XXII Temporada Musical
de la UdL
Curs acadèmic 2014/2015
|
|
|||
|
Dimecres, 29 d’octubre de 2014 19:00 Sala d’Actes (Rectorat) Svetlana Tovstukha, violoncel Akiko Nomoto, piano |
|||
|
Programa |
|||
|
I |
|||
|
Sonata per a violoncel i piano en sol menor, op. 19 |
Serguei Rakhmàninov |
||
|
Lento – Allegro moderato |
|||
|
Allegro scherzando |
|||
|
Andante |
|||
|
Allegro mosso |
|||
|
II |
|||
|
Sonata en estilo antiguo español |
Gaspar Cassadó |
||
|
Grave – Allegro |
|||
|
Largo |
|||
|
Andante con variaciones |
|||
|
Suite popular española |
Manuel de Falla |
||
|
El paño moruno |
|||
|
Nana |
|||
|
Canción |
|||
|
Polo |
|||
|
Asturiana |
|||
|
Jota |
|||
|
Intermezzo de Goyescas |
Enric Granados |
||
|
Asturias |
Isaac Albéniz |
||
|
Imitating Albéniz |
Rodion Shchedrin |
||
|
|
|
||
|
Svetlana Tovstukha neix a Kázan (Rússia). Es va formar a la seva ciutat natal, a l’Escola Especial per a Prodigis i al Conservatori Superior de Música. Més tard, esdevé la deixeble predilecta del mestre Daniel Shafran amb el qual actua a nombrosos festivals europeus i rep un conjunt d’ovacions per part del públic i la crítica. Al 1996 es trasllada a Londres i obté un màster al Trinity College of Music, sota la direcció de Karine Georgian. Ha estat primer premi a “All Russian Cello Competiton” de Rússia, el “Liezen International cello Competition” d’Àustria, el “Bromley Festival Contest” del Regne Unit, el “Lille International Cello Competition” de França i “El primer Palau” de Barcelona (2000). Ha realitzat gravacions per la discogràfica Sony o bé la RTV Russa, RTVE, BBC 3, RNE i RAI 1. |
|||
|
Akiko Nomoto neix a Hakodate (Japó). Fa més de quinze anys que va arrivar a Barcelona amb una gran admiració pel repartori pianístic espanyol que havia descobert a través dels concerts d’Alícia de Larrocha al Japó. Es va formar a Sapporo i després va venir a fer el màster de música espanyola amb Alícia de Larrocha a l’Acadèmia Marshall. Ha estat Premio Andrés Segovia de Música en Compostela (2000) i Tercer Premi del Concurs Enric Granados (2001). També ha estat becada per la Nomura Foundation per investigar la música espanyola (2003). Ha col·laborat en diversos homenatges a personalitats musicals com Salvador Brotons, Óscar Esplá, Enric Granados, Rodolfo Halffter, Joaquím Nin Culmell, Joaquín Rodrigo, Rosa Sabater o Carles Suriñach. |
|||
|
|
|||
|
Dimecres, 19 de novembre de 2014 18:00 Sala d’Actes (Rectorat) Joan Espina, violí Miguel Ángel Dionis, piano Una tarda de cine |
|||
|
Programa |
|||
|
Tema, de “El violinista a la teulada |
Jerry Bock (arr. John Williams) |
||
|
Transylvanian Lullaby, de “El jovenet Frankenstein” |
John Morris |
||
|
The Ludlows, de “Llegendes de passió” |
James Horner |
||
|
Tango de Noailles, de “El color del destí” |
Diego Navarro |
||
|
Oblivion, de “Enrico IV” |
Ástor Piazzolla |
||
|
Tres peces, de “La llista de Schindler” |
John Williams |
||
|
I. Tema de “La llista de Schindler” |
|||
|
II. Jewish Town |
|||
|
III. Remembrances |
|||
|
Tema principal, de “Sabrina” |
John Williams |
||
|
Romança, de “El tàvec” |
Dmitri Xostakovitx |
||
|
Tema principal, de “La darrera primavera” |
Nigel Hess |
||
|
Por una cabeza, de “Essencia de dona” |
Carlos Gardel (arr. John Williams) |
