Preàmbul

Títol preliminar

Capítol I. Disposicions generals
Capítol II. Règim jurídic
Capítol III. Règim econòmic i pressupostari
Capítol IV. Règim patrimonial, tributari i de contractació

Secció primera. Patrimoni
Secció segona. Tributs
Secció tercera. Contractació

Títol I. De la comunitat universitària

Capítol I. Disposicions generals
Capítol II. El personal docent i investigador

Secció primera. Disposicions generals
Secció segona. El professorat funcionari
Secció tercera. El professorat laboral
Secció quarta. El professorat visitant
Secció cinquena. El professorat distingit
Secció sisena. El professorat emèrit
Secció setena. El personal investigador

Capítol III. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis
Capítol IV. L’estudiantat

Títol II. De l’estructura de la Universitat

Capítol I. Disposicions generals
Capítol II. Els centres i les estructures bàsiques

Secció primera. Disposicions generals
Secció segona. Les facultats i les escoles
Secció tercera. L’escola o escoles de doctorat
Secció quarta. Els departaments
Secció cinquena. Els instituts universitaris de recerca
Secció sisena. El centre o centres de formació permanent

Capítol III. Altres estructures
Capítol IV. Les unitats

Títol III. Del govern de la Universitat i dels seus centres i estructures

Capítol I. Disposicions generals
Capítol II. Òrgans col·legiats d’àmbit general

Secció primera. El Claustre
Secció segona. El Consell de Govern
Secció tercera. El Consell Social
Secció quarta. El Consell de l’Estudiantat
Secció cinquena. Els consells generals de Facultats i Escoles i de Departaments

Capítol III. Òrgans unipersonals d’àmbit general

Secció primera. El rector o rectora
Secció segona. Els vicerectors o vicerectores
Secció tercera. El secretari o secretària general
Secció quarta. El gerent o gerenta

Capítol IV. Govern de les facultats i les escoles

Secció primera. La junta de facultat o escola
Secció segona. El degà o degana o el director o directora

Capítol V. Govern de l’escola o escoles de doctorat

Secció primera. El Comitè de Direcció
Secció segona. El director o directora
Secció tercera. El Consell de l’Estudiantat i del Personal Investigador en Formació

Capítol VI. Govern dels departaments

Secció primera. El consell de departament
Secció segona. El director o directora de departament

Capítol VII. Govern dels instituts universitaris de recerca

Secció primera. Els instituts universitaris de recerca propis
Secció segona. Els instituts universitaris de recerca compartits o adscrits

Capítol VIII. Govern del centre o centres de formació permanent

Secció primera. El Comitè de Direcció
Secció segona. El director o directora

Capítol IX. Govern d’altres centres i estructures

Secció primera. Govern de l’Institut de Ciències de l’Educació
Secció segona. Govern de l’Institut de Llengües

Títol IV. De la participació i de les eleccions universitàries

Capítol I. Participació
Capítol II. Disposicions generals sobre les eleccions a la Universitat
Capítol III. Elecció del rector o rectora
Capítol IV. Elecció del degà o degana de facultat o del director o directora d’escola
Capítol V. Elecció del director o directora de departament

Títol V. De l’activitat de la Universitat

Capítol I. Docència i ensenyaments
Capítol II. Recerca i transferència

Secció primera. Disposicions generals
Secció segona. Recerca
Secció tercera. Transferència

Capítol III. Estratègia i qualitat
Capítol IV. Cultura i compromís social
Capítol V. Internacionalització
Capítol VI. Distincions de la Universitat de Lleida
Capítol VII. La Fundació Universitat de Lleida

Títol VI. De la rendició de comptes i del control de l’activitat administrativa de la Universitat

Capítol I. Rendició de comptes
Capítol II. La Inspecció de Serveis i el control intern

Secció primera. La Inspecció de Serveis
Secció segona. Control intern

Capítol III. La Sindicatura de Greuges
Capítol IV. Revisió administrativa i judicial

Títol VII. De la reforma dels Estatuts

Disposicions addicionals

Disposicions transitòries

Disposicions finals

La Universitat de Lleida té les seues arrels en l’antic Estudi General de Lleida, fundat l’any 1300 pel rei Jaume II, i va ser la primera universitat dels territoris hispànics de la Corona d’Aragó. Els seus Estatuts, publicats el 28 de setembre de 1300, van ser els primers d’una universitat catalana en la seua història i els més complets de l’Europa d’aquells temps. En aquells estatuts ja s’expressava l’anhel d’autonomia universitària i una amplitud d’horitzons pròpia de la universalitat del coneixement, que constitueix la raó de ser de la institució universitària. Aquella primera universitat va desenvolupar la seua activitat fins a començaments del segle XVIII quan, en acabar la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya, va ser tancada, després de més de quatre-cents anys de vida acadèmica, juntament amb la resta d’universitats catalanes de l’època.

La creació de la Universitat de Lleida en època moderna per llei del Parlament de Catalunya de 12 de desembre de 1991 representa la culminació dels esforços de la comunitat universitària i la societat lleidatana durant tot un període de més de vint
anys de recuperació progressiva dels estudis superiors. Els diversos centres fins aleshores dependents de les universitats de Barcelona (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona) van confluir en una voluntat comuna de revalidar l’antiga tradició universitària de l’Estudi General i d’emprendre un projecte de futur que respongués als reptes de la societat de finals del segle XX.

Aquest esforç va cristal·litzar en els primers estatuts de la nova Universitat de Lleida, aprovats pel Claustre constituent en data del 27 d’octubre de 1994, que volien satisfer la necessitat d’oferir al país una política universitària adequada que ajudés a la desconcentració i el reequilibri universitari i territorial, i donar resposta a les demandes de l’entorn geogràfic i social que han vist en la Universitat un motor de desenvolupament i una oportunitat de contacte amb el saber universal.

L’esperit fundacional segueix viu a l’hora d’endegar la tasca d’elaborar uns nous estatuts adaptats a les modificacions del marc legislatiu. Es vol que aquesta circumstància esdevingui una oportunitat per renovar el compromís amb la concepció de la universitat com un servei públic que ha de respondre als interessos generals de tota la comunitat.

La Universitat contribueix al desenvolupament social, humanístic, científic i tecnològic dels seus membres i de la societat en general, a la formació de professionals i a la formació al llarg de la vida, i per a això cal dotar-se d’una organització eficaç i equilibrada, amb unes estratègies creatives i actualitzades de formació docent, investigadora i tecnològica dels seus membres.

En aquest sentit, la Universitat de Lleida vol proporcionar una formació que fomenti el pensament crític, la competència professional, la qualitat en totes les seues activitats, tant en la docència com en la recerca i la transferència de coneixement i la gestió, i també una actitud ètica i cívica que promogui els valors de respecte als drets humans, els principis democràtics, el respecte a la diferència, la solidaritat i l’equitat, amb els quals la Universitat de Lleida està compromesa. En definitiva, una formació d’una ciutadania activa, capaç de contribuir a la transformació i al progrés social amb un ús eficaç i eficient dels recursos disponibles.

El context en què s’elaboren aquests estatuts de la Universitat invita, doncs, a la recuperació de l’esperit humanista de la millor tradició universitària i a la necessitat de ser cada cop més exigents amb nosaltres mateixos, tot assumint la consolidació de la cultura de la qualitat i l’avaluació, la internacionalització dels ensenyaments universitaris i la incorporació de les noves tecnologies, sense deixar de banda la creativitat que ens demana un entorn canviant i ple de reptes nous.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Definició

La Universitat de Lleida és una institució de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que actua en règim d’autonomia d’acord amb aquests estatuts i la resta de l’ordenament jurídic.

Article 2. Missió

La Universitat de Lleida té per missió prestar el servei públic de l’educació superior uni- versitària i contribuir a la creació, la conservació i la transmissió del coneixement. Aquesta missió es fa efectiva per mitjà de les seues activitats principals, que són la docència, la recerca i la transferència de coneixement.

Article 3. Llibertat acadèmica

En el marc de la seua autonomia, l’activitat de la Universitat de Lleida es fonamenta en la llibertat acadèmica, que es manifesta en les llibertats de càtedra, de recerca i d’estudi. La llibertat acadèmica inspira la interpretació de les normes per les quals es regeix la Universitat de Lleida.

Article 4. Principis

1. En el desenvolupament de les seues activitats, la Universitat de Lleida es regeix pels principis següents:

a. La universalitat del saber i del mètode científic com a via per ampliar l’horitzó del coneixement.

b. El foment de la recerca, del desenvolupament científic i tecnològic i de la innovació i la transferència de coneixement.

c. L ’impuls de la millora en la docència i la contribució a l’aprenentatge al llarg de la vida, per millorar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida.

d. El foment i l’avaluació de la qualitat en la docència, en la recerca i en la gestió dels serveis universitaris, d’acord amb els millors criteris i metodologies disponibles.

e. La bona governança i la rendició de comptes.

f. L ’afavoriment de la plena integració de la Universitat a l’espai europeu d’educació superior i la seua promoció a Europa i al món.

g. El foment del compromís social i participatiu per a la millora de la societat.

h. La promoció dels drets humans, la cultura de la pau, el respecte de les diversitats i la cura del medi ambient.

i. La promoció de l’educació en valors com a part integrant del procés d’aprenentatge i formació i l’estímul de la transmissió de valors de llibertat, justícia, igualtat, res- ponsabilitat, solidaritat, inclusió, participació i ciutadania plena.

j. La col·laboració amb l’entorn institucional, social i empresarial per a la millora de la seua activitat.

2. Per acomplir la seua missió, d’acord amb els principis esmentats, la Universitat de Lleida assumeix com a finalitats pròpies la formació de professionals que donin resposta a les necessitats de la societat, l’estímul del desenvolupament científic, la difusió de la cultura i la consecució d’una societat més justa, equitativa i sostenible fonamentada en el respecte als drets humans i en la construcció de la pau.

3. Per raó de la seua identitat secular com a Estudi General, la Universitat de Lleida reconeix igual rellevància a totes les disciplines que contribueixen al saber.

Article 5. Funcions

Són funcions de la Universitat de Lleida:

a. L ’educació i la formació integral de l’estudiant per mitjà de la creació, el desenvolupament, la transmissió i l’avaluació crítica del coneixement científic, tecnològic, social, humanístic, artístic, cultural i esportiu, així com de les capacitats, les competències i les habilitats que li són inherents.

b. La preparació per a l’exercici d’activitats professionals que exigeixin l’aplicació i l’actualització de coneixements i mètodes científics, tecnològics, socials, humanístics, artístics i culturals.

c. La generació, el desenvolupament, la difusió, la transferència i l’intercanvi de coneixement i l’aplicabilitat de la recerca en tots els camps científics, tecnològics, socials, humanístics, artístics i culturals.

d. La promoció de la innovació a partir del coneixement en els àmbits socials, econòmics, mediambientals, tecnològics i institucionals.

e. La contribució al benestar social, al progrés econòmic i a la cohesió de la societat i de l’entorn territorial i la promoció de les llengües oficials, per mitjà de la formació, la recerca, la transferència i l’intercanvi de coneixement i la cultura de l’emprenedo- ria, tant individual com col·lectiva, a partir de fórmules societàries convencionals o d’economia social.

f. La generació d’espais de creació, d’expressió i de difusió de coneixement i pensament crític.

g. La transferència i l’intercanvi de coneixement i de cultura al conjunt de la societat per mitjà de l’activitat universitària i la formació permanent o al llarg de la vida del conjunt de la ciutadania.

h. La formació de la ciutadania per mitjà de la transmissió dels valors de respecte als drets humans, els principis democràtics, el respecte a la diferència, la solidaritat i l’equitat.

i. El foment de la participació de la comunitat universitària i de la ciutadania en activitats promogudes per entitats del tercer sector que es trobin en línia amb els principis i els valors de la Universitat.

j. Totes les altres funcions que se li atribueixin legalment.

Article 6. Llengua

1. El català és la llengua pròpia i institucional de la Universitat de Lleida i, per tant, la d’ús normal en les seues activitats, sens perjudici dels drets lingüístics que es deriven de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i de la legislació sobre l’ús de les llengües oficials a la universitat.

2. La Universitat de Lleida potencia l’ús del català en els diversos àmbits de l’activitat universitària i garanteix l’existència dels mitjans adients per assegurar-ne la comprensió i fomentar-ne l’ús per la comunitat universitària. Amb aquesta finalitat, promou la col- laboració amb altres universitats, especialment les de l’àmbit lingüístic català, i fomenta la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. La Universitat estableix les di- rectrius en matèria de política lingüística i una comissió de política lingüística, o òrgan equivalent, en farà el seguiment.

3. La comunitat universitària i els òrgans de govern han de vetllar per facilitar la integració de les persones que s’incorporen a la Universitat de Lleida procedents de fora de l’àmbit lingüístic català. La Universitat ha de procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no n’alteri els usos lingüístics.

4. La comunitat universitària i els òrgans de govern, d’acord amb la legislació, han de regular la concreció del coneixement suficient de les llengües oficials en els processos de selecció, accés, incorporació i avaluació dels membres de la comunitat universitària.

5. La Universitat de Lleida fomenta el coneixement de terceres llengües i el seu ús en les activitats acadèmiques, de recerca i de transferència.

6. Atesa la vinculació històrica amb el territori de la Vall d’Aran, la Universitat de Lleida ha de vetllar per la presència de l’occità en les activitats de la comunitat universitària.

7. La Universitat de Lleida ha de vetllar per l’ús de la llengua de signes catalana en les activitats de la comunitat universitària.

Article 7. Seu i implantació territorial

La seu de la Universitat és a la ciutat de Lleida. A més, estén la seua activitat a les comar- ques de Lleida, a la ciutat d’Igualada i a altres indrets.

Article 8. Imatge institucional i emblema

1. La marca Universitat de Lleida és el distintiu de la Universitat. Correspon al Consell de Govern aprovar el Reglament d’imatge institucional.

2. Els òrgans de govern i de representació de la Universitat han de fer ús de la imatge institucional de la Universitat de Lleida en totes les activitats oficials.

3. Els membres de la comunitat universitària han de fer constar la pertinença a la Universitat de Lleida en els actes públics i en els resultats de la seua activitat vinculada a la Universitat.

4. La medalla de la Universitat de Lleida, basada en el segell de l’antic Estudi General de Lleida, és l’emblema de la Universitat.

 

CAPÍTOL II. RÈGIM JURÍDIC

Article 9. Règim jurídic

La Universitat de Lleida es regeix per la seua llei de creació, per la Llei orgànica del siste- ma universitari, per la Llei d’universitats de Catalunya i per aquests estatuts, que consti- tueixen la norma bàsica del seu règim d’autogovern, i per la normativa de desplegament d’aquests i la que materialment li sigui aplicable.

Article 10. Transparència i bon govern

La transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern són valors i eixos fonamentals de la Universitat de Lleida.

Article 11. Potestats administratives i bona administració

1. La Universitat de Lleida gaudeix de les prerrogatives i les potestats pròpies de les administracions públiques, sens perjudici de les particularitats establertes per la legislació.

2. En la seua organització i actuació, la Universitat de Lleida ha de respectar els principis generals de les administracions públiques i les normes de règim jurídic i de procediment administratiu comú que li són aplicables, sens perjudici de les adaptacions necessàries per raó de l’autonomia i de l’adequació a la seua estructura organitzativa, als procediments especials previstos en la legislació sectorial universitària i als procediments propis que estableixin aquests estatuts i les normes que els despleguen. En tot cas, la Universitat ha de vetllar per respondre als millors estàndards d’una bona administració.

3. La Universitat de Lleida està eximida de prestar tota mena de garanties i caucions davant els organismes administratius i jurisdiccionals, d’acord amb el que estableix la legislació.

4. La Universitat de Lleida, en l’exercici de la seua plena personalitat jurídica, i en el marc del que estableix l’ordenament jurídic, pot adquirir, posseir, retenir, permutar, gravar i alienar qualsevol classe de béns, tant mobles com immobles, i també formalitzar contractes, establir i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar recursos i exercir les accions previstes en les lleis.

5. Per a la promoció i el desenvolupament dels seus fins, la Universitat, pel seu compte o en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, pot crear empreses, fundacions o altres persones jurídiques d’acord amb la legislació. En tots els casos es requereix l’aprovació prèvia del Consell Social.

6. El Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida és el mitjà de difusió de les disposicions de caràcter general de la Universitat i dels acords adoptats i les resolucions que dicten els òrgans de govern de la Universitat en l’exercici de les seues competències i que hagin de ser objecte de publicació oficial d’acord amb l’ordenament jurídic.

Article 12. Reglaments de la Universitat de Lleida i bona regulació

1. En exercici de l’autonomia universitària, la Universitat de Lleida pot aprovar reglaments de desplegament d’aquests estatuts o de la legislació quan aquesta així ho prevegi. De la mateixa manera, la Universitat de Lleida pot regular l’organització, el funcionament i l’activitat propis en el marc de l’ordenament jurídic.

2. La Universitat de Lleida exerceix la potestat normativa d’acord amb els principis de bona regulació, sens perjudici de les adaptacions necessàries per raó de la seua estructura i la seua autonomia. En particular, abans d’aprovar reglaments universitaris, s’ha de vetllar per tenir en compte la valoració dels impactes més significatius i s’ha d’exposar amb claredat la raó de la regulació i els objectius i les finalitats que es volen assolir.

3. El Consell de Govern ha de desenvolupar el procediment reglamentari que s’haurà de seguir.

4. Els reglaments universitaris són aprovats, en funció de les seues competències, pel Claustre o pel Consell de Govern i s’han de publicar en el Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida. Aquests reglaments entren en vigor l’endemà de la seua publicació, llevat que s’hi indiqui un altre termini posterior. No obstant això, si és preceptiva la seua publicació en un altre diari oficial, els efectes es produeixen a partir de la publicació en aquest.

5. Per tal de facilitar la consulta i l’aplicació correcta dels reglaments universitaris aprovats per la Universitat de Lleida, la Secretaria General n’ha d’elaborar una recopilació, sense valor normatiu de text refós, amb el nom de Codi de normativa de la Universitat de Lleida i n’ha de mantenir una versió consolidada que sigui de fàcil accés.

6. Els reglaments universitaris poden preveure al seu torn remissions per a l’adaptació o el desplegament pel que fa a centre o estructura. Per donar compliment a aquestes remissions i fer-les efectives es requereix l’elaboració d’un reglament de centre o estructura per part de l’òrgan competent en cada cas. Un cop elaborat, se n’ha de donar trasllat al Claustre o al Consell de Govern, segons escaigui, per a la seua aprovació i s’ha d’incorporar al Codi de normativa de la Universitat de Lleida.

Article 13. Accions administratives i judicials

Correspon al rector o rectora i al Consell de Govern l’exercici de qualsevol acció que es consideri pertinent en l’exercici de les seues competències i en l’ús dels drets i els interessos de la Universitat. Així mateix, els corresponen, en funció de les respectives competències, les facultats de desistiment, transacció i aplanament.

 

CAPÍTOL III. RÈGIM ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI

Article 14. Autonomia econòmica i financera

La Universitat de Lleida gaudeix de l’autonomia econòmica i financera que, pel que fa a l’autonomia universitària reconeguda en la Constitució, li atorga la legislació.

Article 15. Elaboració del pressupost

1. La Universitat de Lleida estableix, d’acord amb la llei, una programació pluriennal i un pressupost anual. La programació pluriennal s’ha de revisar anualment.

2. El pressupost de la Universitat de Lleida és anual, públic, únic i equilibrat, comprèn el total dels ingressos i les despeses previstos i té en compte l’enfocament amb perspectiva de gènere.

3. La Gerència, amb la participació del Consell Social, prepara el pressupost, incloent-hi els informes d’impacte significatiu exigits per la legislació. L ’aprovació final del pressupost correspon al Consell Social, a proposta del Consell de Govern.

4. Si el pressupost no s’aprova abans de l’1 de gener de l’any al qual correspon l’exercici, el pressupost de l’any anterior es prorrogarà automàticament, fins que s’aprovi el nou pressupost.

Article 16. Contingut del pressupost

El pressupost anual conté, pel que fa als ingressos:

a. Les transferències per despeses corrents i de capital fixades anualment per la Generalitat de Catalunya.

b. Els ingressos en concepte de preus públics, taxes acadèmiques i altres drets que legalment s’estableixen. També s’hi han de consignar les compensacions corresponents als imports de les exempcions i les reduccions que legalment s’estableixen en matèria de taxes i altres drets.

c. Les subvencions i els ingressos procedents de transferències d’entitats públiques o privades, i també les herències, els llegats i les donacions.

d. Els rendiments del patrimoni de la Universitat i de les activitats econòmiques que desenvolupa, d’acord amb la llei i amb aquests estatuts.

e. Els ingressos derivats de contractes i convenis per a la realització de treballs científics, tecnològics o artístics o de transferència de coneixement i els ingressos dels ensenyaments d’especialització o les activitats específiques de formació.

f. El producte de les operacions de crèdit concertades per la Universitat, degudament autoritzades per la Generalitat de Catalunya.

g. Els romanents de tresoreria i qualsevol altre ingrés.

h. Qualsevol altra font d’ingressos prevista a la legislació universitària vigent.

