La UdL triplica en un any les investigadores i investigadors més citats al món

Un total de 17 investigadores i investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) es troben a la base de dades dels científics més citats arreu del món, elaborada per experts de la Universitat de Stanford (Estats Units), l'empresa de cienciometria SciTech Strategies Inc. i l'editorial científica Elsevier. En la darrera actualització, realitzada al 2020 amb dades fins el 2019, la UdL ha passat de tenir 6 a 17 representants entre les 159.000 persones més destacades en 20 camps científics al llarg de la seua carrera. D'aquests, 10 fan recerca a Agrotecnio, 4 a l'INSPIRES i 3 a l'IRBLleida. La xifra puja als 20 mesurant només la seua producció durant el 2019: 11 d'Agrotecnio, 6 de l'INSPIRES i 3 de l'IRBLleida.

Arreu del planeta, uns 7'8 milions de persones es dediquen a la recerca, segons dades de la UNESCO del 2013, les darreres disponibles. En aquesta base de dades hi apareixen 159.683 científics d'un total de 144 països dels 5 continents. D'aquests, 2.290 són de l'Estat espanyol. "Que una universitat petita com la nostra tingui 17 investigadores i investigadors entre el 2% de l'elit mundial és una mostra de la feina ben feta i marca el camí a seguir de cara al futur", ha destacat el rector de la UdL, Jaume Puy.

Aquesta base de dades, segons expliquen els autors, "proporciona informació estandarditzada sobre cites, índex h , índex hm ajustat per coautoria, cites a articles en diferents posicions d'autoria i un indicador compost". Inclou les següents disciplines: Agricultura, Pesca i Forestals; Biologia; Recerca biomèdica; Arquitectura i Urbanisme; Química; Medicina clínica; Comunicació i Estudis textuals; Ciències Mediambientals i de la terra; Economia i Finances; Tecnologies instrumentals i estratègiques; Enginyeria; Història; Tecnologies de la Informació i la Comunicació; Matemàtica i Estadística; Filosofia i Teologia; Física i Astronomia; Psicologia i Ciències Cognitives; Salut pública i serveis de salut; Ciències socials i Arts visuals i escèniques.

El llistat de científics destacats per la seua carrera té en compte els articles publicats entre 1960 i 2019. Excloent les autocites, l'investigador de la UdL més destacat és Paul Christou, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA), en el lloc 15.436 i amb 247 articles. El segueixen Luisa F. Cabeza, de l'Escola Politècnica Superior (EPS), en la posició 18.549 i 423 publicacions; i Gustavo Slafer, també de l'ETSEA, en el lloc 27.147 i 185 articles. Tots tres ja estaven a la primera base de dades, juntament amb Reinald Pamplona, de la Facultat de Medicina, actualment al lloc 42.713, i Fernando López Gatius, de l'ETSEA, al 70.343. També hi havia el professor de Medicina José Manuel Porcel, que ara no hi és.

En canvi, en el darrer llistat s'incorporen Xavier Matías-Guiu (Medicina, lloc 57.351), Olga Martín (ETSEA, 92.488), Concepció Ramos (ETSEA, 97.056), José A. Martínez Casasnovas (ETSEA, 110.603), Loreta Medina (Medicina, 113.115), Sonia Marín (ETSEA, 115.072), Albert Ibarz (ETSEA, 130.000), Robert Soliva (ETSEA, 136.148), Daniel Chemisana (EPS, 136.148), Maria José Motilva (ETSEA, 142.830), Álvaro de Gracia (EPS, 148.808) i Jaume Giné (EPS, 150.829).

A nivell mundial, segons aquesta base de dades, el científic més destacat tenint en compte tota la seua carrera és Michael Grätzel, de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), amb 1.567 publicacions des de 1971. El primer espanyol que hi apareix és Avelino Corma, de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ-CSIC-UPV), a la posició 28, amb 1.326 articles. Quant a institucions catalanes, l'investigador en la posició més elevada és Manel Esteller, de la Universitat de Barcelona, al lloc 140 i 627 publicacions.

Mesurant només la producció científica del 2019, trobem fins a 20 investigadores i investigadors de la UdL. La majoria ja hi són al llistat de més citats durant la seua carrera, tret de Loreta Medina i Albert Ibarz, que no apareixen en aquest darrer. A més, se n’incorporen cinc nous: Laura Salvia (ETSEA, lloc 81.314), Albert Castell (EPS, 93.583), Alejandra Rojas (ETSEA, 116.125), Eduard Oró (EPS, 121.850) i José Manuel Valdivielso (Medicina, 139.056).

La investigadora de la Universitat de Lleida millor posicionada en aquest llistat és Luisa F. Cabeza, al lloc 1.765 amb 423 publicacions durant l'any 2019. Completen el llistat Gustavo Slafer (18.093), Álvaro de Gracia (27.643), Reinald Pamplona (31.860), Paul Christou (43.731), Olga Martín (44.296), Concepción Ramos (57.086), J.A. Martínez-Casasnovas (66.329), Daniel Chemisana (70.796), Sonia Marin (72.053), Fernando López Gatius (76.003), Xavier Matías-Guiu (93.456), Robert Soliva (94.996), Maria José Motilva (98.789) i Jaume Giné (152.092).

El número 1 a nivell internacional durant el 2019 ha estat Zhong Ling Wang, de l'Institut de Tecnologia de Georgia (Estats Units), amb 1.754 publicacions. Tant en l'àmbit estatal com en el català repeteixen Avelino Corma, a la posició 47 del llistat, i Manel Esteller, a la 627.