||
|
Summertime, de “Porgy and Bess” |
George Gershwin (arr. Jasha Heifetz) |
||
|
It ain’t necessarily so, de “Porgy and Bess” |
George Gershwin (arr. Jasha Heifetz) |
||
|
|
|
||
|
Joan Espina neix a Mollerussa i inicia els seus estudis musicals a l'Escola Municipal d'aquesta població. Més tard, es trasllada al Conservatori de Barcelona on estudia amb A. León Ara, amb qui obté unes altes qualificacions. Després, va estudiar a la Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Ha obtingut diversos premis en concursos de violí i de música de cambra. També ha estat becat per institucions com la Diputació de Lleida, entre altres. Ha realitzat recitals de piano i concerts amb diferents formacions cambrístiques per tot el territori espanyol i també a França, Bulgària, EE.UU., etc. Des de 2006 és membre de l’Orquestra Nacional d’Espanya i des de 2008 solista de Segons Violins. |
|||
|
Miguel Ángel Dionis neix a Santa Cruz de Tenerife, on va estudiar al Conservatori d’aquesta ciutat amb la professora Concepción Hernández. Més tard, va ampliar els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona i, també, al Centre Internacional d’Estudis Musicals de Barcelona, on té contacte amb la prestigiosa pianista E. Fischer. Ha obtingut el primer premi del XIè Concurs de piano de “Joan Massià”, el segon premi del XXIVè Concurs de Joves Intèrprets de piano de Catalunya, el primer premi en el concurs de piano Círculo XII de enero, el segon premi de solistes en la “Mostra de Música de la Generalitat” i el primer premi “Sofia Puche”. Ha fet concerts als escenaris simfònics de Wuppertal, Düsseldorf, Berlín o Munich. |
|||
|
|
|||
|
Dimecres, 3 de desembre de 2014 18:00 Sala d’Actes (Rectorat) Miquel Villalba, piano |
|||
|
Programa |
|
||
|
Variacions Goldberg, BWV 988 |
Johann Sebastian Bach |
||
|
1. Aria |
17. Variatio 16 Ouverture a 1 clav. |
||
|
2. Variatio 1 a 1 clav. |
18. Variatio 17 a 2 clav. |
||
|
3. Variatio 2 a 1 clav. |
19. Variatio 18 Canone alla Sesta a 1 clav. |
||
|
4. Variatio 3 Canone all'unisono |
20. Variatio 19 a 1 clav. |
||
|
5. Variatio 4 a 1 clav. |
21. Variatio 20 a 2 clav. |
||
|
6. Variatio 5 a 1 ovvoro 2 clav. |
22. Variatio 21 Canone alla Settima |
||
|
7. Variatio 6 Canone alla Seconda |
23. Variatio 22 Alla breve a 1 clav. |
||
|
8. Variatio 7 a 1 ovvoro 2 clav. |
24. Variatio 23 a 2 clav. |
||
|
9. Variatio 8 a 2 clav. |
25. Variatio 24 Canone all'Ottava a 1 clav. |
||
|
10. Variatio 9 Canone alla Terza a 1 clav. |
26. Variatio 25 a 2 clav. |
||
|
11. Variatio 10 Fughetta a 1 clav. |
27. Variatio 26 a 2 clav. |
||
|
12. Variatio 11 a 2 clav. |
28. Variatio 27 Canone alla Nona |
||
|
13. Variatio 12 Canone alla Quarta |
29. Variatio 28 a 2 clav. |
||
|
14. Variatio 13 a 2 clav. |
30. Variatio 29 a 1 ovvoro 2 clav. |
||
|
15. Variatio 14 a 2 clav. |
31. Variatio 30 Quodlibet a 1 clav. |
||
|
16. Variatio 15 Canone a la Quinta in moto contrario a 1 clav., Andante |
32. Aria
|
||
|
|
|||
|
