DIMECRES 5 de Març de 2008
19.00h Sala d'Exposicions del Centre de Cultures (Campus de
Cappont)
Inauguració de l'exposició
Raimundus, christianus Arabicus. Ramon Llull i l'encontre entre
cultures, organitzada conjuntament per l'IEMed, la Universitat de Lleida i el Centre de
Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. L'acte comptarà amb la presència del
rector de la UdL, Joan Viñas, el director de l’IEMed, Senén Florensa, i el responsable d'activitats
culturals de l'IEMed, Josep Giralt.
|
EXPOSICIÓ Raimundus, Christianus Arabicus
Ramon Llull i
l'encontre entre cultures
Del 5 al 29 de Març de 2008
Sala d'Exposicions del Centre de Cultures Universitat de Lleida, Campus de Cappont 
Horari de visita: 8 matí a
8 del vespre
Coincidint amb els 700 anys de l’estada
del filòsof i intel·lectual Ramon Llull (1232-1316) a la ciutat algeriana de Béjaïa, l'Institut
Europeu de la Mediterrània va organitzar l’any 2007 una exposició sobre la seva vida, obra i
pensament. La mostra, que fa especial èmfasi en la seva relació amb el món musulmà i l'islam,
arriba ara a Lleida fruit de la col·laboració de l'IEMed amb la Universitat de Lleida. L'exposició
ja es va exposar durant l'any 2007 a Barcelona, a Alger, a la Llotja de Palma de Mallorca i a
Perpinyà.
L'exposició Raimundus, christianus arabicus presenta el cas de Ramon Llull com un producte paradigmàtic de la trobada de cultures que es produeix en època medieval. Llull és un «català de Mallorques», com li agradava d’anomenar-se, que desenvolupa un projecte personal, de caire intel·lectual, religiós i polític, d’un abast excepcional i que representa una aportació amb caràcter propi de la cultura catalana a la història de les relacions interculturals. Com ha dit Dominique Urvoy (1995: 420), Llull "té l’avantatge de resumir en una biografia l’e ssencial dels problemes de contacte entre religions i civilització". El de Llull és un cas real, amb llums i ombres, amb aspectes que poden agradar més o menys des d’una perspectiva política o cultural actual. L'exposició vol presentar aquesta realitat, fer-la comprensible, sense disfressar-la ni dissimular-la, perquè el coneixement de la realitat històrica és, en ell mateix, un valor per al present i per al futur de les relacions entre els pobles de la Mediterrània. Tanmateix, el cas històric de Llull, què diu d’interessant en els nostres dies? En primer lloc, que el seu projecte missional inclou l’adopció estratègica d'elements culturals islàmics i àrabs: Llull escriu i parla en àrab, adopta fonts islàmiques, malda perquè l'Occident cristià s'interessi per la cultura àrab i s'hi aproximi, i arriba a anomenar-se ell mateix christianus arabicus o «procurador dels no-cristians». En segon lloc, té una dimensió intel·lectual enorme com a autor d'una extensíssima obra (260 títols!), però també una dimensió pràctica i activa que el porta a desplegar una intensa activitat als centres de poder de l'Occident medieval (la cort pontifícia i París, sobretot) i a viatjar al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient. En tercer lloc, que la seva és una iniciativa individual i molt personalista, engegada per un laic que actua per compte propi, que té un gran abast temporal i espacial; avui, de la seva iniciativa, en diríem «no-governamental». Finalment, que mantindrà sempre, i malgrat les seves experiències decebedores, la necessitat ineludible de la relació amb l'altre.
Albert Soler
Adjunt a la direcció del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona i Comissari de l'exposició |
||||
Darrera modificació: