Aquí Catalunya / Cadena Ser / 14 de juliol de 2025 / 

Víctor Resco és catedràtic d’enginyeria forestal i canvi global a la Universitat de Lleida i afirma que actualment existeixen dues visions contraposades sobre la gestió de les masses forestals. D’una banda, els que anomena “edenistes”. Són els que advoquen per una defensa dels boscos, que no haurien de ser tocats. D’altra banda, hi ha els “pragmàtics”, entre els quals s’inclou. Aquests consideren que els boscos són una font de recursos, i s’han de poder explotar: “sabem com aprofitar conservant i sabem com conservar aprofitant”.

Defensa que l’explotació forestal, si es fa ben feta, no comporta la desforestació, i de retruc “genera bioeconomia, desenvolupa el terreny rural i ajuda en tasques de prevenció d’incendis”. El problema actual, diu Resco, és la gran acumulació de massa forestal als boscos, especialment en àrees protegides, com els parcs naturals. En aquests punts no s’hi pot talar el que provoca el creixement descontrolat de matolls i vegetació, caldo de cultiu dels grans incendis. Per això la població que viu al costat de boscos protegits està fins a 9 vegades més exposada al risc del foc “en comparació amb aquells que viuen al costat d’àrees no protegides”.

És ferm en la necessitat d’actuar. A banda, dels "edenistes" en diu que amaguen un discurs colonial al darrere, perquè “si no es vol explotar els recursos d’aquí, hem d’acudir als boscos d’Indonèsia o Brasil” on si es produeix l’efecte de la desforestació. “En els últims cent mil anys no havíem tingut una superfície de boscos tancats tan gran”, el que provoca una sèrie de riscos que s’han de controlar. Un exemple és el que hem tingut a Paüls, on tots els especialistes temien per si el foc arribava al Parc Natural dels Ports. En ser un terreny protegit, la massa forestal era extensa. Això, sumat a la seva difícil orografia ho convertia en un polvorí.

“Però ara ja no hi ha temps per fer actuacions d’urgència, el que hem de fer és una previsió”, afirmava Resco. El canvi climàtic agreuja tots els problemes, per això hem de començar a gestionar la massa de vegetació potencial combustible “per reduir la vulnerabilitat de la població, abastint-nos de recursos compatibilitzant la protecció de la natura amb el seu aprofitament”. Si es fa això, s’aconseguiria protegir a les espècies animals i actuar en favor de la regulació hídrica. “Una de les raons per la disminució de l’aigua blava la que és apte pel consum no és el canvi climàtic, sinó perquè hi ha massa arbres” i aquests s’haurien de talar, ha reblat el catedràtic.