Format a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Besses, Miquel Villalba ha estat, a més, deixeble de Claude Helffer a París i del mestre belga Frédéric Gevers, el qual no dubtà a qualificarIlo com “un dels pianistes més dotats de la seva generació”. En la seva brillant trajectòria acadèmica cal destacar els Premis d’Honor de Piano i d’Acompanyament. Ha guanyat, també, nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals de piano (Albacete, Granada, Berga, Carlet, “Maria Canals” de Barcelona, Eivissa, “Jonge Virtuozen” de Bèlgica, etc.) i ha estat guardonat amb el Premi de l’Associació Catalana de Compositors i el Premi “Generalitat de Catalunya”. |
|||
|
|
|||
|
Dimecres, 25 de febrer de 2015 18:00 Sala d’Actes (Rectorat) Quartet Havel Stanislav Stepanek, violí Tatevik Khachatryan, violí Ferran Saló, viola Zsolt Tottzer, violoncel |
|||
|
Programa |
|
||
|
I |
|||
|
Quartet de corda en do menor, op. 18, núm. 4 |
Ludwig van Beethoven |
||
|
Allegro ma non tanto |
|||
|
Andante scherzoso quasi Allegretto |
|||
|
Menuetto (Allegretto) |
|||
|
Allegro |
|||
|
II |
|||
|
Quartet de corda núm. 2, en la menor, op. 51, núm. 2 |
Johannes Brahms |
||
|
Allegro non troppo |
|||
|
Andante moderato |
|||
|
Quasi minuetto (Moderato) |
|||
|
Allegro non assai |
|||
|
|
|||
|
El Quartet Havel és una agrupació de corda formada el 1992 per músics provinents de diferents països europeus que tenen la seva seu a Barcelona. El nom de la formació és un homenatge al recentment desaparegut president de la República Txeca, Václav Havel. Els seus components formen part de diverses agrupacions –Orquestra de Cambra Catalana, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Grupo Enigma de Saragossa, etc.– i han ofert concerts per tot el país, així com també a diversos països del Centre d’Europa. Des de la seva formació, també imparteixen cada any el Curs Internacional de Música de la Costa Brava.
En aquesta ocasió, el quartet de corda interpretat l’obra de dos grans compositors dels paisos de l’est: Piotr Ilich Tchaikovsky i Antonin Dvorak. És una bona oportunitat per veure els punts en comú –gran sonoritat, fraseig de gran lirisme–, així com les diferències tan marcades –els motius rítmics, les influències de la música americana, etc.– de dos compositors que avui en dia encara gaudeixen d’una gran vigència i interès per part de tot tipus de públic. |
|||
|
|
|||
|
Dimecres, 25 de març de 2015 18:00 Sala d’Actes (Rectorat) Avigail Bushakevitz, violoncel Ammiel Bushakevitz, piano (Guanyadors del Concurs Paper de Música 2014) |
|||
|
Programa |
|||
|
I |
|||
|
Sonata per a violí i piano en La major, K. 526 |
Wolfgang Amadeus Mozart |
||
|
Allegro molto |
|||
|
Andante |
|||
|
Presto |
|||
|
Sonata per a violí i piano |
Claude Debussy |
||
|
Allegro vivo |
|||
|
Intermède (fantasque et léger) |
|||
|
Finale (trés animé) |
|||
|
II |
|||
|
Berceuse, op. 38 |
Camille Saint-Saëns |
||
|
Rêve, de Voix du coeur, op. 53 |
Henri Vieuxtemps |
||
|
Pulcinella: Suite italiana |
Igor Stravinski |
||
|
Introduzione (Allegro moderato) |
|||
|
Serenata (Larghetto) |
|||
|
Tarantella (Vivace) |
|||
|
Gavotta con due variazioni |
|||
|
Minuetto e final |
|||
|
|
|||
|
