JOSEP Ma. ABADIA
LEO ABECASIS
EDUARD BARRUFET
ANTONIO BENAVENTE
MARTA BISBAL
SANTI IGLESIAS
NEL JOAN
JOSÉ JURADO
DAVID MANZANERA
Ma. ANTONIA OLIVA
LLUÏSA ROCA
ORIOL ROSELL
(PROFESSOR: MANEL ESCLUSA)

Aquesta exposició ens presenta la feina realitzada per dotze fotògrafs que van assistir l’estiu passat al curs “Projecte Fotogràfic sobre la Ciutat de la Seu d’U rgell”, impartit pel Manel Esclusa i coordinat pel Xavier Goñi. El resultat ha merescut la feina, la Seu, a més a més de la fotografia que en fan els fulletons turístics, és una ciutat que mercadeja en calma, que llueix superherois de primària i grafits de primera; una ciutat estampada de color, puntejada de llum i esplèndida de contrastos; la natura, amb el seu riquíssim vestidor de temporada, hi reparteix la seva exuberància cromàtica, els seus reclams, i ens promet una divertida gimcana, un safari de petites emocions, una cursa d’orientació on la càmera és l’única brúixola possible. La Seu, com totes les grans teories, té les seves excepcions, les seves oracions subordinades, els seus racons... que, com les àrees de les autopistes, ens serveixen per descansar, i, com els centres dels laberints, sempre guarden un regal. Hi ha blancs i negres, i fragments, i sèries, i sempre hi ha algú que apareix d’esquena o camuflat d’ombra com si volgués cedir tot el protagonisme a la ciutat o a l’instant (“és la fotografia, és la fotografia!”, sembla que et diguin). Arquitectura urbana, instal·lacions esportives i les parets desconjuntades d’ahir; la pedra, les escorces oxidades de molsa, la fusta i el poliuretà s’harmonitzen en el discurs d’a questa exposició construint un argument atractiu, una narració que és el relat d’aquesta esplèndida feina que fan els fotògrafs: ajudar-nos a mirar, fer-nos veure.

La Seu d’Urgell atresora una infinitat de fotografies, les que conformen aquesta exposició pertanyen a dotze fotògrafs que van saber conjuminar perfectament la instrucció rebuda i el repte que se’ls va plantejar; ho van resoldre amb originalitat i amb una excel·lent definició tècnica. Totes les coses tenen el seu encant (digueu-li com vulgueu: interès, ADN, no sé què, ànima, misteri...) i la fotografia, quan s’executa amb solvència, és capaç de fer-nos-el més evident. En aquesta exposició, sense acabar de desvetllar-lo del tot, els dotze fotògrafs que van assistir l’any passat a la Universitat d’Estiu ens apropen als encants, al misteri, a la bellesa singular i recòndita de la Seu d’Urgell. El curs ha resultat un plaer.