Article 17. Gestió del pressupost

1. La Universitat de Lleida ha de disposar dels recursos suficients per desenvolupar les seues funcions. A aquest efecte, tots els òrgans de govern de la Universitat, i en particular el Consell Social, el Consell de Govern i el rector o rectora, han de promoure davant els poders públics una política pressupostària adequada, que asseguri la possibilitat de compliment dels seus objectius com a servei públic. Així mateix, el pressupost i les seues liquidacions hauran d’assegurar l’equilibri i la sostenibilitat financera.

2. L’estructura del pressupost, el seu sistema comptable i els documents que comprenen els seus comptes anuals s’han d’adaptar a la normativa general vigent per al sector públic i al pla de comptabilitat fixat per a les universitats per la Generalitat de Catalunya.

3. Els crèdits pressupostaris tenen la consideració d’ampliables llevat dels casos que afecten la plantilla de personal, excloent-ne els conceptes retributius extraordinaris previstos per la llei.

Article 18. Modificacions del pressupost

1. Després de l’aprovació pel Consell Social, el pressupost de la Universitat de Lleida es pot modificar d’acord amb els procediments establerts en les bases d’execució del pressu- post, en els límits previstos en la legislació corresponent i en aquests estatuts.

2. El Consell Social, a proposta del Consell de Govern i amb l’informe previ del gerent o gerenta, acorda les transferències de crèdit de despeses corrents a despeses de capital i les transferències entre els diferents conceptes dels capítols d’operacions corrents i d’operacions de capital.

3. El Consell Social pot autoritzar que el Consell de Govern aprovi, en els supòsits que estableixi, transferències que no superin una quantia determinada.

4. Correspon al Consell Social acordar les transferències de despeses de capital a qualsevol capítol, a proposta del Consell de Govern, amb l’informe previ del gerent o gerenta i amb l’autorització de la Generalitat de Catalunya, si s’escau.

Article 19. Memòria econòmica

La Gerència ha d’elaborar la memòria econòmica anual, que és el document que serveix per retre comptes de l’exercici pressupostari davant els òrgans competents. Està integrada per la liquidació definitiva del pressupost, el balanç de situació, el compte de resultats econòmics i patrimonials i un informe de gestió dels recursos econòmics, que ha de fer la valoració dels impactes significatius previstos. Aquesta memòria s’ha de presentar davant el Consell de Govern i el Consell Social.

Article 20. Comptabilitat

1. La Universitat comptabilitza les operacions d’ingrés i de despesa d’acord amb els principis d’una comptabilitat pressupostària, patrimonial i analítica.

2. El gerent o gerenta vetlla per la publicitat i la transparència de totes les operacions d’ingrés i de despesa. Així mateix, té cura de l’establiment dels mecanismes adients per al control adequat de les despeses, les inversions i els ingressos.

3. La Universitat se sotmet a auditories que garanteixen la transparència i la legalitat de l’actuació pressupostària. Els resultats d’aquestes auditories s’han de presentar davant el Consell de Govern i el Consell Social.

Article 21. Autorització de despeses

1. Correspon al rector o rectora l’autorització de les despeses i l’ordenació dels pagaments. El rector o rectora pot delegar-ne l’exercici en un vicerector o vicerectora o en el gerent o gerenta.

2. Els degans o deganes i els directors o directores de centre o estructura, i també els caps d’unitat que gestionen una partida del pressupost de la Universitat, tenen la facultat d’autoritzar les despeses i d’ordenar els pagaments corresponents a les quantitats assignades en el pressupost de la Universitat als centres, estructures i unitats. L ’han d’exercir d’acord amb la distribució interna acordada en els respectius òrgans col·legiats i per mitjà dels mecanismes de gestió que estableix el Consell de Govern.

 

CAPÍTOL IV. RÈGIM PATRIMONIAL, TRIBUTARI I DE CONTRACTACIÓ

SECCIÓ PRIMERA. PATRIMONI

Article 22. Disposicions generals

1. Constitueix el patrimoni de la Universitat de Lleida el conjunt dels seus béns, drets i obligacions.

2. La desafectació dels béns de domini públic correspon al Consell Social, previ informe del Consell de Govern, i és ratificada posteriorment pel Govern de la Generalitat. Tot això, sens perjudici del que disposa la legislació sobre patrimoni històric quan aquesta hi és aplicable.

3. La disposició i el gravamen de béns immobles o de béns mobles de valor extraordinari i de títols, valors i participacions socials correspon al rector o rectora, amb l’informe previ del Consell de Govern i amb l’autorització del Consell Social.

4. La gestió dels edificis i les instal·lacions s’ha d’inspirar en el principi d’adequació a les necessitats del servei públic i es fa amb subjecció als criteris i els principis de planificació global i integrada de les necessitats dels immobles; eficiència i racionalitat en la utilització; rendibilitat de les inversions, considerant l’impacte de les característiques dels immobles en la seua utilització i en la productivitat dels serveis vinculats a aquests, i imatge unificada, que evidenciï la titularitat dels edificis i que transmeti els valors d’austeritat, eficiència i dignitat inherents al servei públic.

Article 23. Protecció i defensa del patrimoni

1. La Universitat de Lleida ha de mantenir un inventari actualitzat del seu patrimoni.

2. El rector o rectora i els òrgans de govern i de representació de la Universitat n’han de protegir i defensar el patrimoni mitjançant els instruments que la legislació posa al seu abast.

3. La Universitat vetlla per la bona gestió i la conservació del seu patrimoni històric, artístic i documental, per donar-lo a conèixer a la comunitat universitària i a la societat, i per crear i conservar la memòria de la Universitat de Lleida.

 

SECCIÓ SEGONA. TRIBUTS

Article 24. Règim tributari

1. Els béns afectats a l’acompliment de les finalitats de la Universitat, els actes que aquesta realitza per al desenvolupament immediat d’aquestes finalitats i els rendiments corresponents gaudeixen d’exempció tributària d’acord amb el que s’estableix en la legislació aplicable.

2. La Universitat també gaudeix dels beneficis que la legislació estableix per a les fundacions o les entitats sense afany de lucre.

 

SECCIÓ TERCERA. CONTRACTACIÓ

Article 25. Disposicions generals

1. Els contractes que subscrigui la Universitat de Lleida s’hauran d’ajustar a la legislació reguladora de la contractació del sector públic.

2. El rector o rectora és l’òrgan de contractació de la Universitat de Lleida i té la facultat per subscriure, en el seu nom i representació, els contractes en què intervingui la Universitat, llevat dels contractes que impliquin una despesa superior al 10 % dels recursos ordinaris del pressupost de la Universitat. En aquest darrer cas, correspon al Consell de Govern la competència com a òrgan de contractació.

3. El Consell Social ha d’informar favorablement els contractes relatius a inversions que tinguin una durada superior a un any i per a les quals calgui comprometre fons públics de futurs exercicis pressupostaris.

CAPÍTOL I . DISPOSICIONS GENERALS

Article 26. Definició

1. La comunitat universitària està integrada pel personal docent i investigador, el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis i l’estudiantat. També inclou el personal investigador, que es regeix per la seua normativa específica.

2. La missió de la Universitat s’aconsegueix amb el concurs responsable de tots els membres de la comunitat universitària.

Article 27. Drets

1. Són drets dels membres de la comunitat universitària:

a. Participar i tenir representació significativa en els òrgans de govern, de deliberació i de representació de la Universitat en els termes previstos en aquests estatuts i en la legislació.
b. Participar en el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de la Universitat.
c. Disposar d’instal·lacions i equipaments adequats i accessibles per desenvolupar les activitats que els són pròpies.
d. Ser informats de les qüestions que afecten la vida universitària i tenir accés a la informació de la Universitat d’una manera transparent.
e. Rebre un tracte institucional respectuós, igualitari i no discriminatori.
f. Conciliar la vida universitària, en les seues diferents expressions, amb la vida familiar i laboral.
g. Gaudir d’oportunitats de mobilitat.
h. Gaudir d’un ambient universitari i laboral segur i saludable, que inclogui la cura de la salut i del benestar mental i emocional.
i. Tots els altres drets reconeguts per l’ordenament jurídic.

2. La Universitat ha de vetllar perquè els drets dels membres de la comunitat universitària, tant els generals com els específics de cada col·lectiu, siguin reals i efectius. A tal efecte, ha d’informar adequadament per tal de facilitar-ne l’exercici, ha de preveure
mesures d’inclusió i accessibilitat universal per evitar tota mena de discriminació i ha d’establir procediments senzills per posar-los en pràctica.

Article 28. Valors i condicions de treball

La Universitat de Lleida està compromesa amb els valors del diàleg, la resolució negociada dels conflictes i les condicions de treball dignes. És per això que assumeix el compromís de negociar amb els representants dels treballadors, en els àmbits legalment previstos, les qüestions que afectin les condicions de treball del personal acadèmic, i del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis abans que els òrgans corresponents les aprovin.

Article 29. Deures

Són deures dels membres de la comunitat universitària:

a. Exercir, amb diligència i voluntat de servei, les seues funcions per contribuir a fer real i efectiva la missió de la Universitat de Lleida.
b. Respectar la Universitat i els membres de la comunitat universitària.
c. Participar activament en els òrgans de govern col·legiats de la Universitat quan en formin part.
d. Col·laborar amb els òrgans i les unitats de la Universitat en l’exercici de les seues funcions.
e. Respectar i conservar el patrimoni de la Universitat i fer un ús adequat de les instal·lacions, dels béns i dels recursos.
f. Observar i posar en pràctica el Codi ètic de la Universitat.
g. Tots els altres deures previstos en l’ordenament jurídic.

Article 30. Reglament de convivència

El Claustre ha d’aprovar un Reglament de convivència, a proposta del Consell de Govern. En la seua elaboració hi han de participar tots els col·lectius de la comunitat universitària.

Article 31. Principis d’igualtat i de diversitat

1. La Universitat de Lleida, en el seu àmbit d’actuació, garanteix el dret de tothom a no ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, malaltia o condició de salut, estat serològic o predisposició genètica a patir patologies i trastorns, llengua, situació socioeconòmica o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

2. La Universitat de Lleida ha d’adoptar les mesures adients per facilitar el benestar i el dret a l’educació superior de les persones amb discapacitat, amb necessitats educatives específiques o pertanyents a col·lectius en situació de vulnerabilitat, d’acord amb els principis d’igualtat d’oportunitats i de responsabilitat social. El Consell de Govern ha de definir i impulsar, en coordinació amb la unitat responsable dels temes de diversitat, un pla d’inclusió i no-discriminació del conjunt de la comunitat universitària.

3. La Universitat de Lleida assumeix el compromís de generar i transferir coneixement i aplicar la seua capacitat científica i tecnològica per incidir en les causes estructurals de les desigualtats.

Article 32. Igualtat de gènere

1. La perspectiva de gènere ha de ser present en la definició i l’execució de totes les polítiques de la Universitat.

2. El Consell de Govern ha de definir i impulsar, en coordinació amb la unitat responsable en matèria d’igualtat, un pla d’igualtat de gènere del conjunt de la comunitat universitària.

Article 33. Garantia de la igualtat i de la diversitat

1. La Universitat de Lleida ha de comptar amb unitats responsables dels temes d’igualtat i de diversitat, que es poden constituir d’una manera conjunta o separada.

2. La unitat que vetlla per garantir la igualtat és l’encarregada d’assessorar, coordinar i avaluar la incorporació transversal de la igualtat entre dones i homes al desenvolupament de les polítiques universitàries, i també incloure la perspectiva de gènere en el conjunt d’activitats i funcions de la Universitat.

3. La unitat que vetlla per l’atenció a la diversitat és l’encarregada de coordinar i incloure d’una manera transversal el desenvolupament de les polítiques universitàries d’inclusió i no-discriminació en el conjunt d’activitats i funcions de la Universitat. Ha de tenir un servei d’atenció a les persones amb discapacitat o amb necessitats educatives especials.

Article 34. Codi ètic

1. Els valors que han d’inspirar l’activitat de la comunitat universitària i de la Universitat de Lleida com a institució han de quedar plasmats en un Codi ètic que ha d’aprovar el Claustre.

2. Correspon al Claustre definir les vies d’impuls, supervisió i control del desplegament i del compliment del Codi ètic.

 

CAPÍTOL II . EL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS

Article 35. Règim jurídic

1. El personal docent i investigador de la Universitat de Lleida es regeix per la legislació universitària i la normativa que la desplega, per la legislació general de funcionaris, per la legislació laboral que li sigui aplicable, pel conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes i per aquests estatuts i les normes que els despleguen.

2. El personal docent i investigador que ocupa una plaça vinculada als serveis assistencials i de salut pública d’institucions sanitàries es regeix preferentment pel que estableix la legislació pròpia. La Universitat de Lleida ha de vetllar per donar un tractament adient a l’especificitat dels vincles entre la Universitat i les institucions sanitàries.

Article 36. Drets

Són drets del personal docent i investigador:

a. Exercir la llibertat de càtedra.
b. Disposar dels mitjans adequats per dur a terme d’una manera eficaç la seua tasca i desenvolupar el seu talent en el context universitari.
c. Formar-se per aconseguir una docència de qualitat.
d. Accedir als mitjans adequats per actualitzar i renovar els coneixements en relació amb la seua activitat docent i investigadora.
e. Gaudir d’un règim de dedicació que conjugui adequadament les distintes facetes de l’activitat universitària.
f. Desenvolupar la carrera professional en un marc d’oportunitats i expectatives raonables de progrés.
g. Tots els altres drets reconeguts per l’ordenament jurídic.

Article 37. Deures

1. Són deures del personal docent i investigador:

a. Ajustar la seua actuació als principis de bona fe i lleialtat a la Universitat.
b. Actuar amb integritat acadèmica.
c. Exercir l’activitat docent, d’investigació, de transferència de coneixement i de gestió universitària.
d. Actualitzar i renovar els seus coneixements en relació amb la seua activitat docent i investigadora.
e. Assumir les responsabilitats que es deriven dels càrrecs per als quals l’han elegit o designat, i també dels nomenaments per formar part de comissions, tant en el si de la Universitat com davant terceres persones.
f. Tots els altres deures previstos en l’ordenament jurídic.

2. Els deures del personal docent i investigador s’entenen referits en tota la seua extensió al professorat a temps complet. Amb relació a la resta de professorat i el personal investigador, l’extensió dels deures s’ha d’ajustar a la naturalesa i el contingut del seu vincle o relació amb la Universitat.

Article 38. Política de personal docent i investigador

1. La Universitat de Lleida ha de comptar amb una política de personal docent i investigador, aprovada pel Consell de Govern, que reflecteixi una planificació ordenada i estratègica d’aquest col·lectiu.

2. La política de personal docent i investigador ha de permetre establir una plantilla i una relació de llocs de treball que configurin una dotació estable i equilibrada.

3. La política de professorat ha de preveure en tot cas els aspectes següents:

a. El règim de dedicació.
b. El foment de la mobilitat i l’intercanvi.
c. El desenvolupament de la carrera i la promoció professionals.
d. L’atracció de talent, nacional i internacional.
e. La promoció de la dedicació a tasques de responsabilitat en la gestió universitària.

Article 39. La Comissió de Personal Docent i Investigador

1. El Consell de Govern ha de constituir una Comissió de Personal Docent i Investigador.

2. La Comissió de Personal Docent i Investigador té funcions d’assessorament i proposta al Consell de Govern i altres òrgans de govern i de representació en matèries vinculades al personal docent i investigador i, singularment, en la definició i l’aplicació de la política de professorat.

Article 40. Tipologia

1. El personal acadèmic de la Universitat de Lleida està integrat pel professorat dels cossos docents universitaris, pel professorat contractat i pels investigadors propis i vinculats, contractats d’acord amb la normativa vigent.

2. El personal docent i investigador de la Universitat de Lleida està compost pel professorat dels cossos docents universitaris i pel professorat laboral. Als efectes de governança, la referència s’estén al personal investigador, llevat que s’indiqui el contrari de manera expressa o sigui contrari a la seua normativa específica.

3. Tots els llocs de treball del professorat s’han d’adscriure als àmbits de coneixement previstos per la legislació universitària.

 

SECCIÓ SEGONA. EL PROFESSORAT FUNCIONARI

Article 41. Disposicions generals

1. El professorat funcionari està format pel professorat dels diferents cossos docents universitaris.

2. El professorat funcionari té plena capacitat docent, investigadora i de transferència de coneixement.

Article 42. Procediments de selecció

1. Els procediments de selecció del professorat funcionari han de ser públics i s’han de regir pels principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat, transparència i lliure concurrència. En el cas del professorat interí, el procediment de selecció també es regeix pel principi de celeritat.

2. Les proves dels procediments de selecció han de ser adequades al lloc de treball i proporcionades al cos docent corresponent. Les proves que presentin un major grau de discrecionalitat s’han d’envoltar de garanties addicionals i s’han de motivar especialment. En tot cas els concursos han de contemplar les condicions que preveu la legislació vigent aplicable.

3. La Universitat ha de vetllar perquè la publicitat de les convocatòries, a més de les exigències legals, s’adeqüi als millors estàndards universitaris. Així mateix, la Universitat ha de vetllar per remoure, en el marc de la legislació aplicable, els obstacles que dificultin la participació dels aspirants.

Article 43. Òrgans de selecció

1. Els òrgans de selecció del professorat funcionari han de ser col·legiats i la seua composició s’ha d’ajustar als principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres.

2. S’ha de garantir el principi de presència equilibrada de dones i homes, excepte per raons fonamentades i objectives, degudament motivades.

3. La pertinença als òrgans de selecció s’entén sempre a títol individual i no es pot ostentar en representació o per compte d’altri.

Article 44. La Comissió de Reclamacions

1. La Comissió de Reclamacions està integrada per set catedràtics o catedràtiques d’universitat amb almenys dos sexennis de recerca i dos quinquennis de docència. Els seus membres, que han de representar els diferents àmbits de coneixement, són designats pel Consell de Govern, a proposta del rector o rectora, per períodes de quatre anys renovables.

2. La proposta dels òrgans de selecció del professorat funcionari pot ser impugnada pels candidats davant el rector o rectora en el termini de deu dies hàbils a comptar de la notificació personal o la publicació.

3. Un cop admesa a tràmit la reclamació, no es pot fer el nomenament fins a la seua resolució definitiva. Aquesta resolució s’ha de notificar en el termini de tres mesos. 

4. De la reclamació, juntament amb l’expedient, se n’ha de donar tràmit a la Comissió de Reclamacions.

5. La Comissió de Reclamacions actua amb plena independència funcional en l’exercici de les seues competències.

6. La Comissió de Reclamacions ha d’examinar l’expedient relatiu al concurs i, després d’escoltar els membres de la comissió que va jutjar el concurs i els candidats proposats, s’ha de pronunciar sobre la reclamació.

7. La resolució de la reclamació per part del rector o rectora s’ha d’atenir al criteri expressat per la Comissió de Reclamacions.

8. La doctrina de la Comissió de Reclamacions s’ha de recopilar per tal de millorar la regulació i la pràctica dels procediments de selecció i s’ha de donar a conèixer en termes de transparència.

Article 45. Règim de dedicació

1. El professorat funcionari ha d’exercir les seues funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet.

2. La dedicació és compatible amb les activitats legalment previstes a aquest efecte. En concret, aquesta dedicació és compatible, en els termes previstos per la legislació, amb la realització de treballs científics, tecnològics, humanístics o artístics per a tercers, i també amb la participació en entitats o empreses basades en el coneixement.

3. El professorat funcionari en règim de dedicació a temps complet tindrà assignat a l’activitat docent un màxim de 240 i un mínim de 120 hores lectives per curs acadèmic dins de la seua jornada laboral anual. La Universitat podrà modificar aquesta forquilla per tal de:

a. Corregir les desigualtats entre dones i homes derivades de les responsabilitats de cura de persones dependents.
b. Fer-la compatible amb l’exercici de càrrecs unipersonals de govern i amb les tasques
de responsabilitat en projectes d’interès per a la Universitat.
c. Permetre les tasques del professorat que representi els interessos dels empleats públics. La correcció de les desigualtats entre dones i homes derivades de les responsabilitats de cura de persones dependents.

4. El règim de dedicació del professorat funcionari ha de reconèixer i conjugar adequadament les diferents facetes de la seua activitat universitària. En aquest sentit, la dedicació docent es pot modular, en el marc de la política de personal docent i investigador aprovada pel Consell de Govern, per causes justificades, entre d’altres, per tal de reconèixer els mèrits de recerca i transferència.

5. El professorat funcionari ha de poder ser avaluat periòdicament amb relació a la docència, la recerca, la transferència i la participació en la gestió universitària, en el marc dels principis de rendició de comptes i millora contínua.

6. El professorat funcionari amb dedicació a temps complet pot gaudir d’un any sabàtic cada sis anys d’activitat ininterrompuda a la Universitat per millorar o actualitzar la seua formació en centres universitaris o de recerca de reconegut prestigi. L’any sabàtic permet conservar tots els drets administratius i econòmics. El Consell de Govern ha d’aprovar la regulació de l’any sabàtic, que, en tot cas, ha de preveure l’abast de la memòria que ha d’acompanyar la sol·licitud, i també mecanismes específics de rendició de comptes.

 

SECCIÓ TERCERA. EL PROFESSORAT UNIVERSITARI

Article 46. Disposicions generals

La Universitat pot contractar personal docent i investigador en règim laboral per mitjà de les diferents modalitats de contractació específiques de l’àmbit universitari.

