La jornada inaugural celebrada el dijous 2 de maig, va comptar amb Marc Amorós, autor de 'Fake News, La verdad de las noticias falsas' i col·laborador del programa "AquíCuní" de SER Catalunya. Amorós vas reflexionar sobre la veritat del periodisme en una societat "sobre saturada, on la quantitat d'informació és inmersa i impossible de processar".

Durant la segona jornada, celebrada el divendres 3 de maig, van tenir lloc diferents taules redones sobre el periodisme i les "fake news". La primera, titulada sobre la veritat en el periodisme (aproximació des de la filosofia, l'ètica professional i el dret), va estar moderada per Josep Maria Sanuy Vinós, sub director de Grup Segre. Una de les interventores va ser Maria G. Navarro, professora del Departament Historia del Derecho y Filosofía Jurídica, Moral y Política, de la Universitat de Salamanca. Navarro va destacar que "valora els espais plurarls que es dotin d'intel·ligència i que esten més d'acord amb els nostres ideals democràtics". D'altra banda, la professora del Departament de Dret de la Universitat Jaume I, Cristina Pauner, va explicar que les "fake news impacten la democràcia i la llibertat d'expressió".

La segona taula, anomenada casos de desinformació i fake news va estar moderada per Laia Riverola, redactora en cap de Diari La Mañana. Un dels ponents de la taula, Stéphane M. Grueso, responsable de alfabetización mediática y estrategia educativa de Maldita.es, va explicar el seu projecte i va destacar la importància de les plataformes fact-check. D'altra banda, Josep Gifreu, catedràtic emèrit de teoria de la comunicacio de la Universitat Pompeu Fabra va parlar sobre el tractament informatiu de l'1-O. Per últim, Maria Manyosa, comunicadora social de l'observatori d'actualitat dels discuros discriminatoris de Mèdia.Cat, va parlar sobre notícies falses sobre persones migrades.

En la tercera i última taula de debat e va parlar de les eines contra la desinformació. El periodista Ángel Fernández, del Consell de Periodistes d'Andalusia, es va centrar en la pedagogia dels mitjans ' va aportar un seguit d'inciatives que han pres els periodistes des de la corporació pública andalusa. El segon tema que es va tractar va ser l'alfabetització mediàtica en els tallers esducatius. Laura Alcaldel vicepresidenta del CPC Lleida i periodista d'ACN, va afirmar que des de el Col·legi de Periodistes de Catalunya han desenvolupat un seguit de tallers per fer arribar als joves el perill de la desinformació amb "l'objectiu que els joves no siguin un colador, sinó que pensi i dubtin abans de compartir una informació"segons va acotar lAlcalde. Laura Rahola, cap de premsa de la representació de la comissió europea de Catalnya i les illes Balears, va assegurar que la desinformació té la seva arrel en la descontextualització. Les insitutucions europees han optat per realitzar consultes públiques amb la finalitat de convidar als ciutadans a pronunciar-se sobre un tema. L'últim ponent Lorenzo Marini, va compartir la creació de la plataforma Verificat.cat. És la primera plataforma de fact-checking de Catalunya que va néixer amb la intenció d'analitzar el discurs polític i el soroll que gira entorn de les xarxes socials.

Juan Soto Ivars, periodista i columnista a "El Confidencial" va estar l'encarregat de tancar el V Simposi de Llibertar de premsa. Soto va refelxionar sobre com "els periodistes són servents dels polítics" mitjançant el tabú, "una de les majors amences del periodisme contemporani". Segons el periodista, "el tabú està intimament relacionar amb la poscensura i afecta directament la reputació". A més també va assegurar que "en un món on mana Internet, el gran repte de la professió serà perseguir sempre la veritat, encara que els lectors no vulquin sebar-la. Perquè la màxima professional sempre serà assegurar-se que es compleix el dret a una informació veraç".

Article escrit per: Isabel Ayala , David Benito, Marta Menéndez, Adrián Pardos

(Estudiants de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la Universitat de Lleida)