LA CIUTAT VOLADA. La Síndrome de Palladio
Francesc Infante
Del 22 de març al 20 d'abril de 2007
Vestíbul de l'Edifici del Rectorat
19.00h VESTÍBUL DE L'EDIFICI DEL RECTORAT
Inauguració de l’exposició La ciutat volada. La síndrome de Palladio, de l’artista balaguerí Francesc Infante, que podrà veure’s fins al proper 20 d’abril.
L’exposició
LA CIUTAT VOLADA -la síndrome de Palladio-, de l'artista
Francesc Infante, és una reflexió sobre la ciutat contemporània. Convida a fer un passeig pels
carrers més emblemàtics de la ciutat, mirant-los d’una manera diferent. “No és la mirada curiosa i
estètica dels turistes o dels estudiosos, ni la mirada sentimental dels que hi han nascut i la
senten com la seva pròpia pell. Tampoc és la mirada del badoc que s’hi deixa perdre vagarejant,
sinó la del depredador que la posa en el seu punt de mira com si fos un trofeu de caça”, segons
explica l'artista.
“En un moment en que el sòl edificable és un bé escàs en les nostres ciutats, els “solars
volants” entre mitgeres han esdevingut el somni dels especuladors immobiliaris. Un somni delirant
que condueix a una nova malaltia descrita com la Síndrome de Palladio”, en referència a
l'arquitecte renaixentista italià.
Aquesta malaltia està adquirint unes dimensions d’epidèmia en el món contemporani. El mateix
espectador d’aquesta exposició en quedarà afectat. Després de visitar-la, ens augura Infante, ja no
podrà contemplar la ciutat de la mateixa manera. La seva mirada haurà adquirit la lluentor
metal·litzada amb que miren els nous taurons dels negocis.
LA SÍNDROME DE PALLADIO: Greu patologia associada a un nou
tipus de demència.
Simptomatologia:
- Fòbia al buit constructiu.
- Obsessió per les formes plenes.
- Convulsions provocades per la visió d’edificis de menys de dues plantes.
- Al·lucinacions delirants davant edificis colossals.
Fase Inicial: Lleu
Episodis esporàdics d’angoixa davant edificacions incompletes o amb formes poligonals
irregulars de poca alçada i sense coberta.
Fase Mitja: Greu
Al·lucinacions amb desconnexió parcial de la realitat deguda a la imaginació de fantàstics
projectes arquitectònics i al càlcul de la rendibilitat econòmica a obtenir amb la seva
construcció.
Fase Aguda: Terminal
Convulsions i desconnexió total de la realitat. El malalt entra en un procés de degradació
mental irreversible. Es veu abocat a la transgressió de la llei - suborns, estafes i delictes
diversos - per tal de fer realitat el seu deliri.
FRANCESC INFANTE, nascut a Balaguer al 1956, és llicenciat
en Història de l’Art. Ha rebut diversos premis per il·lustrar llibres com ara el Premi Nacional de
il·lustració del Ministeri de Cultura d’Espanya 1995 per “El vestit nou de l’emperador”. La mostra
que presenta a la UdL es podrà veure fins el proper 20 d'abril.
Més informació
www.francescinfante.com