Article 47. Professorat laboral a temps complet

1. Al professorat laboral que tingui una dedicació a temps complet li són aplicables la regulació sobre la selecció, la Comissió de Reclamacions i el règim de dedicació del professorat funcionari previst en aquests estatuts, sens perjudici de les especificacions i les adaptacions que pugui establir la legislació vigent. Aquest professorat té també plena capacitat docent, investigadora i de transferència de coneixement.

2. Quan en aquests estatuts, o en la normativa que els desplega, es fa referència a un cos docent universitari, s’ha d’entendre que la previsió és aplicable a la categoria homòloga de professorat laboral, llevat que s’indiqui expressament o afecti una funció reservada per la legislació als funcionaris públics.

3. La política de professorat i la normativa de la Universitat relativa al personal docent i investigador s’han d’inspirar en el principi d’equivalència d’aquest article. En tot cas, s’ha de vetllar perquè l’aplicació del principi d’equivalència no creï situacions de greuge comparatiu pel que fa a les condicions i les oportunitats en l’accés, l’estabilització i la promoció del professorat i s’han d’introduir les mesures oportunes per garantir la igualtat real d’oportunitats.

Article 48. Professorat associat

1. La Universitat de Lleida, en els termes previstos en la legislació, pot contractar especialistes i professionals de reconeguda competència que treballin principalment fora de l’àmbit acadèmic universitari per enriquir la docència amb la seua expertesa.

2. La Universitat de Lleida ha de vetllar per facilitar la participació del professorat associat en la vida universitària i perquè els seus interessos legítims siguin tinguts en compte en la presa de decisions que els afectin.

3. Al professorat associat li és aplicable la regulació sobre la selecció i la Comissió de Reclamacions prevista en aquests estatuts per al professorat a temps complet. A l’efecte de governança, la referència en aquests estatuts a la vinculació permanent no inclou el professorat associat.

Article 49. Professorat substitut

1. La Universitat de Lleida pot contractar, en els casos i en els termes previstos per la legislació, professorat substitut per cobrir l’activitat docent del personal docent i investigador amb dret a reserva del lloc de treball que suspengui temporalment la prestació dels seus serveis o vegi reduït el seu encàrrec docent. Aquesta figura també es pot utilitzar per cobrir temporalment un lloc de treball fins a la finalització del procés de selecció corresponent.

2. La selecció es produeix per concurs públic i la gestió del professorat substitut es pot fer efectiva mitjançant la creació de borses que han d’estar subjectes als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

 

SECCIÓ QUARTA. EL PROFESSORAT VISITANT

Article 50. Professorat visitant

1. El Consell de Govern pot acordar, en els termes que estableix la legislació aplicable, la contractació de professorat visitant, a proposta dels departaments o els instituts de recerca.

2. El professorat visitant ha de ser personal docent i investigador que estigui desenvolupant la carrera acadèmica en una altra universitat o centre de recerca i que pugui aportar una millora significativa en l’especialitat en què hagi destacat.

3. La contractació del professorat visitant s’ha d’integrar en un programa o acció de millora estratègica o de captació de talent. La finalitat del contracte ha de ser desenvolupar tasques docents, investigadores, de transferència i intercanvi de coneixement o d’innovació en àmbits específics.

 

SECCIÓ CINQUENA. EL PROFESSORAT DISTINGIT

Article 51. Professorat distingit

1. El Consell de Govern pot acordar, en els termes que estableix la legislació aplicable, la contractació de professorat distingit, a proposta dels departaments o els instituts de recerca.

2. El professorat distingit ha de ser personal docent i investigador amb un nivell destacat d’excel·lència científica, tecnològica, humanística o artística i una contribució reconeguda internacionalment que estigui desenvolupant la carrera acadèmica o investigadora a l’estranger.

3. La contractació de professorat distingit s’ha d’integrar en un programa d’impuls estratègic i la finalitat del contracte ha de ser desenvolupar tasques docents, investigadores, de transferència i intercanvi de coneixement, d’innovació o de direcció de grups, centres de recerca i programes científics i tecnològics singulars.

 

SECCIÓ SISENA. EL PROFESSORAT EMÈRIT

Article 52. Professorat emèrit

La Universitat atorga la condició de professorat emèrit al personal docent i investigador jubilat que hagi destacat en l’exercici de les seues funcions a la Universitat de Lleida en els termes previstos en el reglament del professorat emèrit que ha d’aprovar el Consell de Govern. La finalitat d’aquest nomenament ha de ser contribuir des de la seua experiència a millorar la docència i impulsar la recerca i la transferència i l’intercanvi de coneixement i la innovació.

 

SECCIÓ SETENA. EL PERSONAL INVESTIGADOR

Article 53. Personal investigador

1. La Universitat pot contractar personal investigador, propi o vinculat, per mitjà de les diferents modalitats de contractació previstes en la legislació.

2. El personal investigador du a terme d’una manera principal tasques de recerca, sens perjudici de la col·laboració en tasques docents i de transferència de coneixement. Les responsabilitats en les diferents tasques han de ser coherents d’acord amb el moment en la carrera investigadora de cada persona i han d’afavorir que pugui progressar.

3. La Universitat ha de fomentar la introducció a la recerca i ha de vetllar per atraure personal investigador en programes d’excel·lència, i també per establir passarel·les adequades entre la carrera investigadora i la carrera acadèmica i afavorir el reconeixement de la trajectòria investigadora i acadèmica.

4. La Universitat ha de vetllar especialment pel ple desenvolupament del personal investigador en formació, el respecte dels seus drets i la tutela dels seus interessos legítims.

 

CAPÍTOL III . EL PERSONAL TÈCNIC, DE GESTIÓ I D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

Article 54. Règim jurídic

1. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la Universitat de Lleida du a terme les funcions de gestió, administració, suport i assistència necessàries per a l’acompliment de la missió de la Universitat.

2. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la Universitat de Lleida es regeix per la legislació universitària i la normativa que la desplega, per la legislació general de la funció pública, per la legislació laboral i el conveni col·lectiu del personal laboral de les universitats públiques catalanes, en allò que li és aplicable en funció de la tipologia, i per aquests estatuts i les normes que els despleguen.

Article 55. Drets

Són drets del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la Universitat de Lleida:

a. Disposar dels mitjans adequats per dur a terme d’una manera eficaç la seua tasca i desenvolupar el seu talent en el context universitari.
b. Disposar dels mitjans adequats per actualitzar i renovar els coneixements en relació amb la seua activitat.
c. Formar-se al llarg de la vida per tal de millorar professionalment.
d. Gaudir d’un règim de dedicació que conjugui adequadament les distintes facetes de l’activitat universitària.
e. Promocionar-se i desenvolupar la carrera professional en un marc d’oportunitats i expectatives raonables de progrés.
f. Participar en la consecució dels objectius en les unitats on presta servei.
g. Tots els altres drets reconeguts per l’ordenament jurídic. 

Article 56. Deures

Són deures del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la Universitat de Lleida:

a. Exercir personalment les obligacions que deriven de la seua relació amb la Universitat, amb l’abast i la dedicació que corresponguin, amb criteris de legalitat, eficàcia, agilitat i qualitat.
b. Col·laborar i coordinar-se amb els altres membres de la comunitat universitària en l’acompliment dels objectius i les finalitats de la Universitat.
c. Actualitzar i renovar els coneixements en relació amb les tasques que tingui assignades.
d. Assumir les responsabilitats que es deriven dels càrrecs per als quals l’han elegit o designat, i també dels nomenaments per formar part de comissions, tant en el si de la Universitat com davant terceres persones.
e. Tots els altres deures previstos en l’ordenament jurídic.

Article 57. Política de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis

1. La Universitat de Lleida ha de comptar amb una política de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, aprovada pel Consell de Govern, que reflecteixi una planificació ordenada i estratègica d’aquest col·lectiu.

2. La política de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis ha d’anar acompanyada d’una relació de llocs de treball que permeti configurar una dotació estable i equilibrada en les diferents unitats.

3. La política de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la Universitat de Lleida ha de recollir en tot cas els aspectes següents:

a. El règim de dedicació i especialització.
b. El foment de la mobilitat i l’intercanvi.
c. El desenvolupament de la carrera i la promoció professionals.

Article 58. La Comissió de Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis

1. El Consell de Govern ha de constituir una Comissió de Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis.

2. La Comissió de Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis té funcions d’assessorament i proposta al Consell de Govern i altres òrgans de govern i de representació en matèries vinculades al personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis i, singularment, en la definició i l’aplicació de la política de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis.

Article 59. Tipologia

1. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la Universitat de Lleida està constituït pel personal funcionari i pel personal laboral.

2. La Universitat pot comptar també amb personal amb càrrec a finançament extern o procedent d’ajuts públics per a la gestió cientificotècnica. Aquest personal es regeix per la normativa específica que li és aplicable.

3. La Universitat pot comptar, en els termes previstos en la legislació, amb personal eventual per a la realització de funcions de confiança o d’assessorament especials. Al personal eventual li és aplicable el règim del personal funcionari en allò que s’adeqüi a la naturalesa de la seua condició.

Article 60. Relació de llocs de treball

1. La Gerència ha d’elaborar la Relació de llocs de treball, i si s’escau la seua modificació, després d’haver negociat amb els òrgans de representació del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, per tal que l’aprovi el Consell de Govern.

2. Els òrgans de representació del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis poden promoure davant la Gerència la revisió de la Relació de llocs de treball per fer-ne efectiva l’actualització.

3. Els centres i les estructures poden promoure davant la Gerència la revisió de la Relació de llocs de treball per tal de garantir el desenvolupament adequat de les funcions que tinguin assignades.

Article 61. Procediments de selecció

1. Els procediments de selecció del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la Universitat de Lleida han de ser públics i s’han de regir pels principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat, transparència i lliure concurrència. En el cas del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis interí o amb vinculació temporal, el procediment de selecció també es regeix pel principi de celeritat.

2. Les proves dels procediments de selecció han de ser adequades i proporcionades al lloc de treball. Les proves que presentin un major grau de discrecionalitat s’han d’envoltar de garanties addicionals i s’han de motivar especialment.

3. La Universitat ha de vetllar perquè la publicitat de les convocatòries s’adeqüi a les exigències legals i, a més, als millors estàndards universitaris. Així mateix, la Universitat ha de vetllar per remoure, en el marc de la legislació aplicable, els obstacles que dificultin la participació de qui s’hi vulgui presentar.

Article 62. Tribunals de selecció

1. Els òrgans de selecció del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis han de ser col·legiats i la seua composició s’ha d’ajustar als principis d’imparcialitat, independència i professionalitat dels seus membres.

2. S’ha de garantir el principi de presència equilibrada de dones i homes.

3. La pertinença als òrgans de selecció s’entén sempre a títol individual i no es pot ostentar en representació o per compte d’altri.

 

CAPÍTOL IV. L’ESTUDIANTAT

Article 63. Definició

1. Són estudiants de la Universitat de Lleida totes les persones que hi estan matriculades en estudis de grau, de màster i de doctorat.

2. També es consideren estudiants de la Universitat de Lleida les persones matriculades en estudis de títols propis i de formació permanent.

Article 64. Dret d’estudiar a la Universitat de Lleida

En el marc de la legislació, la Universitat de Lleida ha de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat en l’admissió als seus estudis i ensenyaments i ha d’establir-ne procediments senzills i transparents.

Article 65. Drets relatius a la formació acadèmica

Són drets de l’estudiant:

a. Rebre una formació integral, de qualitat, actualitzada i crítica que en potenciï la participació i la creativitat en el procés d’aprenentatge i contribueixi a l’adquisició de les competències acadèmiques i professionals.
b. Disposar de mesures d’acció positiva perquè qui pertanyi a col·lectius vulnerables pugui gaudir d’una educació universitària inclusiva, accessible i adaptable.
c. Conèixer amb antelació suficient, i en tot cas abans del procés de matriculació, la guia docent de les assignatures i els elements fonamentals de la seua impartició.
d. Rebre tutories, orientació i assessorament, incloent-hi l’itinerari formatiu i la inserció social i laboral.
e. Rebre orientació psicopedagògica i per a la cura de la salut mental i emocional.
f. Comptar amb una avaluació feta d’acord amb un procediment degudament planificat i desenvolupat amb objectivitat.
g. Disposar de mecanismes que garanteixin la revisió integral i la reclamació dels procediments d’avaluació, que han d’incloure la possibilitat d’accedir finalment a un tribunal d’avaluació.
h. Fer una aturada acadèmica, total o parcial, respectant el dret a l’educació de l’estudiantat. L’aturada acadèmica l’ha de declarar el Consell de l’Estudiantat d’acord amb el procediment previst al Reglament del Consell de l’Estudiantat.

Article 66. Drets de participació i representació

1. Són drets de l’estudiant:

a. Participar en la vida universitària i tenir una representació activa, significativa i participativa en els òrgans de govern i de representació de la Universitat, i també en els processos d’elecció per a la seua representació, en particular, en els consells de l’estudiantat.
b. Participar en els processos de disseny, seguiment, modificació i avaluació dels plans d’estudis i els seus efectes en les guies docents per tal d’assegurar-ne la millora contínua.
c. Accedir a la informació i disposar de mecanismes adequats per a l’exercici efectiu dels drets de participació i representació, inclosos els mecanismes destinats al seguiment i l’avaluació.
d. Gaudir de mesures que permetin compatibilitzar l’exercici dels drets de participació i representació amb la seua activitat acadèmica.
e. Gaudir de mesures que reconeguin la implicació en les polítiques, les activitats i la gestió universitàries.
f. Prestar serveis a la comunitat universitària mitjançant la creació de cooperatives i altres fórmules legalment previstes.
g. Tots els altres drets reconeguts per l’ordenament jurídic.

2. La representació de l’estudiantat en els òrgans de govern de la Universitat s’articula sobre la base dels estudiants de grau, de màster i de doctorat. En tot cas, el Consell de l’Estudiantat ha de vetllar per la defensa dels drets de tots els estudiants de la Universitat i, amb aquesta finalitat, ha d’establir vies efectives de comunicació amb els estudiants de títols propis i de formació permanent.

3. La representació dels estudiants de títols propis i de formació permanent es fa efectiva d’una manera ordinària per mitjà de la figura del delegat, sens perjudici de les vies específiques previstes reglamentàriament.

Article 67. Vida universitària i associacionisme de l’estudiantat

La Universitat de Lleida ha de fomentar el civisme, la solidaritat i la participació de l’estudiantat en la vida universitària i ha de facilitar l’associacionisme.

Article 68. Deures

Són deures de l’estudiant:

a. Estudiar i participar d’una manera activa i responsable en les activitats docents i en les altres activitats universitàries.
b. Respectar la normativa universitària, inclosa la reguladora de la convivència en l’àmbit universitari.
c. Observar les directrius del professorat i de les autoritats universitàries.
d. Actuar amb integritat acadèmica.
e. Exercir les responsabilitats pròpies dels càrrecs de representació.
f. Tots els altres deures previstos en l’ordenament jurídic.

Article 69. Foment de l’accés, la continuació i l’excel·lència en l’estudi

1. La Universitat de Lleida ha de promoure una política pròpia de foment de l’accés i la continuació en l’estudi que complementi i reforci l’aplicació del sistema general de beques i ajuts establert en cada moment.

2. La Universitat de Lleida ha d’adoptar mesures de foment, compreses les beques i els ajuts dins el marge de la seua disponibilitat pressupostària, que tendeixin a aconseguir la igualtat d’oportunitats i condicions en l’accés a la Universitat i en la continuïtat en els ensenyaments universitaris. També s’ha d’esforçar per remoure els obstacles que la dificultin, incloent-hi els que afectin específicament el seu entorn socioeconòmic.

3. La Universitat de Lleida ha de fomentar l’excel·lència en l’estudi i l’atracció i la promoció del talent de l’estudiantat.

Article 70. Associacions d’antics alumnes i amics de la Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida col·labora amb les associacions d’antics alumnes i amics de la Universitat per tal de mantenir la vinculació amb els seus titulats. Això ha de permetre que contribueixin a la millora de la Universitat alhora que se’ls ofereix suport per al seu perfeccionament professional i la seua formació permanent.

CAPÍTOL I . DISPOSICIONS GENERALS

Article 71. Centres i estructures

1. La definició de l’estructura de la Universitat de Lleida forma part de la seua potestat d’autoorganització, sens perjudici de les limitacions establertes per aquests estatuts i la resta de l’ordenament jurídic.

2. La Universitat de Lleida s’organitza en centres i estructures bàsiques i en altres estructures que són necessàries per al desenvolupament de les seues funcions.

Article 72. Reglament general de centres i estructures

El Claustre ha d’aprovar un Reglament general de centres i estructures, que ha d’establir els procediments per a la seua creació, modificació o supressió, i també les normes bàsiques de funcionament, inclosos els Mecanismes de rendició de comptes.

Article 73. Reglament d’organització i funcionament de cada centre i estructura

Cada centre i estructura, en el marc del Reglament general de centres i estructures, ha d’elaborar un reglament d’organització i funcionament que aprova el Consell de Govern. Aquest reglament pot preveure la creació de seccions en el si del centre o l’estructura, per raó, degudament justificada, de dispersió física o de millora en el funcionament.

Article 74. Personal, equipament i recursos materials i econòmics

1. Els centres i les estructures de la Universitat de Lleida han de comptar amb els mitjans necessaris per desenvolupar adequadament les funcions assignades.

2. Els centres i les estructures gestionen el personal adscrit, els equipaments i els recursos materials i econòmics que la Universitat els assigni per acomplir les seues funcions en el marc dels reglaments i les directrius d’àmbit general.

3. Els centres i les estructures també gestionen els recursos propis obtinguts mitjançant altres fonts d’acord amb la legislació, igualment en el marc dels reglaments i les directrius d’àmbit general.

4. Els centres i les estructures poden promoure davant els òrgans competents la revisió i l’actualització del personal, els equipaments i els recursos materials i econòmics assignats per tal de garantir el desenvolupament adequat de les funcions assignades.

Article 75. Unitat d’acció institucional

1. Els centres i les estructures exerceixen les seues funcions vetllant per la unitat d’acció institucional per tal de servir la missió i els fins comuns de la Universitat de Lleida. Han de fomentar la cooperació, la multidisciplinarietat i la interdisciplinarietat, i també l’aprofitament comú dels recursos i la gestió administrativa integrada.

2. El Consell de Govern ha de vetllar per evitar que es produeixin encavallaments o llacunes en l’exercici defuncions entre els diferents centres i estructures i és competent per resoldre els conflictes, positius i negatius, que puguin sorgir al respecte entre centres i estructures.

3. Els centres i les estructures també serveixen com a paràmetre per adaptar les polítiques generals de la Universitat i impulsar la proximitat en la presa de decisions.

Article 76. Participació en la governança de la Universitat

1. Els centres i les estructures participen en els òrgans de govern i de representació d’àmbit general de la Universitat en els termes previstos en aquests estatuts.

2. Els centres i les estructures han de ser escoltats prèviament, per mitjà dels seus òrgans de govern, en la presa de decisions que afectin directament les seues funcions, inclosa la modificació de la Relació de llocs de treball.

Article 77. Rendició de comptes

1. Els centres i les estructures han de retre comptes de la seua activitat en els termes previstos en el Reglament general de centres i estructures.

2. En la rendició de comptes, els centres i les estructures han de:

a. Donar publicitat d’una manera efectiva als elements essencials de la seua gestió i fer-ne balanç en el si de l’òrgan col·legiat de govern i de representació corresponent a cada centre o estructura.
b. Elaborar una memòria d’activitats que s’ha de trametre al Consell de Govern per a la presa en consideració.

 

CAPÍTOL II. ELS CENTRES I LES ESTRUCTURES BÀSIQUES

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS

Article 78. Centres i estructures bàsiques

1. Són centres i estructures bàsiques de la Universitat de Lleida:

a. Les facultats i les escoles.
b. L’escola o escoles de doctorat.
c. Els departaments.
d. Els instituts universitaris de recerca.
e. El centre o centres de formació permanent.

2. La creació, la modificació i la supressió d’un centre o una estructura bàsica en concret requereixen l’aprovació del Consell de Govern. Només en cas de creació, modificació i supressió de facultats i escoles cal l’aprovació definitiva de la Generalitat de Catalunya.

 

SECCIÓ SEGONA. LES FACULTATS I ESCOLES

Article 79. Definició i composició

1. La facultat o escola és l’estructura bàsica que organitza i coordina els ensenyaments, la docència i els processos acadèmics, administratius i de gestió que condueixen a obtenir títols acadèmics.

2. La facultat o escola està integrada per:

a. El personal docent i investigador assignat pels departaments per assumir les tasques de docència corresponents als plans d’estudis del centre.
b. L’estudiantat matriculat en els ensenyaments que s’hi imparteixen.
c. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis que hi està adscrit.

Article 80. Funcions

Són funcions de la facultat o escola:

a. Proposar la verificació, la implantació, la modificació i la supressió d’ensenyaments conduents a obtenir títols universitaris oficials, segons la legislació.
b. Organitzar i coordinar acadèmicament i administrativament els ensenyaments.
c. Elaborar-ne la planificació estratègica d’acord amb la de la Universitat mitjançant, si escau, els instruments específics que s’estableixin.
d. Vetllar per la qualitat de la docència, dels serveis i de l’atenció a l’estudiant.
e. Potenciar el consell de l’estudiantat del centre, coordinar-s’hi i escoltar-lo.
f. Organitzar i participar en activitats de promoció de les titulacions i de les vocacions.
g. Desenvolupar els sistemes escaients per garantir la qualitat per al conjunt de les seues activitats.
h. Promoure la mobilitat de l’estudiantat i la internacionalització.
i. Acompanyar la transició de l’estudiant al món professional.
j. Potenciar la relació amb l’ensenyament preuniversitari, els antics alumnes, els ocupadors i altres agents d’interès social.
k. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

Article 81. Centres adscrits

1. Es poden adscriure a la Universitat de Lleida centres docents universitaris de titularitat pública o privada.

2. L’adscripció d’un centre requereix un conveni de col·laboració entre la Universitat de Lleida i el centre adscrit. El conveni ha de preveure mecanismes per garantir la qualitat de la docència i els drets de l’estudiantat.

