Les universitats de la Xarxa Vives suspenen en perspectiva de gènere

Un informe posa de manifest que la docència i la recerca continuen sent androcèntriques

Descarregar pdf
gruptreballigualtatgenereXarxaVives
membres del grup de treball en Igualtat de gènere de la Xarxa. FOTO: Xarxa Vives
Les 22 universitats que integren la Xarxa Vives (que aplega institucions d’educació superior de 4 estats –espanyol, francès, italià i andorrà- que comparteixen els valors de la unitat lingüística i cultural) suspenen en perspectiva de gènere.

Així ho posa de manifest l'informe La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats, elaborat pel Grup de Treball en Igualtat de Gènere de la Xarxa -del qual en formar part el Centre Dolors Piera de la Universitat de Lleida- i coordinat per Tània Verge (Universitat Pompeu Fabra) i Teresa Cabruja (Universitat de Girona).

Segons l'estudi, tot i l’aplicació dels codis de bones pràctiques, la realitat a les aules mostra "un baix nivell de transversalització de la perspectiva de gènere i una pobre oferta d’assignatures específiques als currículums dels programes de grau i postgrau".

Traduït en xifres, només un 17% dels graus incorporen alguna assignatura específica en matèria de gènere (un 16% a la UdL) i en gairebé totes les universitats de la Xarxa "la major part d'aquestes matèries en gènere són optatives (61% de mitjana i un 80% a la UdL), "fet que permet als estudiants esquivar en la seua formació la competència de gènere del grau".

Pel que fa als postgraus i màsters, la mitjana d'assignatures específiques a les universitats de la Xarxa, se situa en el 7% (un 6% a la UdL). A tercer cicle, la Xarxa ha posat recentment en marxa dos programes interuniversitaris de doctorat on hi participen 7 universitats. Tot i que la UdL no en forma part, la Universitat de Lleida i la Autònoma de Barcelona són les úniques de la Xarxa a oferir un minor en estudis de gènere (en Gènere i Dret a la UdL, i en Estudis de Gènere a la UAB).
 
La presència equitativa de dones i homes a la coordinació de programes de doctorat manté desequilibris en favor dels homes. Així només quatre universitats tenen una proporció equilibrada: la URV (48% de dones), la UdG (62%), la UAB (45%) i la UJI (37%), mentre que la UdL es queda per sota de la mitjana del 33%, amb un 25%.

L'informe posa de manifest que el sostre de vidre en els màxims òrgans de la universitat segueix latent, per exemple la proporció de dones com a vicerectores de recerca o com a directores d’escola de doctorat continua sent inferior en comparació a la dels homes. La UdL no té actualment vicerectores en aquest àmbit, tot i que les havia tingut, i si que és una dona la que dirigeix l'Escola de Doctorat.
 
També s'aprecia una aclaparadora presència dels homes com a honoris causa, un 80% (un 89% a la UdL), i com a receptors de guardons i medalles d’honor a l’àmbit acadèmic, un 70%, (un 63% a la UdL). No obstant això, en el cas de la Medalla d’Honor amb què la Xarxa Vives reconeix les trajectòries acadèmiques, cal destacar que durant els darrers anys s’ha equilibrat la distribució per sexes dels guardons. Des de 2012 fins a l’actualitat s’ha concedit la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives a 5 dones i 5 homes.

Pel que fa a grups de recerca, només 25 dels 1.435 de la Xarxa Vives està especialitzat en estudis de gènere (1 de 65 a la UdL), i 38, treballa alguna línia específica (2 a la UdL). Aquestes dades mostren com les universitats no han desenvolupat prou les directrius europees de science for women i science on women perquè només un 4.8% dels grups de recerca fan recerca en aquesta temàtica.

Les unitats d'igualtat de la Xarxa Vives que han elaborat l'Informe consideren necessari fer arribar els resultats al professorat i responsables acadèmics de deganats, departaments i equips de govern, per tal d’augmentar la sensibilització i fer que donen suport a l’estratègia de la perspectiva de gènere. Així mateix, reclamen l'elaboració de més recursos com poden ser guies i bancs de docència per a matèries i cursos per incorporar la perspectiva de gènere a les aules. En aquest àmbit, la col·laboració entre universitats “no només presenta un elevat potencial, sinó que resulta imprescindible”, sentencia l’informe. També recomanen incloure la competència en matèria de gènere a les avaluacions de l’alumnat i del professorat.

Les universitats de la Xarxa Vives treballen per incorporar la perspectiva de gènere des de fa més d’una dècada, a través de pràctiques com la formació del professorat novell, bancs de recursos, assignatures comunes entre facultats o projectes d’innovació docent. En el cas de la recerca, s’ocupen de millorar la formació en matèria de gènere a través de l’organització cursos i jornades, recursos per al PDI, visibilitzant la recerca realitzada en l’àmbit dels estudis de gènere, o el reconeixement de l’activitat investigadora amb premis a les millors tesis doctorals en aquesta matèria.
 
TEXT: Comunicació Xarxa Vives/ Oficina de Premsa UdL