Sala multisensorial Snoezelen
Estimular els sentits potencia la comunicació de les persones discapacitades
La Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida disposa des del gener d’aquest any d’una Sala Multisensorial Snoezelen destinada a formar estudiants en la tècnica Snoezelen; un corrent basat en proporcionar experiències sensorials agradables mitjançant l’estimulació dels sentits primaris dins d’una atmosfera de confiança i relaxació.
La nova sala Snoezelen de la FEPTS-UdL està concebuda com un espai multisensorial on hi ha una petita piscina de boles, un llit d’aigua, un matalàs, una butaca amb ultrasons, llums de colors, imatges i música. L’espai formarà els estudiants d’aquesta facultat, a partir del pròxim mes de febrer, en la filosofia Snoezelen perquè coneguin aquest corrent psicopedagògic basat en aprendre a través de la percepció de sensacions, estimulant la persona i donant-li eines per facilitar la sensació de benestar i relaxació que afavoreix no només l’aprenentatge, sinó també el seguiment de certs tractaments. En aquest sentit, des de la FEPTS està previst introduir aquesta metodologia en assignatures de cara al pròxim curs acadèmic 2018-2019, i també s’obrirà la sala a altres facultats, escoles o entitats que atenen persones amb discapacitat o amb algunes patologies com l’Alzheimer.
Teràpia Snoezelen
El concepte va sorgir a finals de la dècada de 1970 a Holanda de mà de dos terapeutes, Ad Verheul i Jan Hulsegge, que treballaven amb persones amb discapacitat greu i es van adonar que aquestes rebien tractaments massa assistencials. Així van començar a treballar noves metodologies i va aparèixer el terme Snoezelen d’unir, d’una banda Snoffelen (impregnar), referit a l’exploració a través dels sentits; i d’altra Doezelen (somiar), referit a la relaxació, el descans o el repòs.
Snoezelen és una altra manera d’abordar la persona discapacitada a través de la relaxació i l’estimulació dels sentits. Els beneficis i efectes positius d’aquesta teràpia són molt importants posant l’accent, sobretot, en la consideració del pacient com un subjecte actiu que participa i s’involucra directament en els processos del tractament. No és estrany, per tant, que en els últims anys s’hagi convertit en una eina fonamental al servei de terapeutes i assistents en el món de la discapacitat.
Notícies relacionades