3. El Consell de Govern eleva la proposta de conveni, amb l’informe del Consell Social, a la comunitat autònoma on és situat el centre que es vol adscriure per a la seua aprovació.

 

SECCIÓ TERCERA. L'ESCOLA O ESCOLES DE DOCTORAT

Article 82. Definició i composició

1. L’Escola de Doctorat és l’estructura bàsica que organitza i gestiona el doctorat en les diferents branques del coneixement.

2. L’Escola de Doctorat està integrada per:

a. El personal docent i investigador que forma part de les diferents línies de recerca dels seus programes de doctorat.
b. El personal investigador en formació matriculat als estudis de doctorat que s’hi imparteixen.
c. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis que hi està adscrit.

Article 83. Funcions

Són funcions de l’Escola de Doctorat:

a. Potenciar i garantir la qualitat del doctorat pel que fa a formació en recerca, transferència i competències transversals.
b. Facilitar la planificació, l’organització i l’execució de la formació doctoral, i també col·laborar amb la resta d’estructures i amb altres universitats i entitats en l’àmbit del doctorat.
c. Promoure les vocacions investigadores.
d. Desenvolupar els sistemes escaients per garantir la qualitat per al conjunt de les seues activitats.
e. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li
atribueixin.

 

SECCIÓ QUARTA. ELS DEPARTAMENTS

Article 84. Definició i composició

1. El departament és l’estructura bàsica que organitza l’activitat del personal docent i investigador i dona suport a les seues iniciatives docents i investigadores.

2. El departament està integrat per:

a. El personal docent i investigador d’una o diverses àrees, especialitats o àmbits de coneixement.
b. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis que hi està adscrit.

3. Cada departament ha d’estar adscrit a la facultat o a l’escola on la majoria dels membres desenvolupa principalment la seua activitat. L’adscripció és acordada pel Consell de Govern, a proposta del departament. Sens perjudici de l’autonomia en l’exercici de les seues funcions, l’adscripció ha de permetre una col·laboració singular entre les dues estructures, i també l’aplicació cohesionada de les regles de participació i governança previstes en aquests estatuts.

Article 85. Funcions

Són funcions del departament:

a. Planificar l’estratègia de la recerca, impulsar la investigació i donar suport a les iniciatives dels seus membres.
b. Assignar al personal docent i investigador la docència, d’acord amb la planificació docent i l’ordenació d’estudis, el règim de dedicació del personal docent i investigador i els criteris generals establerts pel Consell de Govern i els específics aprovats pel consell de departament.
c. Desenvolupar els sistemes escaients per garantir la qualitat per al conjunt de les seues activitats.
d. Donar a conèixer la docència i la recerca que duen a terme els seus membres i potenciar-ne la internacionalització.
e. Elaborar la proposta de personal necessari per dur a terme les seues funcions.
f. Participar, en els termes previstos legalment, en el procediment de selecció i promoció del personal docent i investigador.
g. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

 

SECCIÓ CINQUENA. ELS INSTITUTS UNIVERSITARIS DE RECERCA

Article 86. Definició i composició

1. L’institut universitari de recerca és una estructura bàsica dedicada a la investigació, la transferència i l’intercanvi de coneixement i a la innovació en els diferents àmbits de coneixement. També pot realitzar activitats docents vinculades al seu àmbit específic d’actuació.

2. L’institut universitari de recerca està integrat per:

a. El personal docent i investigador propi i l’adscrit.
b. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis propi i l’adscrit.

Article 87. Tipologia

1. Els instituts universitaris de recerca poden ser propis, compartits o adscrits.

2. Són instituts universitaris de recerca propis aquells la titularitat dels quals és exclusivament de la Universitat de Lleida i no estan participats per cap altra institució o entitat.

3. La creació d’un institut de recerca compartit exigeix la formalització d’un conveni entre la Universitat de Lleida i una altra universitat o bé una entitat pública o privada. Per a la signatura del conveni cal l’acord del Consell de Govern, amb l’informe previ favorable del Consell Social.

4. En cas d’adscripció d’entitats de recerca científica o de creació artística, de caràcter públic o privat, com a instituts universitaris de recerca, la proposta també ha d’anar acompanyada del corresponent conveni d’adscripció, que ha de ser aprovat pel Consell de Govern, amb l’informe previ del Consell Social.

Article 88. Funcions

Són funcions dels instituts universitaris de recerca:

a. Organitzar i desenvolupar la recerca i la transferència, i també l’intercanvi de coneixement i la innovació en un àmbit de coneixement.
b. Cooperar amb els centres docents, l’escola o escoles de doctorat, els departaments i els organismes públics o privats en la realització de programes de recerca, transferència o, eventualment, docència.
c. Proporcionar assessorament tècnic en el seu àmbit d’actuació.
d. Impulsar l’actualització, la renovació científica i tècnica i la formació permanent dels seus membres.
e. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen els atribueixin.

 

SECCIÓ SISENA. EL CENTRE O CENTRES DE FORMACIÓ PERMANENT

Article 89. Definició i composició

1. El Centre de Formació Permanent és una estructura bàsica que programa, planifica, coordina i gestiona títols propis de formació permanent de la Universitat.

2. El Centre de Formació Permanent està integrat per:

a. El personal docent i investigador que hi exerceix funcions.
b. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis que hi està adscrit.
c. L’estudiantat matriculat en els diferents estudis de formació permanent que es programen i gestionen des del Centre.

Article 90. Funcions

Són funcions del Centre de Formació Permanent:

a. Identificar, analitzar i donar resposta a la demanda social de formació permanent.
b. Millorar i enfortir la formació permanent de la ciutadania al llarg de la vida.
c. Fomentar les propostes de formació permanent dels centres i les estructures i d’altres òrgans de la Universitat de Lleida i donar-hi resposta.
d. Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’estudis de formació permanent amb altres universitats, entitats i organismes.
e. Vetllar per la qualitat de la docència, dels serveis i de l’atenció a l’estudiant.
f. Totes les altres que la legislació general del sistema universitari, la d’organització dels ensenyaments universitaris, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

 

CAPÍTOL III . ALTRES ESTRUCTURES

Article 91. L’Institut de Ciències de l’Educació

1. L’Institut de Ciències de l’Educació és una estructura que té com a objectius contribuir a la formació permanent del professorat i a la formació de formadors, impulsar la innovació educativa, la millora de la qualitat de l’ensenyament i la recerca en educació i fer-ne transferència en tots els àmbits del sistema educatiu.

2. L’Institut de Ciències de l’Educació pot dur a terme els seus objectius en col·laboració amb altres institucions i organismes públics o privats, tant nacionals com internacionals, mitjançant convenis de col·laboració.

Article 92. L’Institut de Llengües

1. L’Institut de Llengües és una estructura que té com a objectiu atendre les necessitats lingüístiques de la institució, fomentar el multilingüisme i donar servei a tota la comunitat universitària i a la societat en general.

2. L’Institut de Llengües pot dur a terme els seus objectius en col·laboració amb altres institucions i organismes públics o privats, tant nacionals com internacionals, mitjançant convenis de col·laboració.

Article 93. Noves estructures

El Consell de Govern, en els termes previstos en el Reglament general de centres i estructures, pot crear noves estructures que consideri necessàries per al desenvolupament de la missió de la Universitat de Lleida.

 

CAPÍTOL IV. LES UNITATS

Article 94. Disposicions generals

1. Les unitats de la Universitat són les que presten els serveis administratius, de funcionament i de manteniment de la institució, i també totes les que, adscrites a algun dels òrgans de govern i de representació, donen suport a la consecució dels objectius de la Universitat.

2. La creació, la reestructuració o la supressió d’una unitat universitària correspon al Consell de Govern i s’ha de recollir en la Relació de llocs de treball. L’acord de creació d’una unitat n’ha d’especificar la dependència orgànica i funcional, n’ha de delimitar les funcions i ha de definir els mitjans personals i materials que se li hagin d’assignar per al desenvolupament de les seues activitats.

3. Les unitats de la Universitat es poden estructurar mitjançant criteris de desconcentració i descentralització a partir de les diferents divisions en centres i estructures.

4. Les unitats han de ser escoltades prèviament en la presa de decisions organitzatives que les afectin directament.

5. La posada en marxa d’una unitat està condicionada a la previsió de la despesa corresponent en el pressupost de la Universitat.

6. Les unitats de la Universitat han de vetllar per plasmar el seu compromís amb la qualitat i els estàndards de bona administració en cartes de serveis, codis de bones pràctiques o documents similars, als quals s’ha de donar una publicitat adequada. Així mateix, quan la complexitat o l’especificitat de la unitat o del servei prestat ho requereixi, les unitats hauran d’estar proveïdes d’un reglament d’organització i funcionament.

7. Les unitats de la Universitat han de col·laborar entre elles per facilitar l’exercici de les funcions respectives i han de preservar la unitat d’acció institucional.

CAPÍTOL I . DISPOSICIONS GENERALS

Article 95. Governança

1. Els òrgans de la Universitat de Lleida actuen al servei de l’interès general, mitjançant la participació de la comunitat universitària en la presa de decisions, i desenvolupen iniciatives i canvis per millorar la Universitat i l’entorn.

2. Els òrgans de la Universitat de Lleida han d’exercir les seues competències d’acord amb els principis de legalitat, objectivitat, imparcialitat, eficàcia, eficiència, economia, sostenibilitat, coordinació, col·laboració, cooperació, transparència, rendició de comptes i coherència en la presa de decisions.

3. La composició dels òrgans col·legiats de la Universitat de Lleida s’ha d’atenir al principi de presència equilibrada de dones i homes.

4. La Universitat ha de vetllar perquè, en el marc de les previsions legals, quedi assegurada la representació dels diferents col·lectius de la comunitat universitària en els seus òrgans col·legiats de govern i de representació.

5. Els òrgans de la Universitat de Lleida han de prendre les decisions basant-se en la millor informació disponible, promovent la maduresa organitzativa i documental, i han de sotmetre les polítiques, els plans i els programes empresos a l’avaluació corresponent.

6. Els òrgans de la Universitat de Lleida i tothom qui n’és membre han de mostrar un tracte respectuós cap a totes les persones, tenint en consideració les seues opinions i les posicions, i han d’utilitzar el diàleg, el debat i la crítica constructiva per mantenir una convivència cívica i pacífica.

Article 96. Unitat d’acció institucional

1. Els òrgans de la Universitat de Lleida exerceixen les seues competències vetllant per la unitat d’acció institucional per tal de servir la missió i els fins comuns de la Universitat de Lleida.

2. El Consell de Govern s’encarrega de resoldre els conflictes de competències, positius i negatius, entre els diferents òrgans col·legiats, tret dels que afecten òrgans col·legiats d’àmbit general, que són competència del Claustre. El rector o rectora resol els conflictes en el cas d’òrgans unipersonals.

Article 97. Tipologia

1. Els òrgans de govern i de representació de la Universitat de Lleida es classifiquen dela manera següent:

a. Òrgans col·legiats d’àmbit general: el Claustre, el Consell de Govern, la Comissió Permanent, el Consell Social, el Consell de l’Estudiantat, el Consell General de Facultats i Escoles i el Consell General de Departaments.
b. Òrgans unipersonals d’àmbit general: el rector o rectora, els vicerectors o vicerectores, el secretari o secretària general i el gerent o gerenta.
c. Òrgans col·legiats de centres i estructures bàsiques: la junta de facultat o escola, el comitè de direcció d’escola de doctorat, el consell de departament, el consell d’institut de recerca propi i el comitè de centre deformació permanent.
d. Òrgans unipersonals de centres i estructures bàsiques: el degà o degana de facultat i el director o directora d’escola, el director o directora d’escola de doctorat, el director o directora de departament, el director o directora d’institut de recerca propi i el director o directora de centre de formació permanent.

2. El Consell de Govern, a proposta del rector o rectora, pot crear altres òrgans de govern i de representació, justificant-ne la necessitat. El Consell Social n’ha d’autoritzar, si escau, la dotació econòmica corresponent. En tot cas, s’ha d’assegurar que les competències del nou òrgan no estiguin atribuïdes a un altre d’existent.

Article 98. Normes comunes als òrgans col·legiats de govern i de representació

1. Cada òrgan col·legiat ha de disposar d’un reglament propi d’organització i funcionament. En el cas dels òrgans col·legiats de centre o estructura, el seu règim forma part el règim general dels òrgans col·legiats de les administracions públiques de Catalunya.

2. Per a la vàlida constitució de les sessions es requereix el quòrum previst en aquests estatuts per a cada òrgan o, si no n’hi ha, el que estableix el reglament d’organització i funcionament corresponent.

3. Els acords dels òrgans col·legiats s’adopten per majoria simple de membres presents, tret dels casos en què aquests estatuts o la legislació exigeixen d’una manera expressa un altre tipus de majoria. Hi ha majoria simple quan els vots afirmatius són més que els vots negatius. Es consideren aprovades per assentiment les propostes si, una vegada anunciades, no originen cap objecció o oposició.

4. En les reunions dels òrgans col·legiats de govern de la Universitat no s’admet la delegació de vot. El vot és públic en l’adopció de decisions corresponents a l’exercici de potestats administratives, tret de la designació o la destitució de persones i els casos en què s’hagi de protegir la intimitat o un altre dret fonamental.

5. Per tal de preparar i facilitar la presa d’acords, els òrgans col·legiats de govern poden constituir comissions en el marc de les seues competències. Aquestes comissions tenen funcions d’assessorament o proposta. Es poden crear comissions conjuntes amb l’acord dels òrgans col·legiats de govern implicats.

6. Els òrgans col·legiats de govern poden portar a terme sessions conjuntes per facilitar la presa d’acords en matèries de competència compartida o afí.

Article 99. Representants en òrgans col·legiats

1. No es pot exercir d’una manera simultània la condició de membre nat i de membre electe d’un mateix òrgan col·legiat. L’exercici de la primera condició no implica la renúncia a la segona. En el cas que es doni un supòsit en el qual una mateixa persona tingui la condició de membre nat i a la vegada l’hagin elegida per formar part de l’òrgan col·legiat, en forma part com a membre nat. En el cas que deixi aquesta condició de membre nat, pot continuar com a membre electe fins a la finalització del període per al qual va ser elegida.

2. La condició de representant en un òrgan col·legiat, que és personal i indelegable, es pot perdre per extinció del mandat, per renúncia justificada, per deixar de pertànyer al col·lectiu que el va elegir, per deixar de prestar serveis efectius a la Universitat de Lleida, per jubilació o per sentència judicial ferma. Així mateix, el reglament d’organització i funcionament corresponent a cada òrgan pot preveure la pèrdua de la condició de representant com a conseqüència de la reiteració prolongada d’absències no justificades.

3. Sens perjudici de les causes previstes en l’apartat anterior, els membres d’un òrgan col·legiat que ho siguin per designació poden ser destituïts per l’òrgan que els va designar, i perden la condició de membres d’aquell òrgan.

Article 100. Normes comunes als òrgans unipersonals d’àmbit general, de centres i d’estructures

1. El mandat dels titulars d’òrgans unipersonals electes és, en tots els casos, de sis anys improrrogables i no renovables.

2. La dedicació a temps complet del personal docent i investigador o, si escau, del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis és requisit necessari per esdevenir titular d’un òrgan unipersonal de govern.

3. En cap cas no es pot esdevenir titular de més d’un òrgan unipersonal de govern simultàniament, sens perjudici de l’exercici simultani provisional de competències per raons de suplència.

4. La condició de titular d’un òrgan unipersonal de govern es perd, a més de per les causes específiques previstes en cada cas, per extinció del mandat, per renúncia justificada i per pèrdua de les condicions necessàries per a la seua elecció o designació.

5. La persona titular de l’òrgan unipersonal designada per un altre òrgan unipersonal cessa en el seu càrrec per decisió o cessament de l’òrgan que l’ha proposada. El mateix criteri s’aplica a la resta de càrrecs acadèmics.

6. La suplència per la situació de vacant, absència o malaltia de la persona titular d’un òrgan unipersonal de govern no es pot perllongar durant més de sis mesos consecutius.

Article 101. Delegació de l’exercici de la competència

1. La competència és irrenunciable i s’exerceix pels òrgans que la tenen atribuïda com a pròpia.

2. Sens perjudici d’altres tècniques d’alteració de l’exercici de la competència, els òrgans de la Universitat poden fer ús de la delegació quan resulti convenient per assolir els fins que tinguin assignats i millorar l’eficàcia de la seua gestió.

3. La delegació s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Igualment, les resolucions administratives que s’adoptin per delegació han d’indicar expressament aquesta circumstància i es consideren dictades per l’òrgan delegant.

4. L’acord de delegació de competències atribuïdes a òrgans col·legiats per a l’exercici dels quals es requereixi un quòrum o una majoria especial s’ha d’adoptar observant, en tot cas, els esmentats quòrum o majoria.

5. No és possible la delegació de l’exercici de competències d’un òrgan col·legiat en un òrgan unipersonal.

6. En tot cas, i sens perjudici que en la resolució de delegació es disposi un règim de tutela específic, l’òrgan delegat ha de mantenir informat l’òrgan delegant pel que es refereix a l’exercici de la competència delegada.

7. Els actes dictats per l’òrgan delegat, en l’exercici de les atribucions delegades, s’entenen dictats per l’òrgan delegant. Correspon a l’òrgan delegant la resolució dels recursos de reposició que es puguin interposar contra els actes dictats per l’òrgan delegat, tret que en l’acord de delegació també es confereixi expressament la resolució dels recursos de reposició.

 

CAPÍTOL II . ÒRGANS COL·LEGIATS D’ÀMBIT GENERAL

SECCIÓ PRIMERA. EL CLAUSTRE

Article 102. Definició

El Claustre és el màxim òrgan de representació, participació i deliberació de la Universitat de Lleida.

Article 103. Composició

1. El Claustre està format per dos-cents membres, distribuïts de la manera següent:

a. Una representació del personal dels cossos docents universitaris i del professorat permanent laboral del 51%. Aquesta representació ha de ser proporcional entre els diversos departaments.
b. Una representació de la resta de personal docent i investigador del 7 %. Aquesta representació ha de ser proporcional entre els diversos departaments.
c. Una representació del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis del 16 %. Aquesta representació ha de ser proporcional al nombre de personal funcionari i de personal laboral de la Universitat.
d. Una representació de l’estudiantat del 26 %. Aquesta representació ha de ser proporcional al nombre de persones matriculades en cada facultat o escola.

2. Són membres nats del Claustre:

a. El rector o rectora.
b. Els vicerectors o vicerectores i els coordinadors o coordinadores del Consell de Direcció.
c. El secretari o secretària general.
d. El gerent o gerenta.
e. Els degans o deganes de facultat i els directors o directores d’escola.
f. Els directors o directores de les escoles de doctorat.
g. Els directors o directores de departament.
h. Els directors o directores dels instituts universitaris de recerca propis.
i. Els directors o directores dels centres de formació permanent.
j. El director o directora de l’Institut de Ciències de l’Educació.
k. El director o directora de l’Institut de Llengües.
l. Els directors o directores de la resta d’estructures de la Universitat.
m. El president o presidenta de la Junta del Personal Docent i Investigador i el president o presidenta del Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador.
n. El president o presidenta de la Junta del Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis i el president o presidenta del Comitè d’Empresa del Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis.
o. El president o presidenta, el secretari o secretària i el tresorer o tresorera del Consell de l’Estudiantat de la Universitat.
p. Els presidents o presidentes dels consells de l’estudiantat de facultat o escola i un representant del Consell de l’Estudiantat i del Personal Investigador en Formació.
3. En l’aplicació dels percentatges de representació, els membres nats s’han de computar dins el col·lectiu al qual pertanyen.
4. Si, un cop constituït el Claustre, es produeix un increment en el nombre de membres nats, la condició de claustral d’aquests nous membres no es fa efectiva fins que no hi hagi una vacant en el col·lectiu corresponent.

Article 104. Competències

Són competències del Claustre:

a. Aprovar el seu reglament d’organització i funcionament.
b. Aprovar els Estatuts de la Universitat i la seua reforma.
c. Aprovar els reglaments universitaris en els casos previstos en aquests estatuts.
d. Aprovar el Codi ètic.
e. Debatre i emetre recomanacions i propostes de política universitària perquè siguin trameses al Consell de Direcció o al Consell de Govern.
f. Debatre l’informe anual de gestió del rector o rectora.
g. Elegir els representants dels diferents col·lectius de la comunitat universitària en altres òrgans de govern de la Universitat en els termes previstos en aquests estatuts. La votació es fa per col·lectius i entre els seus membres.
h. Analitzar, debatre i informar la comunitat universitària sobre temes d’especial transcendència.
i. Elegir el síndic o síndica de greuges i acordar-ne la revocació, d’acord amb el que preveuen aquests estatuts.
j. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

Article 105. Normes bàsiques d’organització i funcionament

1. El rector o rectora convoca i presideix el Claustre. El secretari o la secretària general n’actua com a secretari o secretària.

