El mes de març, des de la Universitat Rei Joan Carles i la Xarxa Espanyola d'Universitats Promotores de Salut, volem llançar aquest missatge per a posar en valor la importància d'escoltar-nos, d'atendre les nostres emocions i d'ocupar-nos de millorar la nostra regulació emocional i, en conseqüència, la nostra salut.

La paraula emoció prové de emotio en llatí, que significa moviment, impuls. Les emocions ens mouen, són dinàmiques i ens encaminen a realitzar una acció. Per exemple, la por ens porta a protegir-nos d'una amenaça o perill, i la tristesa ens impulsa a elaborar una pèrdua i a curar ferides.

Com defineixen Gross i Thompson (2007), la regulació emocional consisteix en els esforços que fa l'individu, de manera conscient o inconscient, per a influenciar la intensitat i la durada de les seves emocions respecte del moment en què sorgeixen, l'experiència que comporten i la seva expressió.

Encara que en general parlem de la regulació emocional com un procés eminentment adaptatiu, cal no oblidar que els esforços per modificar els nostres estats emocionals poden ser efectius i adaptatius, però també ineficaços, disfuncionals i fins i tot contraproduents (Hervás i Vázquez, 2006).

En aquesta direcció, González (2020) assenyala que les estratègies de regulació poden reduir el malestar i fer-lo més manejable, o augmentar-lo i convertir-lo en sofriment. Canviar el nostre sistema a un altre que jugui més al nostre favor requereix primer deixar de fer el que ens perjudica per a després fer el que ens beneficia.

Existeixen diversos models de regulació emocional (Hervás i Vázquez, 2006). Encara que no existeix consens total sobre les estratègies que contribueixen a una regulació emocional més adaptativa, podríem assenyalar algunes pautes que contribueixen a un maneig emocional saludable:

1. Connectar amb el teu cos i les teves sensacions: Les nostres emocions s'expressen a través del nostre cos en forma de sensacions. Connectar amb elles en el nostre dia a dia serà fonamental per a anar identificant-les quan apareguin i poder manejar-les bé. També és important estar pendents dels pensaments que sorgeixen associats a elles per a identificar aquells que dificulten la nostra regulació emocional (“No tens dret a estar malament”, “Prendre'm un descans és una pèrdua de temps” …).

2. Posar nom a l'emoció. Per a això, necessitem disposar d'un vocabulari emocional enriquit. Alegria, tendresa, sorpresa, curiositat, tristesa, por, aclaparament, ràbia, ansietat, culpa, amor, vergonya, solitud, calma…

3. Donar-se permís per a sentir l'emoció, observar-la sense judici de valor. Moltes persones censuren, reprimeixen o eviten una emoció dient-se afirmacions com ara “no hauria de sentir-me així”, “això és inapropiat” … No hi ha emocions bones i dolentes, totes elles tenen una important funció en la nostra vida. Rebutjar una emoció per vergonya o por de sentir-la interfereix en la seva “digestió” i ens pot deixar estancats o bloquejats en ella. Acceptar l'emoció és la clau perquè pugui seguir el seu curs natural.

4. Analitzar què ens diu aquesta emoció: una vegada obrim la porta a l'emoció, podem reflexionar sobre el motiu que l'ha provocat i sobre quin missatge té aquesta emoció per a nosaltres, ja que totes les emocions ens donen informació. Ens pot costar entendre per a què serveixen algunes emocions, sobretot les desagradables, però són sensors que ens ajuden a protegir-nos i a entendre el món i a nosaltres mateixos.

Si l'emoció és molt intensa, serà útil atenuar-la per a poder extreure la informació del que ens ve a dir. Les tècniques de desactivació com la respiració poden ajudar a això. Si, per contra, té una intensitat molt baixa, podem potenciar-la per a escoltar-la.

Un aspecte important a tenir en compte és que no sempre hem de fer cas a aquest missatge, hem d'analitzar-lo tenint en compte cap a on ens impulsa i valorant si és el que necessitem de manera saludable. La por ens pot dir que ens quedem a casa en lloc d'anar a aquesta reunió de treball, però podem decidir no fer-li cas. Aquesta decisió vindrà després d'haver-nos permès sentir por i d'haver-li escoltat.

5. Posar en marxa estratègies per a regular i manejar constructivament aquesta emoció: Les emocions ens parlen de les nostres necessitats i ens impulsen a l'acció per a cobrir-les. Com hem dit, hem de valorar si aquest impuls és beneficiós per a nosaltres o és nociu (per exemple, beure alcohol si estic trist). És fonamental que ens entrenem en estratègies de regulació saludables i constructives: potenciar l'autocura (alimentació, activitat física, descans…), expressar el que sentim amb algú de confiança, buscar ajuda, respirar, aprendre del que ens succeeix…

6. Tractar-nos amb respecte, comprensió i autocompassió: Quan ens autocritiquem amb freqüència, posem en marxa els mecanismes de l'estrès i anem minant la nostra autovaloració, la nostra confiança i els nostres recursos. Practicar l'autocompassió és un hàbit que ens ajudarà a romandre al nostre costat quan ens necessitem, a activar el nostre propi sistema d'inclinació i d'autocura, tan necessari per al nostre equilibri.

En definitiva, podríem dir que la regulació emocional és un art que s'aprèn durant tota la nostra vida i que juga un paper fonamental en la nostra salut. Cada vegada som més conscients de la rellevància que té l'educació emocional i, per això, es van ampliant els espais en els quals es treballa. Sens dubte, la universitat és un entorn idoni per a potenciar competències emocionals que contribueixin a una millor qualitat de vida de tota la comunitat universitària i a una formació integral dels estudiants, la qual cosa redundarà en beneficis per a la seva vida personal, professional, i per a la societat en general.