació de la UdL i la societat UdLempren SL, constituïda el passat desembre com a instrument de suport als projectes d'emprenedors sorgits de la UdL. Ara serà el Consell Social qui en farà, si s'escau, l'aprovació definitiva. L'informe d'auditoria, efectuat per l'empresa BDO Audiberia conclou que "els Comptes anuals de l'exercici 2008 expressen la imatge fidel del patrimoni i la situació financera de la UdL a 31 de desembre de 2008, la liquidació del pressupost, el resultat econòmic patrimonial i dels recursos obtinguts i aplicats durant l'exercici".
Pel que fa als comptes de la UdL, cal dir que tot i que es va aprovar un pressupost inicial de 77,3 milions d'euros, el definitiu ha estat de 120,3, degut a la incorporació de romanents (36,8M€) i els majors ingressos (6,1M€). D'aquest pressupost es van executar el 70% dels ingressos i el 60% de les despeses, la qual cosa va suposar un romanent de 31,9M€ que es va incorporar a l'exercici del 2009. El romanent de tresoreria no afectat i, per tant, superàvit, ha estat de gairebé 40.000 euros.
Cooperació
La UdL destinarà 24.000 euros a vuit projectes de cooperació al desenvolupament sobre salut, agricultura i educació que es duran a terme a El Salvador, Etiòpia, Bolívia, Brasil, Togo, Perú, Xina i Argentina i que estan coordinats per estudiants, professors o membres del personal d'administració i serveis. A més, 3.000 euros serviran per finançar estudis de recerca sobre el Quart món, i 4.800 es dedicaran a ajuts de mobilitat per a la cooperació al desenvolupament.
Transgènics
Finalment, alguns membres de l'estudiantat han presentant al Consell de Govern un document sobre la proposta legislativa popular per una Catalunya lliure de transgènics per tal que fos subscrit per la UdL. El Consell de Govern ha decidit no votar la proposta ja que, segons estableix el reglament del Parlament de Catalunya, correspon al seu Ple el debat de les iniciatives legislatives presentades tant per grups parlamentaris com les de caire popular. Per tant, en tractar-se d'un tema jurídic i polític es considera que aquest debat s'ha de situar al Parlament i no a la universitat.
Actualment, la UdL té obertes línies de recerca tant en l'àmbit dels transgènics com en producció i alimentació ecològica.
![[+] AMPLIAR IMATGE](/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oficina/.galleries/images/imatges-premsa/mariadelmarbonet_UdL.jpg "[+] AMPLIAR IMATGE"){kind=small}