2. El Claustre es renova cada sis anys, llevat de la representació de l’estudiantat, que es renova cada dos anys.

3. Per a la vàlida constitució de les sessions del Claustre cal la presència del president o presidenta, el secretari o secretària i almenys, en primera convocatòria, la meitat de membres o, en segona convocatòria, una quarta part.

4. Les sessions del Claustre són públiques.

5. El Claustre es pot convocar per iniciativa de la presidència o a petició d’un 20 % de claustrals. En aquest darrer cas, cal que entre qui signa la petició hi hagi representants de dos col·lectius.

 

SECCIÓ SEGONA. EL CONSELL DE GOVERN

Article 106. Definició

El Consell de Govern és el màxim òrgan de govern de la Universitat de Lleida.

Article 107. Composició

El Consell de Govern està format per cinquanta-set membres, distribuïts de la manera següent:

a. El rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o gerenta, que en són membres nats.
b. Setze membres de la comunitat universitària, escollits pel rector o rectora, incloent-hi, si el nombre ho permet, els vicerectors o vicerectores i, eventualment, els coordinadors o coordinadores del Consell de Direcció.
c. Els degans o deganes de facultat i els directors o directores d’escola fins a un màxim de set. Si el nombre és superior, els membres són escollits pel Consell General de Facultats i Escoles. L’elecció pot ser rotatòria, per períodes mínims de tres anys, per tal de garantir l’alternança en la representació de les facultats i escoles.
d. El director o directora de l’Escola de Doctorat. En el cas d’haver-hi més d’una escola de doctorat, el membre ha de ser un director o directora escollit pels mateixos directors o directores. L’elecció pot ser rotatòria, per períodes mínims de tres anys, per tal de garantir l’alternança en la representació de les escoles.
e. Sis directors o directores de departament escollits pel Consell General de Departaments. L’elecció pot ser rotatòria, per períodes mínims de dos anys, per tal de garantir l’alternança en la representació dels departaments.
f. Un director o directora dels instituts universitaris de recerca propis, que ha de ser escollit pels mateixos directors o directores. L’elecció pot ser rotatòria, per períodes mínims de dos anys, per tal de garantir l’alternança en la representació dels instituts de recerca.
g. El director o directora del Centre de Formació Permanent. En el cas d’haver-hi més d’un centre de formació permanent, el membre ha de ser un director o directora escollit pels mateixos directors o directores. L’elecció pot ser rotatòria, per períodes mínims de tres anys, per tal de garantir l’alternança en la representació dels centres. 
h. Vint-i-un membres escollits pel Claustre d’acord amb la distribució següent: cinc membres del personal docent i investigador, garantint una representació del professorat i personal investigador que no té una vinculació permanent o una dedicació a temps complet; deu representants de l’estudiantat, i sis representants del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, garantint una representació proporcional dels col·lectius funcionari i laboral.
i. Un membre del Consell Social no pertanyent a la comunitat universitària elegit pel Consell Social.

Article 108. Competències

Són competències del Consell de Govern:

a. Aprovar el seu reglament d’organització i funcionament.
b. Aprovar els reglaments universitaris en els casos previstos en aquests estatuts i, amb caràcter general, exercir la potestat reglamentària de la Universitat de Lleida.
c. Aprovar els reglaments d’organització i funcionament de cada centre i estructura.
d. Aprovar les polítiques i el Pla estratègic de la Universitat, a proposta del Consell de Direcció.
e. Aprovar l’oferta i la programació docents de la Universitat.
f. Aprovar la Relació de llocs de treball del personal docent i investigador i del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis.
g. Aprovar les convocatòries de places del personal docent i investigador i del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis.
h. Definir i aprovar plans d’atracció, estabilització i promoció del personal docent i investigador.
i. Definir i impulsar un pla d’igualtat de gènere i un pla d’inclusió i no-discriminació del conjunt de la comunitat universitària, alhora que elaborar protocols i desenvolupar mesures de prevenció i resposta davant la violència, l’assetjament laboral o la discriminació.
j. Definir i impulsar una estratègia de mitigació del canvi climàtic en les actuacions de la Universitat de Lleida.
k. Proposar al Consell Social el pla pluriennal de finançament per a la seua aprovació.
l. Proposar al Consell Social els pressupostos de la Universitat i dels ens dependents, i també els comptes anuals de la Universitat, per a la seua aprovació.
m. Aprovar els convenis d’adscripció de centres universitaris i de centres i instituts de recerca.
n. Aprovar els convenis de col·laboració i cooperació acadèmica i de recerca subscrits entre la Universitat i altres universitats nacionals o estrangeres, i també amb altres institucions, organismes, entitats o empreses amb finalitats acadèmiques, culturals o de recerca.
o. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

Article 109. Normes bàsiques d’organització i funcionament

1. El rector o rectora convoca i presideix el Consell de Govern. El secretari o secretària general n’actua com a secretari o secretària.

2. Per a la vàlida constitució de les sessions del Consell de Govern cal la presència del president o presidenta, el secretari o secretària i almenys, en primera convocatòria, la meitat de membres o, en segona convocatòria, una tercera part.

3. Les sessions del Consell de Govern estan obertes a tots els membres de la comunitat universitària. El rector o rectora convidarà a assistir a les sessions del Consell de Govern el president o presidenta de cadascun dels òrgans de representació del personal de la Universitat, que tindran veu però no vot.

Article 110. La Comissió Permanent

1. La Comissió Permanent és l’òrgan de representació permanent del Consell de Govern.

2. El rector o rectora convoca i presideix la Comissió Permanent. El secretari o secretària general n’actua com a secretari o secretària.

3. La Comissió Permanent està formada per dotze membres, distribuïts de la manera següent:

a. El rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o gerenta, que en són membres nats.
b. Un membre del Consell de Govern escollit pel rector o rectora.
c. Tres representants dels centres i les estructures al Consell de Govern, d’acord amb la distribució següent: dos representants de facultats, escoles, escoles de doctorat o centres de formació permanent i un representant de departaments o instituts universitaris de recerca propis. L’elecció es fa per col·lectius i entre els seus membres.
d. Cinc representants dels diferents col·lectius de la comunitat universitària al Consell de Govern, d’acord amb la distribució següent: un representant del personal docent i investigador, dos representants del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis i dos representants de l’estudiantat. L’elecció es fa per col·lectius i entre els seus membres.

4. Correspon a la Comissió Permanent l’assistència al Consell de Govern en l’exercici de les seues competències. El Consell de Govern pot delegar l’exercici de competències en la Comissió Permanent llevat de les relatives a l’aprovació de reglaments, plans, polítiques o documents estratègics, i també les que no resultin delegables d’acord amb la legislació. 

5. Igualment, sens perjudici de la creació de comissions específiques d’assessorament o proposta, el rector o rectora pot demanar a la Comissió Permanent la preparació o la deliberació prèvia de temes o assumptes, per raó de la seua rellevància o complexitat, per a la seua deliberació posterior en el Consell de Govern.

 

SECCIÓ TERCERA. EL CONSELL SOCIAL

Article 111. Definició

El Consell Social és l’òrgan de govern de participació i representació de la societat en la Universitat de Lleida.

Article 112. Composició

El Consell Social està format per:

a. El rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o gerenta, que en són membres nats.
b. Dos membres escollits pel Consell de Govern d’entre els seus membres d’acord amb la distribució següent: un membre del personal docent i investigador i un membre del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis.
c. Un representant de l’estudiantat al Consell de Govern escollit pel Consell de l’Estudiantat.
d. Nou representants dels diferents col·lectius de la vida econòmica, social i cultural de l’entorn, designats d’acord amb el que preveu la legislació universitària de Catalunya. Aquests representants han de ser coneixedors de l’activitat i la dinàmica universitàries i no han de tenir conflictes d’interessos amb la Universitat de Lleida. En el procediment que s’ha de seguir per a la seua designació ha de ser escoltada la Universitat, en els termes que preveu la Llei d’universitats de Catalunya.

Article 113. Competències

1. Són competències del Consell Social:

a. Elaborar, aprovar i avaluar un pla triennal d’actuacions destinat a fomentar les interrelacions i la cooperació entre la Universitat, els seus antics alumnes i el seu entorn cultural, professional, científic, econòmic, empresarial, social i territorial, i també el seu desenvolupament institucional.
b. Informar prèviament sobre l’oferta de titulacions oficials i de formació permanent i sobre la creació i la supressió de centres propis per a l’aprovació del Consell de Govern.
c. Promoure accions per facilitar la connexió amb la societat i per a l’enfortiment de les activitats de formació al llarg de la vida que desenvolupa la Universitat.
d. Promoure la participació de la societat en l’activitat de la Universitat, especialment en el seu finançament, cercant la captació de recursos procedents de diversos àmbits i fomentant les relacions entre la Universitat i el seu entorn cultural, professional, científic, econòmic, empresarial, social i territorial.
e. Analitzar i valorar el rendiment de les activitats acadèmiques i proposar accions de millora.
f. Informar sobre les normes que regulen el progrés i la permanència dels estudiants a la Universitat.
g. Aprovar els comptes anuals de la Universitat i de les entitats dependents, supervisar les activitats de caràcter econòmic i contribuir a la incorporació de les previsions del pla triennal d’actuacions als pressupostos i aprovar-los.
h. Crear, de comú acord amb el Consell de Govern, comissions conjuntes per promoure, desplegar i avaluar iniciatives tendents a reforçar el paper de la Universitat en l’entorn social.
i. Aprovar, a proposta del Consell de Govern, el pla pluriennal de finançament de la Universitat i fer-ne el seguiment.
j. Aprovar les assignacions dels complements retributius.
k. Participar, amb veu i vot, en el Consell de Govern d’acord amb el que estableixen aquests estatuts.
l. Vetllar pel compliment dels principis ètics i d’integritat acadèmica, i també per les
directrius antifrau, que han de guiar les funcions docents i de recerca, en col·laboració amb els organismes i els plans que disposi la Universitat.
m. Informar sobre la creació i la supressió de centres propis i de centres a l’estranger.
n. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

2. El Consell Social ha de ser dotat de recursos i d’una organització de suport adients per exercir les seues competències.

3. Sens perjudici de la unitat d’acció institucional, la Universitat ha de garantir l’autonomia econòmica i pressupostària del Consell Social.

4. Els òrgans i les unitats de la Universitat han de col·laborar amb el Consell Social per tal de facilitar l’exercici de les seues competències.

Article 114. Normes bàsiques d’organització i funcionament

1. El president o presidenta del Consell Social és designat d’acord amb el que preveu la legislació universitària de Catalunya i exerceix les funcions de direcció i representació d’aquest òrgan.

2. El Consell Social ha de comptar amb una secretaria per donar-li suport. El president o presidenta nomena i separa el secretari o secretària. A més de les funcions pròpies de la secretaria d’un òrgan col·legiat, el secretari o secretària vetlla per la interlocució efectiva amb els òrgans i les unitats de la Universitat.

3. Per tal de fer el seguiment del pla triennal d’actuacions i, si s’escau, establir-ne les modificacions necessàries, s’ha de fer una sessió anual conjunta del Consell Social i el Consell de Govern.

 

SECCIÓ QUARTA. EL CONSELL DE L'ESTUDIANTAT

Article 115. Definició

El Consell de l’Estudiantat és l’òrgan màxim de representació i coordinació de l’estudiantat de la Universitat.

Article 116. Composició

El Consell de l’Estudiantat està format per quaranta-dos membres distribuïts de la manera següent:

a. Els presidents o presidentes, els secretaris o secretàries i els tresorers o tresoreres dels consells de l’estudiantat de les facultats i les escoles, que en són membres nats.
b. Tres membres, que només han de tenir la condició d’estudiant, del Consell de l’Estudiantat i del Personal Investigador en Formació d’Escola de Doctorat.
c. Fins a vint-i-un representants de l’estudiantat al Claustre, escollits entre els seus membres. En aquesta elecció s’ha de respectar la proporció de l’estudiantat de les diferents facultats o escoles, compresa l’escola o escoles de doctorat.

Article 117. Competències

1. Són competències del Consell de l’Estudiantat:

a. Elaborar el Reglament del Consell de l’Estudiantat, que ha d’aprovar el Consell de Govern.
b. Defensar els interessos de l’estudiantat en els òrgans de govern.
c. Vetllar pel compliment i el respecte dels drets i els deures de l’estudiantat.
d. Fer propostes als òrgans de govern en matèries relacionades amb les seues competències per incloure-les en l’ordre del dia.
e. Promoure activitats i fomentar la participació de l’estudiantat en la vida universitària.
f. Fomentar l’associacionisme estudiantil.
g. Articular vies efectives de comunicació amb tots els estudiants de la Universitat, inclosos els estudiants de títols propis i de formació permanent.
h. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

2. El Consell de l’Estudiantat ha de ser dotat de recursos i espais adients per exercir les seues competències.

3. Sens perjudici de la unitat d’acció institucional, la Universitat ha de garantir la plena autonomia del Consell de l’Estudiantat.

4. El pressupost de la Universitat de Lleida ha de contenir una partida específica destinada a l’estudiantat per donar suport a les seues organitzacions i a la realització d’activitats universitàries.

Article 118. Normes bàsiques d’organització i funcionament

1. El Consell de l’Estudiantat ha d’elegir, d’entre els seus membres, una Junta Permanent composta per un president o presidenta, un secretari o secretària, un tresorer o tresorera i fins a dos vicepresidents o vicepresidentes o vocals.

2. El president o presidenta té vot de qualitat.

Article 119. Consells de l’estudiantat de facultat o escola

1. En cada facultat i escola s’ha de constituir un consell de l’estudiantat que esdevé l’òrgan de representació i coordinació ordinàries de l’estudiantat en la respectiva facultat o escola.

2. La composició del consell de l’estudiantat de facultat o escola és definida en el Reglament del Consell de l’Estudiantat, que ha de tenir en compte a aquest efecte la representació estudiantil a la junta de facultat o escola respectiva, als departaments que hi estan adscrits i al Claustre.

3. El consell de l’estudiantat de facultat o escola ha d’elegir una junta permanent composta per un president o presidenta, un secretari o secretària, un tresorer o tresorera i fins a dos vicepresidents o vicepresidentes o vocals.

4. El consell de l’estudiantat d’una facultat o escola amb ensenyaments fora de la ciutat de Lleida ha de vetllar pels interessos de l’estudiantat d’aquestes seus i ha de fomentar la seua participació en els òrgans de representació.

 

SECCIÓ CINQUENA. ELS CONSELLS GENERALS DE FACULTATS I ESCOLES I DE DEPARTAMENTS

Article 120. El Consell General de Facultats i Escoles

El Consell General de Facultats i Escoles és un òrgan d’informació, consulta i debat. El presideix el rector o rectora i l’integren tots els degans o deganes de facultat i els directors o directores d’escola i d’escola de doctorat de la Universitat.

Article 121. El Consell General de Departaments

El Consell General de Departaments és un òrgan d’informació, consulta i debat. El presideix el rector o rectora i l’integren tots els directors o directores de departament de la Universitat.

 

CAPÍTOL III . ÒRGANS UNIPERSONALS D’ÀMBIT GENERAL

SECCIÓ PRIMERA. EL RECTOR O RECTORA

Article 122. Definició

El rector o rectora és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat, en té la representació i n’exerceix la direcció, el govern i la gestió. És proclamat per la Universitat i és nomenat per l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya.

Article 123. Competències

1. Són competències del rector o rectora:

a. Representar la Universitat de Lleida.
b. Exercir la direcció global de la Universitat.
c. Impulsar els eixos principals de la política universitària.
d. Nomenar i remoure els membres del Consell de Direcció.
e. Coordinar les activitats i les polítiques del Consell de Direcció.
f. Definir les directrius fonamentals de la planificació estratègica de la Universitat.
g. Desenvolupar les línies d’actuació aprovades pels òrgans col·legiats corresponents i executar-ne els acords, especialment els referits a la programació i el desenvolupament de la docència, a la investigació, a la transferència i l’intercanvi de coneixement i d’innovació, a la gestió dels recursos econòmics i del personal, a la internacionalització, a la cultura i la promoció universitàries i a les relacions institucionals.
h. Nomenar representants als diferents òrgans, entitats i institucions en els quals tingui representació la Universitat.
i. Exercir la potestat disciplinària.
j. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin, incloses les que no hagin estat atribuïdes expressament a altres òrgans de la Universitat.
2. El rector o rectora té vot de qualitat en els òrgans de govern i de representació que presideix.

Article 124. El Consell de Direcció i l’assistència al rector o rectora

1. El rector o rectora està assistit per un equip de govern que rep el nom de Consell de Direcció i que està integrat per ell mateix, els vicerectors o vicerectores, el secretari o secretària general, el gerent o gerenta i, si s’escau, els coordinadors o coordinadores de govern.

2. El Consell de Direcció en cap cas no pot adoptar actes o resolucions administratives.

3. Per tal de reforçar la coordinació de les activitats i polítiques del Consell de Direcció o la relació d’aquest amb el conjunt de l’organització de la Universitat, el rector o rectora pot nomenar coordinadors o coordinadores de govern. Els coordinadors o coordinadores de govern tenen una condició equivalent a la de vicerectors o vicerectores, i formen part del Consell de Direcció.

4. Per tal d’impulsar els eixos principals de la política universitària en temes concrets, el rector o rectora pot nomenar comissionats o comissionades per un termini determinat, que pot ser prorrogat. Els comissionats o comissionades no formen part del Consell de Direcció, però hi poden assistir a petició del rector o rectora.

5. Per realitzar tasques de confiança i assessorament especial, el rector o rectora pot nomenar un Gabinet en el marc de la Relació de llocs de treball. Als membres del Gabinet se’ls aplica el règim del personal eventual de l’Administració, amb les limitacions corresponents quant al nombre. Els membres del Gabinet no formen part del Consell de Direcció, però hi poden assistir a petició del rector o rectora.

Article 125. Mandat del rector o rectora

1. La durada del mandat del rector o rectora és de sis anys, improrrogable i no renovable.

2. En cas de vacant, absència o malaltia, substitueix el rector o rectora el vicerector o vicerectora que aquell ha designat. Si no s’ha fet cap designació, correspon assumir les funcions del rector o rectora al vicerector o vicerectora de més antiguitat en el càrrec o, en darrer terme, de més edat.

 

SECCIÓ SEGONA. ELS VICERECTORS I VICERECTORES

Article 126. Disposicions generals

1. El rector o rectora organitza l’acció de govern en vicerectorats i hi situa un vicerector o vicerectora al capdavant.

2. El vicerector o vicerectora, sota la direcció superior del rector o rectora i en els termes fixats pels òrgans col·legiats de govern, executa les polítiques universitàries en l’àmbit del vicerectorat corresponent.

3. El rector o rectora pot delegar competències en els vicerectors o vicerectores.

4. Els vicerectors o vicerectores poden proposar al rector o rectora el nomenament d’adjunts o adjuntes al vicerectorat amb funcions de suport en àmbits específics de caràcter estratègic o d’una complexitat especial.

5. Els vicerectors o vicerectores poden crear comissions especialitzades amb funcions d’assessorament i proposta en àmbits de la seua competència. En aquestes comissions s’ha de garantir l’especialització i la representació de la comunitat universitària. Així mateix, poden crear grups de treball per a l’assessorament i l’elaboració de propostes en temes específics.

 

SECCIÓ TERCERA. EL SECRETARI O SECRETÀRIA GENERAL

Article 127. Disposicions generals

1. El secretari o secretària general dirigeix la Secretaria General i és la persona responsable de la fe pública en l’àmbit universitari, alhora que exerceix la funció de secretaria del Claustre i del Consell de Govern. També presideix la Comissió Electoral i és responsable del Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida i del Codi de normativa de la Universitat de Lleida.

2. El rector o rectora nomena el secretari o secretària general d’entre el personal docent i investigador funcionari doctor o el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis funcionari amb titulació universitària que presten servei a la Universitat.

 

SECCIÓ QUARTA. EL GERENT O GERENTA

Article 128. Disposicions generals

1. El gerent o gerenta, sota la direcció superior del rector o rectora, dirigeix la gestió dels serveis administratius, dels recursos materials i econòmics i del personal de la Universitat.

2. El rector o rectora proposa el gerent o gerenta i el nomena d’acord amb el Consell Social. El gerent o gerenta no pot desenvolupar tasques docents ni de recerca durant el seu mandat.

 

CAPÍTOL IV. GOVERN DE LES FACULTATS I LES ESCOLES

SECCIÓ PRIMERA. LA JUNTA DE FACULTAT O ESCOLA

Article 129. Definició

La junta de facultat o escola és l’òrgan col·legiat de govern de les facultats i les escoles.

Article 130. Composició

1. El nombre de membres de la junta de facultat o escola és determinat pel reglament d’organització i funcionament de cada centre.

2. La composició ha de respectar la distribució següent:

a. Una representació del personal docent i investigador permanent del 51 %.
b. Una representació del personal docent i investigador no permanent del 12 %.
c. Una representació del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis adscrit a la facultat o l’escola del 12 %.
d. Una representació de l’estudiantat del 25 %.

3. Són membres nats de la junta de facultat o escola el degà o degana o el director o directora, el secretari o secretària del centre i la resta de membres de l’equip de direcció. També en són membres nats el president o presidenta, el secretari o secretària i el tresorer o tresorera del consell de l’estudiantat del centre.