Avigail Bushakevitz va nèixer a Israel i es formà a Sudàfrica on estudià amb Jack de Wet. Més endavant, es traslladà a Nova York per a estudiar al Juilliard School of Music on es graduà el 2010 i obtingué un màster el 2012. A Tel Aviv, va estudiar amb Hagai Shaham i el 2014, es traslladà a a la Hoschschule fúr Musik Hans Eisler de Berlin, per treballar amb Ulf Wallin. Ha guanyat el primer premi al UNISA National Strings Competition al 2009, el SAMFRO Foundaions 2012 Overseas Scholarship Competition i el 2013 va ser guardonada amb el premi UNO, a Jerusalem. Actualment és membre de l’Essenz Streichquartett i és primer violí a la Konzerthausorchester de Berlín. |
|||
|
Ammiel Bushakevitz va nèixer a Israel i es forma a Sudàfrica. Després, estudià amb Philipp Moll a la Hochschule für Musik und Teatre Felix Mendelssohn Bartholdy de Leipzig. Posteriorment va ampliar els seus estudis amb No’l Lee, Jean_Frédéric Neuburger i Pierre_Laurent Aimard al Conservatori Nacional Superior de Música de París. És un dels pianistes acompanyants més reclamants de la seva generació. Ha rebut els màxims premis en nombrosos concursos com el Concurs Internacional Schubert, el Johannes Brahms, l’International Art Song Competition de Stuttgart, el Concurs Léopold Bellan a París i el Concurs Internacional Paper de Música de Capellades, entre altres. Ha participat en nombrosos festivals arreu del món i és musicòleg especialista en Schubert i Wagner. |
|||
|
|
|||
|
Dimecres, 22 d'abril de 2015 18:00 Sala d’Actes (Rectorat) Líquid Cristall: Homenatge a Bacus - Joseph Bodin de Boismortier (1689–1755) Josep Cabré, baríton |
|||
|
Programa |
|
||
|
Le Buveur Dompté, 3ème Cantatille |
Joseph Bodin de Boismortier |
||
|
Récitatif |
|||
|
Air vif |
|||
|
Récitatif |
|||
|
Air |
|||
|
Première suite pour la flûte traversière |
Louis Antoine Dornel |
||
|
Prélude |
|||
|
Allemande La Bellône |
|||
|
La d'Hérouville |
|||
|
La ***d** |
|||
|
Le Zephir |
|||
|
Chaconne |
|||
|
Liquide Cristal (récit de basse) |
Joseph Bodin de Boismortier |
||
|
Pièces de viole, troisième livre |
Marin Marais |
||
|
La guitare |
|||
|
Entrée d'Apollon, pièce de theorbe |
Robert de Visée |
||
|
Le mary prudent (récit de basse) |
Joseph Bodin de Boismortier |
||
|
Troisième sonate pour la flûte traversière, |
Joseph Bodin de Boismortier |
||
|
avec la basse, Oeuvre troisième |
|||
|
Gracieusement |
|||
|
Courante |
|||
|
Lentement |
|||
|
Gigue |
|||
|
L'Automne: 3ème Cantate, à voix seule avec Simphonie |
Joseph Bodin de Boismortier |
||
|
Gayement |
|||
|
Air gayement |
|||
|
Récitatif |
|||
|
Air gracieusement |
|||
|
Récitatif |
|||
|
Air doucement |
|||
|
Air gayement |
|||
|
|
|||
|
Josep Cabré ha format part de conjunts prestigiosos com Hesperion XX, La Capella Reial de Catalunya, Huelgas Ensemble, Organum, entre altres. També és membre fundador del quartet vocal La Colombina. La seva pràctica coral inclou tant les grans obres policorals del s. XVII com la cantata. Maike Burgdorf neix a Alemanya i col·labora com a continuista amb grups rellevants com ara l’Orquestra de Cambra Barroca de Barcelona o l’Ensemble BCN 216, a banda de realitzar concerts com a solista. Benjamin Gaspon obté el tercer premi del concurs internacional de música antiga de Bruges. A més, és membre del quartet de flautes travesseres del Renaixement Catch&as&Catch&Can. Pau Marcos és impulsor del projecte RessonaAthenea i del quartet de violes Les Fantaisistes, col·labora regularment amb els conjunts La Caravaggia, Canto Coronato o bé Les Timbres. |
|||