4. Els membres nats s’han de descomptar del col·lectiu corresponent al qual pertanyen en el càlcul del nombre final de membres d’aquest col·lectiu.

5. Si un cop constituïda la junta de facultat o escola es produeix un increment en el nombre de membres nats, la condició de membre no es fa efectiva fins que no hi hagi una vacant en el col·lectiu corresponent.

Article 131. Competències

Són competències de la junta de facultat o escola:

a. Elegir i remoure el degà o degana o el director o directora.
b. Elaborar el reglament d’organització i funcionament del centre.
c. Aprovar la proposta de plans d’estudis i de noves titulacions, d’acord amb la normativa vigent.
d. Aprovar la planificació pluriennal dels ensenyaments del centre.
e. Aprovar l’oferta docent del centre i garantir-ne la publicitat.
f. Garantir i coordinar els sistemes d’assegurament i millora de la qualitat del centre.
g. Planificar les despeses del centre, aprovar els criteris de distribució de les quantitats
assignades en el pressupost i supervisar l’administració de les dotacions pressupostàries corresponents.
h. Supervisar la gestió dels òrgans de govern del centre.
i. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

Article 132. Normes bàsiques d’organització i funcionament

1. La junta de facultat o escola es reuneix com a mínim dos cops a l’any.

2. El reglament d’organització i funcionament del centre ha de determinar el procediment de convocatòria ordinària i extraordinària de la junta de facultat o escola.

3. No es pot ser alhora membre de més d’una junta de facultat o escola.

 

SECCIÓ SEGONA. EL DEGÀ O DEGANNA O EL DIRECTOR O DIRECTORA

Article 133. Definició

El degà o degana o el director o directora exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària de la facultat o l’escola i en té la representació.

Article 134. Competències

Són competències del degà o degana o el director o directora:

a. Representar la facultat o l’escola.
b. Exercir la direcció global de la facultat o l’escola.
c. Convocar i presidir la junta de facultat o escola.
d. Nomenar i remoure els membres de l’equip de govern del centre.
e. Informar periòdicament els membres del centre dels temes i acords d’interès de la facultat o l’escola.
f. Dirigir i coordinar les activitats del centre.
g. Dirigir la gestió acadèmica, administrativa i pressupostària del centre.
h. Proposar a la junta de facultat o escola les línies d’actuació del centre i impulsar la planificació pluriennal dels ensenyaments.
i. Vetllar per la implantació, el desplegament i el funcionament dels sistemes d’assegurament de la qualitat del centre.
j. Totes les altres competències referides a les facultats o les escoles que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin, incloses les que no hagin estat atribuïdes expressament a altres òrgans del centre.

Article 135. L’equip de govern de facultat o escola

1. L’equip de govern de facultat o escola, nomenat pel degà o degana o el director o directora, té com a mínim un vicedegà o vicedegana o un vicedirector o vicedirectora amb funcions de cap d’estudis i un secretari o secretària, que actua com a fedatari.

2. L’equip de govern té funcions deliberatives, de preparació i d’assistència al degà o degana o el director o directora i en cap cas no pot adoptar actes o resolucions que corresponguin a un òrgan de la Universitat.

3. Els vicedegans o vicedeganes o els vicedirectors o vicedirectores i el secretari o secretària són nomenats d’entre el personal docent i investigador a temps complet adscrit al centre.

4. El nombre de vicedegans o vicedeganes o de vicedirectors o vicedirectores de cada centre ha de respectar l’interval establert en el Reglament general de centres i estructures.

5. Per tal de garantir i reforçar la coordinació dels diferents ensenyaments, el degà o degana o el director o directora ha de proposar un coordinador o coordinadora per titulació. Els coordinadors o coordinadores de titulació no formen part de l’equip de govern, però poden assistir a les reunions a petició del degà o degana o el director o directora.

Article 136. Mandat

1. La durada del mandat del degà o degana o el director o directora és de sis anys improrrogables i no renovables. Aquesta limitació regeix també en el cas de designació pel Consell de Govern.

2. En cas de vacant, absència o malaltia, substitueix el degà o degana o el director o directora el vicedegà o vicedegana o el vicedirector o vicedirectora que aquell ha designat. Si no s’ha fet cap designació, correspon assumir-ne les funcions al vicedegà o vicedegana o el vicedirector o vicedirectora de més antiguitat en el càrrec o, en darrer terme, de més edat.

 

CAPÍTOL V. GOVERN DE L’ESCOLA O ESCOLES DE DOCTORAT

SECCIÓ PRIMERA. EL COMITÈ DE DIRECCIÓ

Article 137. Definició

El Comitè de Direcció és l’òrgan col·legiat de govern de l’Escola de Doctorat.

Article 138. Composició

El Comitè de Direcció de l’Escola de Doctorat està format per:

a. El director o directora, que el presideix.
b. El sotsdirector o sotsdirectora.
c. El secretari acadèmic o secretària acadèmica, que actua com a secretari o secretària.
d. El coordinador o coordinadora de cada programa de doctorat.
e. Dos representants d’entitats públiques o privades externes a la Universitat de Lleida que participen en els programes de doctorat. Aquests representants són designats pel rector o rectora, a proposta del director o directora de l’Escola.
f. Dos representants dels investigadors en formació, un amb la condició només d’estudiant i l’altre amb la de personal investigador. Aquests representants són escollits pel Consell de l’Estudiantat i del Personal Investigador en Formació per un període de tres anys. La representació està vinculada a la vigència de la matrícula a l’Escola de Doctorat.
g. Un representant del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis adscrit a l’Escola.

Article 139. Competències

Són competències del Comitè de Direcció de l’Escola de Doctorat:

a. Elaborar el reglament de l’Escola.
b. Aprovar les bases d’execució del pressupost de l’Escola i el seu tancament.
c. Aprovar la política de qualitat de l’Escola, d’acord amb la de la Universitat.
d. Proposar la creació, la modificació i la supressió dels programes de doctorat i elevar la proposta al Consell de Govern.
e. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

 

SECCIÓ SEGONA. EL DIRECTOR O DIRECTORA

Article 140. Definició i equip

1. El director o directora de l’Escola de Doctorat exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària de l’Escola i en té la representació.

2. El director o directora ha de nomenar un sotsdirector o sotsdirectora i un secretari acadèmic o secretària acadèmica, que és el secretari o secretària de l’Escola.

Article 141. Competències

Són competències del director o directora de l’Escola de Doctorat:

a. Representar l’Escola.
b. Exercir la direcció global de l’Escola.
c. Convocar i presidir el Comitè de Direcció de l’Escola.
d. Dirigir i coordinar les activitats de l’Escola.
e. Dirigir la gestió, acadèmica, administrativa i pressupostària de l’Escola.
f. Proposar al Comitè de Direcció les línies d’actuació de l’Escola.
g. Vetllar per la implantació, el desplegament i el funcionament dels sistemes d’assegurament de la qualitat del centre.
h. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin, incloses les que no hagin estat atribuïdes expressament a altres òrgans del centre.

Article 142. Designació i mandat

1. El rector o rectora designa el director o directora de l’Escola de Doctorat d’entre el personal investigador amb vinculació permanent i de prestigi reconegut que presta servei a la Universitat.

2. Al director o directora de l’Escola de Doctorat se li exigeix com a mínim estar en possessió de tres sexennis de recerca.

3. La durada del mandat del director o directora de l’Escola de Doctorat és de sis anys improrrogables i no renovables.

 

SECCIÓ TERCERA. EL CONSELL DE L'ESTUDIANTAT I DEL PERSONAL INVESTIGADOR I EN FORMACIÓ

Article 143. Disposicions generals

1. En cada escola de doctorat s’ha de constituir un Consell de l’Estudiantat i del Personal Investigador en Formació, que esdevé l’òrgan de representació i coordinació ordinàries de les persones matriculades en estudis de doctorat.

2. La composició del Consell de l’Estudiantat i del Personal Investigador en Formació ha de garantir una representació proporcional de l’estudiantat i del personal investigador en formació matriculat als estudis de doctorat.

 

CAPÍTOL VI. GOVERN DELS DEPARTAMENTS

SECCIÓ PRIMERA. EL CONSELL DE DEPARTAMENT

Article 144. Definició

El consell de departament és l’òrgan col·legiat de govern del departament.

Article 145. Composició

1. La composició del consell de departament és concretada pel reglament d’organització i funcionament del departament corresponent.

2. La composició ha de respectar, en tot cas, les previsions següents:

a. En són membres nats:

b. 1r. El director o directora i el secretari o secretària del departament.
c. 2n. El personal docent i investigador a temps complet adscrit al departament.
d. 3r. El personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis adscrit al departament.
e. S’ha de preveure un percentatge de representació de la resta del personal docent i investigador adscrit al departament.
f. Hi ha d’haver una representació de l’estudiantat de les titulacions en les quals imparteix docència el departament. El percentatge de representació de l’estudiantat no pot ser inferior al 25 % ni superior al 30 % del total de membres de l’òrgan.

3. Si, un cop constituït el consell de departament, es produeix un increment en el nombre de membres nats, s’ha d’incrementar al mateix temps el nombre de representants de la resta de col·lectius de la comunitat universitària d’acord amb els respectius percentatges de representació.

Article 146. Competències

Són competències del consell de departament:

a. Elaborar el reglament del departament.
a. Elegir i remoure el director o directora del departament.
b. Aprovar la planificació i la distribució de la docència assignada i garantir-ne la realització.
c. Planificar les despeses del departament, aprovar els criteris de distribució del pressupost anual i supervisar l’administració de les dotacions pressupostàries corresponents.
d. Determinar les necessitats de places de professorat i personal docent i investigador i fer les corresponents sol·licituds de convocatòria.
e. Determinar les necessitats del departament respecte al personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis i fer les sol·licituds per atendre aquestes necessitats.
f. Participar en els procediments de selecció del personal docent i investigador.
g. Promoure l’activitat docent i investigadora dels membres del departament.
h. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

 

SECCIÓ SEGONA. EL DIRECTOR O DIRECTORA DE DEPARTAMENT

Article 147. Definició

El director o directora de departament exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària del departament i en té la representació.

Article 148. Competències

Són competències del director o directora de departament:

a. Representar el departament.
b. Exercir la direcció global del departament.
c. Convocar i presidir les reunions del consell de departament i executar-ne els acords.
d. Informar periòdicament els membres del departament dels temes i acords d’interès.
e. Dirigir la gestió pressupostària i administrativa del departament.
f. Coordinar i impulsar les activitats docents i investigadores del departament, i també la seua projecció internacional i la divulgació.
g. Nomenar el secretari o secretària del departament, que actua com a fedatari, d’entre el personal docent i investigador a temps complet adscrit al departament i remoure’l.
h. Vetllar pel compliment de les tasques docents del personal docent i investigador del departament.
i. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin, i també les que formin part de les funcions dels departaments i que no hagin estat expressament atribuïdes al consell de departament.

Article 149. Mandat

1. La durada del mandat del director o directora de departament és de sis anys improrrogables i no renovables. Aquesta limitació regeix també en el cas de designació pel Consell de Govern.

2. En cas de vacant, absència o malaltia, substitueix el director o directora de departament el membre del departament que aquell ha designat d’entre el personal docent i investigador amb vinculació permanent i dedicació a temps complet. Si el director o directora no ha fet cap designació, correspon assumir-ne les funcions al membre del personal docent i investigador del departament amb vinculació permanent i dedicació a temps complet de més edat.

 

CAPÍTOL VII. GOVERN DELS INSTITUTS UNIVERSITARIS DE RECERCA

SECCIÓ PRIMERA. ELS INSTITUTS DE RECERCA PROPIS

SUBSECCIÓ PRIMERA. EL CONSELL D'INSTITUT

Article 150. Definició

El consell d’institut és l’òrgan col·legiat de govern de l’institut universitari de recerca.

Article 151. Composició

1. El consell d’institut està format per:

a. El personal docent i investigador doctor amb vinculació permanent adscrit a l’institut.
b. Una representació de la resta del personal docent i investigador adscrit a l’institut.
c. Una representació del personal investigador en formació adscrit a l’institut.
d. Una representació del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis adscrit a l’institut.
2. El reglament d’organització i funcionament de l’institut universitari de recerca ha de fixar els percentatges de representació en els casos previstos anteriorment.

Article 152. Competències

Són competències del consell d’institut:

a. Elegir el director o directora de l’institut universitari de recerca.
b. Elaborar i aprovar la memòria d’activitats i establir els plans de recerca.
c. Informar dels plans individuals de recerca dels seus membres.
d. Determinar les necessitats de personal docent i investigador i de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis.
e. Informar sobre l’adscripció de personal docent i investigador.
f. Planificar la utilització dels recursos econòmics i establir les directrius per administrar-los i supervisar-ne l’execució.
g. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

 

SUBSECCIÓ SEGONA. EL DIRECTO O DIRECTORA D'INSTITUT UNIVERSITARI DE RECERCA

Article 153. Definició

El director o directora d’institut universitari de recerca exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària de l’institut i en té la representació.

Article 154. Competències

Són competències del director o directora d’institut universitari de recerca:

a. Convocar i presidir les reunions del consell d’institut i executar-ne els acords.
b. Nomenar el secretari o secretària de l’institut, que actua amb funcions de secretari o secretària, d’entre el personal adscrit a l’institut i remoure’l.
c. Dirigir la gestió administrativa i pressupostària de l’institut.
d. Informar periòdicament els membres de l’institut dels temes i acords d’interès.
e. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

Article 155. Elecció i mandat

1. El director o directora d’institut universitari de recerca és elegit pel consell d’institut d’entre els membres del personal docent i investigador doctor amb vinculació permanent que en formen part.

2. Al director o directora d’institut universitari de recerca se li exigeix com a mínim estar en possessió de tres sexennis de recerca.

3. La durada del mandat del director o directora d’institut universitari de recerca és de sis anys improrrogables i no renovables.

 

SECCIÓ SEGONA. ELS INSTITUTS UNIVERSITARIS DE RECERCA COMPARTITS O ADSCRITS

Article 156. Govern dels instituts de recerca compartits o adscrits

1. La composició i les competències dels òrgans de govern dels instituts de recerca compartits o adscrits s’ha de determinar en el conveni corresponent, sens perjudici de l’aplicació supletòria de les previsions d’aquests estatuts sobre els instituts de recerca propis en tot allò que no contradigui el conveni.

2. En tot cas, la designació del director o directora d’un institut universitari de recerca compartit o adscrit s’ha de fer amb l’acord del rector o rectora.

 

CAPÍTOL VIII . GOVERN DEL CENTRE O CENTRES DE FORMACIÓ PERMANENT

SECCIÓ PRIMERA. EL COMITÈ DE DIRECCIÓ

Article 157. Definició

El Comitè de Direcció és l’òrgan col·legiat de govern del Centre de Formació Permanent.

Article 158. Composició

El Comitè de Direcció del Centre de Formació Permanent està format per:

a. El director o directora, que el presideix.
b. El sotsdirector o sotsdirectora.
c. Una representació del personal docent i investigador que exerceix funcions en el Centre.
d. Un representant del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis adscrit al Centre.
e. Una representació del Consell de l’Estudiantat de la Universitat.

Article 159. Competències

Són competències del Comitè de Direcció del Centre de Formació Permanent:

a. Elaborar el reglament del Centre.
b. Planificar i programar la proposta d’estudis de formació permanent.
c. Aprovar la política de qualitat del Centre, d’acord amb la de la Universitat.
d. Aprovar les bases d’execució del pressupost del Centre i el seu tancament.
e. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

 

SECCIÓ SEGONA. EL DIRECTOR O DIRECTORA

Article 160. Definició

El director o directora del Centre de Formació Permanent exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària del Centre i en té la representació.

Article 161. Competències

Són competències del director o directora del Centre de Formació Permanent:

a. Representar el Centre.
b. Exercir la direcció global del Centre.
c. Convocar i presidir el Comitè de Direcció del Centre.
d. Proposar al Comitè de Direcció l’estratègia i les línies d’actuació del Centre.
e. Dirigir i coordinar les activitats del Centre.
f. Dirigir la gestió acadèmica, administrativa i pressupostària del Centre.
g. Nomenar i remoure els membres del Comitè de Direcció del Centre.
h. Vetllar per la implantació, el desplegament i el funcionament dels sistemes d’assegurament de la qualitat del Centre.
i. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin, incloses les que no hagin estat atribuïdes expressament a altres òrgans del Centre.

Article 162. Designació i mandat

1. El rector o rectora designa el director o directora del Centre d’entre el professorat doctor en règim de dedicació a temps complet.

2. La durada del mandat del director o directora del Centre de Formació Permanent és de sis anys improrrogables i no renovables.

 

CAPÍTOL IX. GOVERN D’ALTRES CENTRES I ESTRUCTURES

SECCIÓ PRIMERA. GOVERN DE L'INSTITUT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ

Article 163. Disposicions generals

1. El Consell de l’Institut de Ciències de l’Educació és l’òrgan col·legiat de govern del centre. L’integren, a més del director o directora, que el presideix, el professorat adscrit a l’Institut, una representació dels degans o deganes i directors o directores d’escola escollida pel Consell General de Facultats i Escoles, un representant del Consell Social i una representació del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis adscrit a l’Institut.

2. El director o directora de l’Institut de Ciències de l’Educació exerceix les funcions de direcció de l’Institut i en té la representació.

3. Correspon al rector o rectora la designació del director o directora de l’Institut de Ciències de l’Educació d’entre el professorat en règim de dedicació a temps complet i amb vinculació permanent.

4. La durada del mandat del director o directora de l’Institut de Ciències de l’Educació és de sis anys improrrogables i no renovables.

 

SECCIÓ SEGONA. GOVERN DE L'INSTITUT DE LLENGÜES

Article 164. Disposicions generals

1. La Junta Directiva de l’Institut de Llengües és l’òrgan col·legiat de govern del centre. La integren el director o directora, que la presideix, el coordinador tècnic o coordinadora tècnica, el tècnic lingüístic o tècnica lingüística amb funcions de cap d’estudis i una representació del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis adscrit a l’Institut.

2. El director o directora de l’Institut de Llengües exerceix les funcions de direcció de l’Institut i en té la representació.

3. Correspon al rector o rectora la designació del director o directora de l’Institut de Llengües d’entre el professorat en règim de dedicació a temps complet i amb vinculació permanent.

CAPÍTOL I. PARTICIPACIÓ

Article 165. Participació de la comunitat universitària

1. La participació de la comunitat universitària s’erigeix en un valor i en un eix fonamental de la Universitat de Lleida.

2. Correspon al Claustre desenvolupar reglamentàriament les vies, els models i els procediments de participació, inclosa la possibilitat de consultes al conjunt de la comunitat universitària.

CAPÍTOL II . DISPOSICIONS GENERALS SOBRE LES ELECCIONS A LA UNIVERSITAT

Article 166. Dret de sufragi

1. Els representants dels col·lectius de la comunitat universitària als òrgans col·legiats de govern, de representació i de participació i les persones titulars dels òrgans unipersonals electes s’han d’elegir mitjançant sufragi universal, lliure i secret.

2. Tenen dret de sufragi actiu tots els membres de la comunitat universitària que compleixin els requisits exigits en cada cas en la data de convocatòria de les eleccions i que figurin en el cens electoral.

3. Si un membre de la comunitat universitària pertany a dos o més col·lectius en el moment de convocar un procediment electoral, només pot exercir el dret de vot en un d’ells, d’acord amb la priorització següent: pertinença al col·lectiu del personal docent i investigador, pertinença al col·lectiu del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis i pertinença al col·lectiu de l’estudiantat, llevat que la persona interessada expressament indiqui una altra cosa dins el termini establert i en la forma escaient.

4. El dret de sufragi és personal i intransferible. En cap cas no es pot delegar el vot ni la condició de persona candidata electa.

Article 167. Reglament electoral

1. Correspon al Claustre aprovar el Reglament electoral que ha de regir els procediments electorals dels òrgans de govern, de representació i de participació de la Universitat, en el marc del que preveuen aquests estatuts.

2. El Reglament electoral ha de preveure l’ús de sistemes de votació electrònica en els termes legalment previstos.

3. El Reglament electoral ha de preveure mesures pràctiques per facilitar la participació en la votació. Les eleccions s’han de fer en període lectiu i, si es tracta de representants de l’estudiantat, han de tenir lloc necessàriament fora dels períodes oficials d’exàmens.

Article 168. Principi de presència equilibrada de dones i homes

1. La regulació de les eleccions i el procediment electoral han de tenir present el principi de presència equilibrada de dones i homes en la composició dels òrgans col·legiats.

2. Per a la realització d’aquest principi, en la proposta o llista de persones candidates cada sexe ha de sumar, com a mínim, el 40 % del nombre total. Si el nombre de llocs a cobrir és inferior a cinc, la proporció de dones i homes ha de ser la més propera possible a l’equilibri numèric. Aquestes regles també s’han de complir en cada tram de cinc llocs de la llista.

3. El Reglament electoral pot preveure adaptacions d’aquestes regles si són exigides per l’especificitat d’un determinat procediment electoral.

4. Només excepcionalment, per raons fonamentades i objectives, degudament motivades, es poden admetre altres proporcions en la proposta o llista de persones candidates. Correspon a la Comissió Electoral General decidir sobre aquestes raons en els termes previstos en el Reglament electoral.

Article 169. La Comissió Electoral General

1. La Comissió Electoral General, presidida pel secretari o secretària general, és l’òrgan competent per a la preparació, la tramitació i la proclamació dels resultats de tots els procediments electorals de la Universitat. S’erigeix en garant de la transparència, el rigor i l’objectivitat dels procediments electorals.

2. El Reglament electoral ha d’establir la composició de la Comissió Electoral General i n’ha de regular l’organització i el funcionament. Hi han d’estar representats els tres col·lectius que integren la comunitat universitària. També s’hi ha de garantir el principi de presència equilibrada de dones i homes.

3. La Comissió Electoral General pot delegar la preparació, la tramitació i la proclamació dels resultats dels procediments electorals en comissions electorals de facultats, escoles o altres centres o estructures d’àmbit particular. N’ha de mantenir, en tot cas, la supervisió.

 

CAPÍTOL III . ELECCIÓ DEL RECTOR O RECTORA

Article 170. Disposicions generals

1. La comunitat universitària elegeix el rector o rectora mitjançant elecció directa i sufragi ponderat.

2. Per optar a l’elecció de rector o rectora cal ser membre del personal docent i investigador doctor amb vinculació permanent i dedicació a temps complet i cal acreditar divuit anys d’investigació reconeguts en tres sexennis, quinze anys de docència reconeguts en tres quinquennis i quatre anys d’experiència de gestió universitària en un o més òrgans unipersonals de govern o un tram reconegut de gestió.

Article 171. Procediment ordinari d’elecció

1. El vot per elegir el rector o rectora és ponderat per col·lectius de la comunitat universitària de la manera següent:

a. El vot del personal dels cossos docents universitaris funcionaris i del professorat permanent laboral a temps complet té el valor del 51 %.
b. El vot del personal docent i investigador no inclòs en l’apartat anterior té el valor del 12 %.
c. El vot del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis té el valor del 15 %.
d. El vot de l’estudiantat té el valor del 22 %.

2. És proclamat rector o rectora, en primera volta, el candidat o candidata que aconsegueix el suport proporcional de més de la meitat dels vots vàlidament emesos, un cop aplicades les ponderacions contingudes en aquest article. Si es presenta més d’una candidatura i cap no assoleix aquesta majoria, s’ha de fer una segona votació entre les dues que han rebut més vots ponderats. En aquesta segona volta és proclamat el  candidat o candidata que obté la majoria simple dels vots tenint en compte les dites ponderacions.

3. En el cas d’una sola candidatura, es fa únicament la primera volta, en la qual el candidat o candidata és proclamat rector o rectora si té més vots ponderats a favor que vots ponderats en blanc.

Article 172. Procediment extraordinari d’elecció

1. El Claustre pot convocar, amb caràcter extraordinari, eleccions a rector o rectora a iniciativa d’un terç de membres que inclogui, almenys, un trenta per cent del personal dels cossos docents universitaris funcionaris i del professorat permanent laboral. L’aprovació de la iniciativa requereix la majoria de dos terços de membres del Claustre i comporta la seua dissolució i el cessament del rector o rectora, que continua en funcions fins que el nou rector o rectora pren possessió.

2. Un cop formalitzada la iniciativa, s’ha de convocar el Claustre amb caràcter extraordinari en el termini d’un mes. El Claustre s’ha de constituir en sessió única i ha de sotmetre la proposta a votació secreta. La sessió ha d’estar presidida pel vicerector o vicerectora en qui delegui el rector o rectora, que en cap cas no la pot presidir. 

3. Si s’aprova la iniciativa, s’han de convocar eleccions a rector o rectora i al Claustre en el termini d’un mes.

4. Si no s’aprova la iniciativa, cap dels signataris no pot participar en la presentació d’una altra iniciativa d’aquest caràcter fins passat un any des que s’hagi fet la votació.

 

CAPÍTOL IV. ELECCIÓ DEL DEGÀ O DEGANA DE FACULTAT O DEL DIRECTOR O DIRECTORA D’ESCOLA

Article 173. Elecció o designació

1. La junta de facultat o escola elegeix el degà o degana o el director o directora d’escola d’entre el personal docent i investigador doctor adscrit al centre amb vinculació permanent i dedicació a temps complet.

2. Si s’exhaureixen els mecanismes previstos reglamentàriament per a l’elecció del degà o degana o el director o directora d’escola sense que s’hagi presentat cap candidatura o cap no hagi assolit la majoria requerida, la designació correspon al Consell de Govern, a proposta del rector o rectora. Aquesta designació ha de tenir en compte els criteris generals que estableix el Reglament electoral i, eventualment, els criteris específics previstos en el reglament de la facultat o escola corresponent.

Article 174. Moció de censura

1. La junta de facultat o escola pot revocar el degà o degana o el director o directora d’escola mitjançant l’aprovació d’una moció de censura. La iniciativa ha d’estar signada per un terç de membres que inclogui un trenta per cent del personal dels cossos docents universitaris funcionaris i del professorat permanent laboral. La iniciativa ha de contenir una proposta de candidatura alternativa.

2. Un cop formalitzada la iniciativa, s’ha de convocar la junta de facultat o escola amb caràcter extraordinari en el termini d’un mes. La junta s’ha de constituir en sessió única i ha de sotmetre la proposta a votació secreta. La sessió ha d’estar presidida pel vicedegà o vicedegana o el vicedirector o vicedirectora en qui delegui el degà o degana o el director o directora d’escola, que en cap cas no la pot presidir.

3. L’aprovació de la moció de censura requereix la majoria de dos terços de membres de la junta de facultat o escola i comporta que quedi automàticament escollida la candidatura proposada pel període que resti de mandat.

4. Si no s’aprova la iniciativa de moció de censura, cap dels signataris no pot participar en la presentació d’una altra iniciativa d’aquest caràcter fins passat un any des que s’hagi fet la votació.

 

CAPÍTOL V. ELECCIÓ DEL DIRECTOR O DIRECTORA DE DEPARTAMENT

Article 175. Elecció o designació

1. El consell de departament elegeix el director o directora de departament d’entre el personal docent i investigador doctor adscrit al departament amb vinculació permanent i dedicació a temps complet. El nomenament correspon al rector o rectora.

2. Si s’exhaureixen els mecanismes previstos reglamentàriament per a l’elecció del director o directora de departament sense que s’hagi presentat cap candidatura o cap no hagi assolit la majoria requerida, la designació correspon al Consell de Govern, a proposta del rector o rectora. Aquesta designació ha de tenir en compte els criteris generals que estableix el Reglament electoral i, eventualment, els criteris específics previstos en el reglament del departament corresponent.

Article 176. Moció de censura

1. El consell de departament pot revocar el director o directora de departament mitjançant l’aprovació d’una moció de censura. La iniciativa ha d’estar signada per un terç de membres que inclogui un trenta per cent del personal dels cossos docents universitaris funcionaris i del professorat permanent laboral. La iniciativa ha de contenir una proposta de candidatura alternativa.

2. Un cop formalitzada la iniciativa, s’ha de convocar el consell de departament amb caràcter extraordinari en el termini d’un mes. El consell s’ha de constituir en sessió única  i ha de sotmetre la proposta a votació secreta. La sessió ha d’estar presidida per la persona a qui correspongui la substitució ordinària del director o directora. 

3. L’aprovació de la moció de censura requereix la majoria de dos terços de membres del consell de departament i comporta que quedi automàticament escollida la candidatura proposada pel període que resti de mandat.

4. Si no s’aprova la iniciativa de moció de censura, cap dels signataris no pot participar en la presentació d’una altra iniciativa d’aquest caràcter fins passat un any des que s’hagi fet la votació.

CAPÍTOL I . DOCÈNCIA I ENSENYAMENTS

Article 177. Disposicions generals

1. La missió de la Universitat de Lleida, pel que fa a la docència, és formar professionals, oferint una formació integral centrada en l’aprenentatge de continguts, l’adquisició de les competències i les habilitats pròpies de cada titulació perquè puguin exercir els coneixements assolits en l’àmbit professional.

2. La Universitat de Lleida també ha de contribuir a formar persones al servei de la societat, ajudant-les a construir la seua capacitat d’analitzar críticament la realitat de la qual formen part i mostrant-los la potència de valors com la igualtat, la solidaritat, el respecte per la diversitat, el compromís social, l’equitat i l’esforç.

3. La Universitat ofereix estudis conduents a obtenir títols oficials amb validesa i eficàcia a tot l’Estat, que s’estructuren en grau, màster universitari i doctorat, o en els nivells que estableixi la legislació. Així mateix, pot oferir estudis conduents a obtenir títols propis.

4. La Universitat dirigeix la planificació, la programació i el desenvolupament de la docència destinada a la formació integral de l’estudiant.

5. Els estudis s’imparteixen preferentment en modalitat presencial. També es poden impartir en modalitat virtual o mixta.

6. La funció docent és exercida pel professorat i, eventualment, pel personal investigador, que hi pot col·laborar.

7. La Universitat ha de promoure i enfortir el diàleg i la col·laboració amb el seu entorn empresarial i institucional, per tal que el disseny de les titulacions sigui coherent amb les demandes de la societat, ha d’impulsar la transferència de coneixement i ha d’afavorir una incorporació exitosa dels titulats al seu entorn professional.

Article 178. Programació i directrius docents

1. Els estudis universitaris s’han d’adaptar a les necessitats socials i professionals en tots els àmbits de coneixement.

2. El Consell de Govern és el màxim responsable de la definició de l’oferta acadèmica i alhora és garant de la seua qualitat. Li correspon aprovar la programació docent i fixar les directrius que han d’orientar-ne el desplegament.

Article 179. Qualitat i innovació docent

1. La Universitat ha d’oferir una formació de qualitat per mitjà de professorat amb competència professional reconeguda. La qualitat i la innovació en les formes d’ensenyar i aprendre han d’inspirar el desenvolupament de l’activitat docent.

2. La Universitat ha d’establir els mecanismes necessaris per garantir la qualitat dels estudis universitaris oferts i ha de fomentar la cooperació interuniversitària en els àmbits nacional i internacional. També n’ha d’avaluar periòdicament el desenvolupament i els resultats per adaptar-se a l’evolució del coneixement i a les necessitats de la societat.

Article 180. La Comissió de Docència

1. El Consell de Govern ha de constituir una Comissió de Docència.

2. La Comissió de Docència té funcions d’assessorament i proposta al Consell de Govern i altres òrgans de govern i de representació en matèries vinculades a la docència i els ensenyaments.

Article 181. Estudis de grau i de màster universitari

1. La implantació i la supressió dels ensenyaments conduents a obtenir títols universitaris de caràcter oficial i validesa i eficàcia a tot l’Estat es fa d’acord amb la legislació i amb la normativa de la Universitat.

2. Els estudis de grau tenen com a finalitat obtenir una formació de caràcter general bàsica orientada a exercir activitats professionals o a preparar-se per accedir a una formació avançada més especialitzada.

 3. Els estudis de màster universitari tenen com a finalitat assolir una formació avançada especialitzada temàticament o de caràcter multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional o a la iniciació en tasques de recerca i accés al doctorat.

4. La Universitat ha de vetllar perquè els estudis de grau i de màster donin resposta a les demandes i les necessitats de la societat i de l’entorn territorial.

5. L’aprovació i la modificació de les memòries de les titulacions corresponen al Consell de Govern, a proposta de les facultats o escoles corresponents.

6. La Universitat pot acordar la impartició conjunta d’ensenyaments amb altres universitats o centres d’educació superior mitjançant el conveni corresponent.

7. Per tal d’enfortir la coherència i la qualitat dels ensenyaments, al capdavant de cada
titulació hi ha d’haver un coordinador o coordinadora de titulació.

Article 182. Estudis de doctorat

1. Els ensenyaments de doctorat conduents a obtenir el títol de doctor o doctora tenen com a finalitat formar personal investigador i especialitzar els investigadors en formació en un àmbit de coneixement.

2. Per obtenir el títol de doctor o doctora cal complir els requisits d’accés establerts en la legislació i en la normativa pròpia de l’Escola de Doctorat. També cal superar un període de formació i cal elaborar, presentar i aprovar un treball original de recerca. Aquest títol confereix plena capacitat investigadora.

3. Correspon al Consell de Govern, a proposta de l’Escola de Doctorat, aprovar les normes de desenvolupament dels estudis de doctorat d’acord amb la legislació.

4. Per tal d’enfortir la coherència i la qualitat dels ensenyaments, al capdavant de cada programa de doctorat hi ha d’haver un coordinador o coordinadora de programa. 

5. L’aprovació i la modificació de les memòries dels programes de doctorat corresponen al Consell de Govern, a proposta de l’Escola de Doctorat.

6. La Universitat pot acordar la impartició conjunta d’ensenyaments amb altres universitats o institucions d’educació superior mitjançant el conveni corresponent.

Article 183. Estudis propis

1. La Universitat pot crear estudis propis, a proposta de facultats, escoles, departaments o instituts universitaris de la Universitat o d’altres estructures o unitats expressament autoritzades d’acord amb la normativa vigent.

2. Correspon al Consell de Govern l’aprovació de la denominació i els requisits dels títols propis, i ha de vetllar perquè l’oferta formativa pròpia sigui coherent amb els programes oficials que ofereix la Universitat. El nom dels títols propis no pot coincidir amb el dels títols oficials ni provocar confusió.

3. Els estudis propis de postgrau s’adrecen a persones amb titulació universitària que volen especialitzar-se o reciclar-se professionalment i tenen com a finalitat assegurar la formació permanent d’especialistes i professionals al més alt nivell.

4. El disseny, l’organització, la coordinació, la gestió pressupostària i la garantia de la qualitat docent dels estudis propis de postgrau recau en la direcció acadèmica, que és assumida pel personal docent i investigador de la Universitat de Lleida.

5. Els títols propis es poden impartir d’una manera conjunta amb altres universitats o centres d’educació superior, i també amb administracions públiques, mitjançant el conveni corresponent.

Article 184. Formació permanent

1. La Universitat de Lleida vetlla per la formació permanent al llarg de la vida per mitjà de modalitats d’ensenyament i activitats oportunes, incloses les de curta durada, que permetin la formació i l’actualització de coneixements i habilitats.

2. Correspon al Consell de Govern l’aprovació de la denominació i els requisits dels títols de formació permanent, i ha de vetllar perquè l’oferta de formació permanent sigui coherent amb els programes oficials que ofereix la Universitat. El nom d’aquests títols no pot coincidir amb el dels títols oficials ni provocar confusió.

3. El disseny, l’organització, la coordinació, la gestió pressupostària i la garantia de la qualitat docent dels estudis de formació permanent recau en la direcció acadèmica, que és assumida pel personal docent i investigador de la Universitat de Lleida. 

4. Els títols de formació permanent es poden impartir d’una manera conjunta amb altres universitats o centres d’educació superior, i també amb altres entitats, mitjançant el conveni corresponent.

 

CAPÍTOL II . RECERCA I TRANSFERÈNCIA

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS

Article 185. Disposicions generals

1. La recerca i la transferència de coneixement a la societat són una funció essencial de la Universitat com a fonament de la docència i mitjà per al progrés de la societat.

2. La Universitat de Lleida impulsa l’avenç del coneixement mitjançant la formació d’investigadors i la recerca bàsica i aplicada. També afavoreix la transferència de coneixement a la societat i la innovació posant a disposició de la societat la seua recerca.

3. La recerca de la Universitat de Lleida ha de respectar la missió de la Universitat i el Codi ètic. La Universitat de Lleida renuncia a la recerca orientada directament a finalitats militars.

4. La recerca de la Universitat de Lleida ha d’estar presidida en tot moment per la integritat acadèmica en tota la seua extensió.

5. La Universitat de Lleida ha de facilitar i dissenyar instruments i vies de ciència oberta perquè el coneixement generat per la recerca sigui accessible a tothom com a bé comú.

Article 186. Política científica

1. La Universitat de Lleida impulsa la recerca en el marc de la política científica que ha d’aprovar el Consell de Govern.

2. Els principals objectius de la política científica de la Universitat de Lleida són:

a. Potenciar la recerca i generar coneixement.
b. Garantir el suport a les activitats de recerca i afavorir l’obtenció dels recursos necessaris.
c. Afavorir la creació, la consolidació i el desenvolupament dels grups de recerca en tots els àmbits de coneixement.
d. Fomentar les relacions, l’interès i la interacció entre els grups de recerca, i també amb altres institucions universitàries i entitats de caràcter científic.
e. Generar vincles amb els actors socials.
f. Fer real i efectiu l’accés al coneixement.

Article 187. La Comissió de Recerca i Transferència

1. El Consell de Govern ha de constituir una Comissió de Recerca i Transferència.

2. La Comissió de Recerca i Transferència té funcions d’assessorament i proposta al Consell de Govern i altres òrgans de govern i de representació en matèries vinculades a la recerca i la transferència i, singularment, en la definició i l’aplicació de la política científica. 

 

SECCIÓ SEGONA. RECERCA

Article 188. Grups de recerca

1. La recerca es canalitza majoritàriament mitjançant grups de recerca, sens perjudici de l’exercici individual de la llibertat acadèmica pel personal docent i investigador i de les funcions de recerca atribuïdes als centres i les estructures de la Universitat.

2. El grup de recerca està format per un equip de personal docent i investigador que comparteix objectius científics i està coordinat per un o més investigadors responsables. En el grup de recerca també s’hi poden integrar personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis vinculat a la recerca i personal de suport a la recerca. 

3. Els grups de recerca desenvolupen activitats de recerca en tots els àmbits de coneixement i contribueixen a l’obtenció de recursos per al desenvolupament científic, i també a la millora de l’impacte i la transferència de la recerca.

Article 189. Parcs cientificotecnològics

La Universitat de Lleida pot participar en parcs cientificotecnològics de caràcter universitari o interuniversitari que apleguin centres de recerca, empreses i altres institucions amb els objectius principals següents:

a. Promoure i facilitar la recerca.
b. Facilitar el contacte i la col·laboració entre la universitat i l’empresa per definir les seues línies de recerca i transferir els resultats.
c. Crear empreses tecnològicament innovadores.
d. Estimular la cultura de la qualitat, la recerca, la transferència i la innovació entre les
institucions del parc i entre les empreses que hi estiguin vinculades.

 

SECCIÓ TERCERA. TRANSFERÈNCIA

Article 190. Iniciatives empresarials per a la transferència i la innovació

1. La Universitat pot impulsar iniciatives empresarials dedicades a la transferència i la innovació en els àmbits que consideri apropiats en atenció a la recerca portada a terme. Fruit d’aquestes iniciatives, la Universitat pot constituir entitats amb personalitat jurídica pròpia sota la forma de consorci, fundació, associació, societat civil o mercantil, o qualsevol altra permesa en dret. La Universitat pot crear aquestes entitats  Exclusivament, o bé poden tenir caràcter mixt si són constituïdes juntament amb altres entitats públiques o privades o amb persones físiques.

2. Correspon al Consell de Govern aprovar el Reglament de creació de les iniciatives empresarials per a la transferència i la innovació.

3. El Consell Social, a proposta del Consell de Govern, ha d’establir les condicions o directrius bàsiques per garantir els drets i els interessos econòmics de la Universitat a l’hora d’implementar les iniciatives empresarials.

Article 191. Propietat intel·lectual i industrial

1. La propietat intel·lectual de les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, realitzades per membres de la comunitat universitària correspon a qui les ha fet. Els drets d’explotació de l’obra creada es regeixen per la normativa pròpia que, tenint en compte la legislació, desenvolupi la Universitat.

2. En el marc de la propietat industrial, correspon a la Universitat de Lleida la titularitat dels resultats de la recerca realitzada per membres de la comunitat universitària en l’exercici de les funcions que els són pròpies o usant els mitjans i les instal·lacions de la institució. Els drets d’explotació, així com els associats a les activitats de transferència dutes a terme sobre la base de la propietat industrial, corresponen a la Universitat de Lleida en els termes i amb l’abast previstos en la legislació sobre propietat industrial i en la normativa pròpia que, tenint en compte aquesta legislació, desenvolupi la Universitat.

3. Si els resultats de la investigació s’emmarquen en les prestacions d’un contracte o conveni de transferència, la titularitat d’aquests resultats correspon a la Universitat de Lleida si no s’ha establert contractualment una cosa diferent.

Article 192. Contractes o convenis de transferència

1. La Universitat, els departaments, els instituts universitaris de recerca, els grups de recerca i el personal docent i investigador poden promoure contractes o convenis per dur a terme treballs de caràcter científic, tècnic o artístic o per desenvolupar ensenyaments d’especialització o activitats específiques de formació amb persones, universitats i entitats públiques o privades, d’acord amb el que preveu la legislació universitària.

2. Els contractes o convenis els signa el rector o rectora, que ha d’autoritzar la realització del treball al personal docent i investigador de la Universitat afectat, sempre que sigui compatible amb el compliment de les obligacions que es derivin de la dedicació acadèmica.

3. El Consell de Govern ha d’establir, en el marc de la normativa aplicable, els procediments per autoritzar els treballs i per formalitzar els contractes previstos en aquest article, la gestió econòmica i comptable i els criteris per fixar la destinació dels béns i recursos que se’n derivin.

4. D’acord amb el principi de compensació, la Universitat pot retenir un cànon fix dels ingressos obtinguts mitjançant els contractes o convenis previstos en aquest article en concepte de costos, que en el marc de la normativa corresponent cal distribuir d’acord amb els criteris que aprovi el Consell Social, a proposta del Consell de Govern. 

Article 193. Difusió de les activitats de recerca i innovació

1. La Universitat ha d’estimular i afavorir la difusió de les activitats de recerca i innovació que s’hi duen a terme, contrastant-ne la qualitat i el rigor. En aquest sentit, ha de potenciar la participació del personal docent i investigador en conferències, comitès especialitzats, exposicions i mostres, i també la seua presència en els mitjans de comunicació.

 2. Els membres del personal docent i investigador han de fer explícita la condició de membre de la Universitat de Lleida d’una manera preferent quan publiquin o difonguin els resultats de les activitats de recerca o innovació dutes a terme amb els mitjans de la Universitat o utilitzant el coneixement adquirit amb la seua activitat acadèmica.

Article 194. Les càtedres de col·laboració

1. Les càtedres de col·laboració són una fórmula de cooperació amb persones o entitats públiques i privades, i de suport a aquestes, per al patrocini, el foment i la difusió de les activitats de recerca, formació i transferència en àmbits específics de coneixement.

2. Correspon al Consell de Govern aprovar el Reglament de les càtedres de col·laboració.

 

CAPÍTOL III . ESTRATÈGIA I QUALITAT

Article 195. Disposicions generals

1. La Universitat de Lleida adopta la planificació estratègica com a model per definir la seua missió, visió, valors i objectius estratègics institucionals a llarg termini. Aquest model es concreta amb l’aprovació pel Consell de Govern d’un Pla estratègic.

2. Anualment, d’acord amb les prioritats dels diferents àmbits de l’activitat de la Universitat de Lleida i de les disponibilitats pressupostàries, s’han de definir les accions concretes que es desplegaran per assolir els objectius que defineix el Pla estratègic.

3. La Universitat de Lleida adopta una política de qualitat orientada a la rendició de comptes i a la millora contínua, per mitjà d’un sistema d’assegurament de la qualitat que garanteixi, tant a la comunitat universitària com a la societat, la qualitat de les activitats que du a terme i que ofereixi mecanismes per millorar-les.

4. La Universitat de Lleida promou procediments d’autoavaluació i d’avaluació externa per tal de reconèixer i valorar la qualitat, el mèrit i l’excel·lència, i també per afavorir la millora en la prestació del servei i una distribució dels recursos d’acord amb les necessitats estratègiques.

Article 196. La Comissió d’Estratègia i Qualitat
 

1. El Consell de Govern ha de constituir una Comissió d’Estratègia i Qualitat, que actua com a màxim òrgan especialitzat en matèria de qualitat de la Universitat de Lleida.

2. La Comissió d’Estratègia i Qualitat té funcions d’assessorament i proposta al Consell de Govern i altres òrgans de govern i de representació en matèries vinculades a la planificació estratègica i al desenvolupament de polítiques orientades a la millora de
la qualitat.

 

CAPÍTOL IV. CULTURA I COMPROMÍS SOCIAL

Article 197. Divulgació de la cultura universitària

1. La Universitat de Lleida, com a institució pública al servei del conjunt de la societat, du a terme activitats adreçades a la societat en general amb la finalitat de fomentar i divulgar la cultura com a base del progrés social.

2. Per tal de fer real i efectiva la tasca de foment i divulgació de la cultura, la Universitat de Lleida ha de promoure la proximitat territorial de les activitats i la col·laboració amb institucions i entitats.

Article 198. La Biblioteca

La Biblioteca de la Universitat de Lleida té com a missió facilitar l’accés i la difusió del fons bibliogràfic i els recursos d’informació, col·laborar en els processos de creació del coneixement, facilitar espais d’aprenentatge i donar suport a la recerca i la ciència oberta.

Article 199. Cooperació universitària al desenvolupament humà i sostenible

1. La Universitat de Lleida assumeix la seua responsabilitat i el seu compromís amb la generació i transferència de coneixement i l’aplicació de la seua capacitat científica i tecnològica per tal d’incidir en les causes estructurals de les desigualtats que afecten principalment els col·lectius en situació de vulnerabilitat i els pobles empobrits.

2. La Universitat de Lleida, amb la finalitat d’aconseguir un món més just, pacífic, equitatiu, inclusiu, sostenible i cohesionat, impulsa l’educació per a la transformació social promovent valors superiors com el respecte, el diàleg, la igualtat de gènere i la no-discriminació, la diversitat, la cohesió social, la unitat i la solidaritat.

3. La Universitat de Lleida afavoreix la implicació de la comunitat universitària en activitats de cooperació al desenvolupament humà i sostenible, de voluntariat, de foment d’una cultura de la pau i de promoció dels drets humans.

 

CAPÍTOL V. INTERNACIONALITZACIÓ

Article 200. Disposicions generals

1. La Universitat de Lleida, conscient de la seua història i vocació universals, vetlla per integrar la dimensió internacional en totes les seues funcions. En particular, ha de fomentar la internacionalització de la docència, la recerca, la transferència i l’intercanvi de coneixement, de la formació i dels seus plans d’estudis, i també l’acreditació internacional d’aquests, especialment en el marc de l’espai europeu d’educació superior.

2. El Consell de Govern ha d’aprovar una política d’internacionalització de la Universitat de Lleida, que, tenint en compte l’evolució de l’espai europeu d’educació superior i les orientacions dels organismes internacionals en el camp educatiu, estableixi una planificació ordenada i estratègica.

3. La política d’internacionalització ha de preveure els aspectes següents:

a. L’elaboració d’un pla d’internacionalització, que ha d’incloure mesures perquè la dimensió internacional arribi a tota la comunitat universitària.
b. La creació i la participació en aliances interuniversitàries d’àmbit internacional.
c. La participació en projectes internacionals, supranacionals o euroregionals amb institucions d’educació superior i organismes de recerca pertanyents a altres països o organitzacions internacionals.
d. La creació de títols i programes conjunts amb institucions d’altres països o organitzacions internacionals.
e. L’atracció del talent internacional.
f. El coneixement i ús de llengües estrangeres en les funcions universitàries.
g. La remoció dels obstacles administratius vinculats al fet internacional en la tramitació dels procediments de competència de la Universitat.
h. L’eventual creació de centres a l’estranger.
i. La mobilitat i l’intercanvi del conjunt de la comunitat universitària, assegurant la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació, especialment per raons econòmiques.

 

CAPÍTOL VI. DISTINCIONS DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Article 201. Distincions i premis

1. La Universitat pot concedir distincions i premis com a expressió de reconeixement públic i solemne a persones o entitats que hagin destacat especialment per les seues relacions de servei o col·laboració amb la institució.

2. Les distincions i els premis tenen una naturalesa purament honorífica. En conseqüència, no atorguen ni generen cap dret de contingut econòmic o de caràcter administratiu. 

3. Correspon al Consell de Govern l’aprovació del Reglament de distincions i premis.

4. La Universitat i els seus centres i estructures, en el marc de les seues funcions, també poden establir premis amb l’objectiu de reconèixer i incentivar la missió de la Universitat.

Article 202. Doctorat honoris causa

1. La Universitat de Lleida pot atorgar el títol de doctor o doctora honoris causa a persones molt destacades en l’àmbit científic, acadèmic, artístic, cultural o social en reconeixement dels seus mèrits extraordinaris.

2. El Consell de Govern ha d’aprovar el Reglament de doctorat honoris causa, que ha de fixar els criteris i el procediment per a la concessió del títol.

 

CAPÍTOL VII. LA FUNDACIÓ UNIVERSITAT DE LLEIDA

Article 203. La Fundació Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida pot fer ús, en el marc de la legislació, de la Fundació Universitat de Lleida per impulsar la seua missió, fomentant les relacions entre la Universitat de Lleida, la societat i l’entorn socioeconòmic.

CAPÍTOL I . RENDICIÓ DE COMPTES

Article 204. Disposicions generals

1. La gestió de la Universitat i la manera de concebre i exercir el servei públic de l’educació superior ha d’estar basada en la integritat, la transparència i la resta de valors del Codi ètic.

2. La Universitat ha de vetllar per establir un sistema d’integritat que permeti reforçar la confiança de la comunitat universitària i de la societat en general.

3. Els òrgans i unitats de la Universitat s’han de sotmetre periòdicament a controls, auditories o inspeccions per avaluar la seua eficàcia en el compliment dels objectius que els hagin estat assignats i la seua eficiència en la utilització dels recursos disponibles. Els indicadors d’eficàcia i eficiència s’han de publicar d’una manera comprensible.

 

CAPÍTOL II . LA INSPECCIÓ DE SERVEIS I EL CONTROLINTERN

SECCIÓ PRIMERA. LA INSPECCIÓ DE SERVEIS

Article 205. Disposicions generals

1. La Inspecció de Serveis vetlla pel correcte funcionament i la qualitat dels serveis que presta la Universitat, i també pel compliment dels deures i les responsabilitats dels membres de la comunitat universitària.

2. La Inspecció de Serveis actua d’acord amb el seu reglament, aprovat pel Consell de Govern, a proposta de la Secretaria General. Aquest reglament ha de garantir l’autonomia funcional i l’actuació independent de la Inspecció de Serveis.

3. La Inspecció de Serveis ha d’elaborar una memòria anual de les seues activitats, de la qual ha de donar compte al Consell de Govern.

Article 206. Competències

Són competències de la Inspecció de Serveis:

a. Supervisar el funcionament dels centres, les estructures i les unitats i proposar-hi actuacions de millora, i també vetllar perquè els membres de la comunitat universitària compleixin els seus deures i les seues responsabilitats.
b. Proposar mesures reguladores, organitzatives o d’un altre tipus per millorar la qualitat dels serveis i prevenir irregularitats, il·legalitats i infraccions, incloent-hi els conflictes d’interessos, i també per detectar-los ràpidament.
c. Instruir els procediments disciplinaris, de responsabilitat patrimonial o similars associats a l’incompliment dels deures i les responsabilitats dels membres de la comunitat universitària.
d. Participar en els programes i els canals de denúncia d’irregularitats, il·legalitats i infraccions, i també protegir els denunciants i els informants.

 

SECCIÓ SEGONA. CONTROL INTERN

Article 207. Disposicions generals

1. Per fer efectiva la transparència i la rendició de comptes de la gestió econòmica i financera, la Universitat de Lleida ha de desenvolupar i garantir un règim de control intern.

2. Les tasques relacionades amb el control intern i l’auditoria han de comptar amb un suport tècnic d’acord amb el pla de control de la institució.

3. L’òrgan responsable del control intern exerceix aquesta competència amb autonomia funcional i depèn del Consell Social.

 

CAPÍTOL III. LA SINDICATURA DE GREUGES

Article 208. Definició

La Sindicatura de Greuges és l’òrgan encarregat de vetllar pel respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris.

Article 209. Competències

Són competències de la Sindicatura de Greuges:

a. Conèixer les queixes de membres de la comunitat universitària amb relació a la vulneració dels seus drets i les seues llibertats pels òrgans i les unitats de la Universitat.
b. Promoure, a iniciativa pròpia, investigacions i comprovacions vinculades amb el respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària.
c. Efectuar recordatoris, recomanacions i suggeriments de caràcter particular o general.
d. Exercir funcions de mediació en els conflictes interns que se susciten dins la comunitat universitària i col·laborar amb la Comissió de Convivència.
e. Exercir funcions de conciliació i bons oficis.
f. Totes les altres que la legislació, aquests estatuts i les normes que els despleguen li atribueixin.

Article 210. Elecció, mandat i informe anual

1. El Claustre ha d’elegir, per majoria qualificada de dos terços dels vots emesos, el síndic o síndica de greuges, a proposta del rector o rectora, d’entre persones de reconegut prestigi no pertanyents a la comunitat universitària en el moment de la proposta. La proposta també pot provenir d’una quarta part de membres claustrals.

2. La durada del mandat del síndic o síndica de greuges és de sis anys improrrogables i no renovables.

3. El síndic o síndica de greuges ha de presentar un informe anual al Claustre i al Consell Social sobre les actuacions que ha dut a terme. També pot elaborar i presentar, per pròpia iniciativa o a petició del Claustre, informes monogràfics sobre temes d’especial rellevància.

4. El síndic o síndica de greuges pot assistir a les sessions del Claustre, amb veu i sense vot.

5. El càrrec de síndic o síndica de greuges és incompatible amb l’exercici de la docència en els estudis i els ensenyaments impartits a la Universitat de Lleida. És també incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altre càrrec universitari i amb la condició de membre dels òrgans col·legiats de govern i de representació.

Article 211. Disposicions generals sobre l’actuació de la Sindicatura de Greuges

1. L’actuació de la Sindicatura de Greuges es regeix pels principis d’independència, autonomia i confidencialitat, i no està sotmesa a mandat imperatiu de cap instància universitària. 

2. El Claustre ha d’aprovar el Reglament de la Sindicatura de Greuges, a proposta de la Secretaria General.

3. Els membres de la comunitat universitària es poden adreçar, d’una manera individual o col·lectiva, a la Sindicatura de Greuges per exposar-hi queixes que requereixin empara. Ho han de fer exposant d’una manera raonada els fets i els motius de la queixa. La Sindicatura pot actuar també d’ofici per a l’aclariment de qüestions vinculades amb el respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària.

4. El síndic o síndica de greuges pot no admetre les queixes que estiguin manifestament mancades de fonament o que siguin substancialment iguals a altres de resoltes. El Reglament de la Sindicatura de Greuges pot regular altres causes de no-admissió.

5. El síndic o síndica de greuges pot accedir a qualsevol document intern de la Universitat i reclamar informació dels òrgans i les unitats de la Universitat amb relació a la investigació que dugui a terme. Tots els òrgans i les unitats de la Universitat, i també els membres de la comunitat universitària, tenen el deure de col·laborar amb la Sindicatura de Greuges i han d’atendre les demandes d’informació i comprovació que els adreci en l’exercici de les seues funcions.

6. Com a resultat de la tramitació de les queixes, el síndic o síndica de greuges pot formular recordatoris sobre els deures i les responsabilitats legals, efectuar recomanacions sobre accions concretes o fer suggeriments sobre el canvi de criteris d’actuació o l’adopció de noves normes o la modificació de les existents. Si observa abús, negligència, arbitrarietat o irregularitat en la conducta d’algun membre de la comunitat universitària, li ho ha de fer notar i ho ha de comunicar a l’autoritat competent en cada cas.

7. Els recordatoris, les recomanacions i els suggeriments de la Sindicatura de Greuges no tenen caràcter vinculant. Respecte als recordatoris, les recomanacions i els suggeriments de caràcter particular, qui els rep ha d’explicar les mesures adoptades i l’eventual separació del criteri de la Sindicatura.

8. El síndic o síndica de greuges no pot investigar les queixes l’objecte de les quals es troba pendent d’una resolució judicial, i ha de suspendre la seua actuació si, havent-la iniciada, una persona interessada interposa un recurs davant els tribunals.

 

CAPÍTOL IV. REVISIÓ ADMINISTRATIVA I JUDICIAL

Article 212. Fi de la via administrativa i recursos contra actes i disposicions generals

1. Les resolucions i els actes de tràmit qualificats del rector o rectora, del Consell Social, del Consell de Govern, del Claustre i de la Comissió Electoral General, i també les altres resolucions i actes de tràmit qualificats quan una disposició legal o reglamentària així ho estableixi, exhaureixen la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de la possibilitat d’interposar un recurs administratiu de reposició.

2. Les resolucions i els actes de tràmit qualificats dels altres òrgans de govern i de representació que no esgotin la via administrativa són recurribles en alçada davant el rector o rectora.

3. Les disposicions de caràcter general dictades pel Claustre i pel Consell de Govern són impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

4. El règim dels recursos administratius previst en la legislació comuna de les administracions públiques és aplicable supletòriament a les reclamacions previstes en aquests estatuts.

Article 213. La Comissió d’Apel·lacions

1. Si el recurs d’alçada s’interposa contra un acte dictat per un òrgan col·legiat hi ha d’intervenir la Comissió d’Apel·lacions.

2. La Comissió d’Apel·lacions està integrada per cinc membres del personal docent i investigador a temps complet i vinculació permanent amb almenys una antiguitat de divuit anys. Els membres de la Comissió d’Apel·lacions, que han de representar diferents àmbits de coneixement, són designats pel Consell de Govern, a proposta del rector o rectora, per períodes de quatre anys renovables. És incompatible ser membre de la Comissió d’Apel·lacions i de la Comissió de Reclamacions.

3. La Comissió d’Apel·lacions actua amb plena independència funcional en l’exercici de les seues competències.

4. La Comissió d’Apel·lacions, amb l’assistència de l’assessoria jurídica de la Universitat, ha d’examinar el recurs d’alçada i ha d’elevar al rector o rectora una proposta motivada sobre el fons.

5. La resolució del recurs d’alçada pel rector o rectora ha de tenir en compte el criteri expressat per la Comissió d’Apel·lacions i n’ha de motivar la separació.

Article 214. Reforma ordinària

1. La iniciativa per a la reforma dels Estatuts correspon al rector o rectora, al Consell de Govern o a una quarta part de membres claustrals, en què hi ha d’haver representants de més d’un dels col·lectius de la comunitat universitària.

2. La proposta de reforma dels Estatuts ha d’anar acompanyada del text articulat alternatiu i d’una exposició dels motius i dels objectius de la dita reforma.

3. El procediment de reforma dels Estatuts ha d’incloure la participació de la comunitat universitària i dels centres i les estructures.
4. La reforma dels Estatuts requereix finalment el vot favorable de tres cinquenes parts de membres claustrals.

Article 215. Reforma simplificada

1. Quan l’aprovació d’una nova norma fa necessària la reforma d’aquests estatuts per exigència d’adaptació o de desplegament a nivell estatutari en aspectes concrets, el rector o rectora pot proposar al Claustre, amb l’informe raonat del secretari o secretària general, l’aplicació del procediment de reforma simplificada.

2. La iniciativa de reforma dels Estatuts ha d’anar acompanyada de la proposta de nomenament d’una Comissió de Reforma Estatutària, presidida pel rector o rectora i de la qual ha de formar part el secretari o secretària general.

3. La Comissió de Reforma Estatutària ha d’elaborar un text i elevar-lo per a la seua aprovació al Claustre. L’aprovació requereix la majoria absoluta de membres claustrals. 4. El procediment de reforma simplificada es pot aplicar, així mateix, per a la modificació, la supressió o la fusió d’altres centres i estructures estatutàries.

 

Primera. Desplegament dels Estatuts

El Consell de Govern ha d’impulsar el desplegament d’aquests estatuts, per la qual cosa ha d’adoptar els actes i les disposicions que li competeixen i ha d’instar els altres òrgans a adoptar els actes i les disposicions de la seua competència.

Segona. Places vinculades en institucions sanitàries

Els convenis entre la Universitat de Lleida i les institucions sanitàries poden establir la vinculació de determinades places assistencials i de salut pública amb qualsevol de les modalitats de professorat universitari en els termes previstos per la legislació.

Tercera. Col·legis majors i residències

La Universitat pot crear o adscriure, mitjançant conveni, centres o col·legis majors que proporcionin residència a estudiants i que en promoguin la formació humana, cultural i científica. També pot crear o adscriure, mitjançant conveni, residències universitàries amb la finalitat de proporcionar allotjament a membres de la comunitat universitària.

Quarta. Sexennis de recerca i quinquennis de docència com a exigència per a càrrec o designació

L’exigència en aquests estatuts d’un nombre de sexennis de recerca o de quinquennis de docència s’entén referida als trams de sis anys d’investigació o de cinc anys de docència, respectivament, avaluats i reconeguts per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya o per les altres agències d’avaluació de la qualitat competents.

Primera. Mandat dels càrrecs unipersonals

Es prorroguen els càrrecs unipersonals elegits o designats d’acord amb els anteriors estatuts fins que esgotin el mandat per al qual van ser elegits o designats.

Segona. Òrgans col·legiats de govern i de representació

1. En el termini de sis mesos a comptar de la data de la publicació d’aquests estatuts en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya s’ha de constituir el Claustre i en el termini d’un mes des de la constitució d’aquest s’ha de constituir el Consell de Govern.

2. Tots els altres òrgans col·legiats, d’àmbit general i de centres i estructures, continuen exercint les seues competències fins a la finalització dels mandats respectius.

Tercera. Adaptació dels reglaments de la Universitat de Lleida

Els reglaments de la Universitat de Lleida vigents s’han d’adaptar a aquests estatuts en el termini d’un any des de l’entrada en vigor.

Quarta. Règim transitori dels procediments

Aquests estatuts no s’apliquen als procediments iniciats abans de la seua entrada en vigor.

Disposició derogatòria. Única

Es deroguen els Estatuts de la Universitat de Lleida modificats el 17 de gener de 2023.

Disposició final primera. Entrada en vigor

Aquests estatuts entren en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Disposició final segona. Recordatori

«Tot i que no s’ha de considerar reprensible el fet que les institucions humanes canviïn al ritme que canvien els temps, no obstant això, perquè res d’antic no es perdi completament, no consentim que ens sigui lícit que, si en el futur es lleven, s’afegeixen o es modifiquen estatuts i ordinacions continguts en el present volum, que no per això han d’ésser esborrats d’aquest llibre, sinó que, observats mentre ha plagut, aquests, tot i derogats, romandran escrits per a la memòria de l’avenir, de manera que, si mudats els temps s’escaigués de modificar-los més d’una vegada, d’aquests i d’aquells se’n pugui estatuir més fàcilment allò que sigui més profitós.» (Estatuts de l’Estudi General, 1300)