La taxa de risc de pobresa a Lleida, més alta que la mitjana catalana

Un estudi de la UdL alerta de la relaxació de l'administració enfront el fenomen, que ha vingut per quedar-se

Descarregar pdf
pobresalleidaUdL
Xavier Pelegrí i Pere Enciso, dos dels autors del llibre. FOTO: UdL

La taxa de risc de pobresa de la societat lleidatana està un punt per sobre de la mitjana catalana. Mentre que a Catalunya se situa en el 20,5%, a Lleida, en el 21,4%. També és més alt el nivell de privació material que a Lleida se situa en el 12,5%, mentre que a Catalunya en el 7,2%. Tant la renda mitjana com el poder adquisitiu de la població lleidatana són inferiors al de la catalana, en bona part a causa què l'estructura econòmica de la província no és prou generadora d'ocupació, hi ha molt professional autònom i l'envelliment de la població és més gran que en altres zones.

Així ho posa de manifest el llibre Nova i vella pobresa a les comarques de Lleida: percepció des dels serveis socials, obra dels professors de la Universitat de Lleida (UdL) Joan Pere Enciso, Rafael Allepuz, Cecilio Lapresta i Xavier Pelegrí, que avui s'ha presentat en el marc del 7è Campus per la Pau: La pobresa i els seus efectes com a font de nous conflictes socials que té lloc fins aquest dijous, 27 d'octubre, al campus de Cappont.

El treball, que continua un estudi previ realitzat pel mateix equip d'investigadors sobre la pobresa a la ciutat de Lleida, analitza l'impacte de la crisis econòmica en els col·lectius més afectats per aquest canvi de conjuntura econòmica a través de les persones que hi tracten dia dia des de l'àmbit dels serveis socials. Així, en l'estudi, hi han participat més de 60 professionals de consells comarcals, la Paeria, Càrites Lleida, Arrels i Càrites i Creu Roja Balaguer.

Els investigadors de la UdL alerten sobre l'aparició d'un nou perfil de pobre. Persones o famílies que abans vivien amb certa comoditat -entre 2.500 i 3.000 euros mensuals- i que per una situació sobrevinguda, normalment la pèrdua del lloc de treball que els du a endeutar-se, acaben acudint als serveis socials. Solen ser el que s'anomena "pobres vergonyants" que no demanen l'ajuda que els convindria per vergonya, sobretot en localitats petites on tothom es coneix i que han interioritzat el discurs oficialista que la culpa del què els passa és seua.

L'estudi constata que a més de les dificultats econòmiques aquestes persones pateixen desequilibris emocionals que han provocat l'augment de consum de fàrmacs per angoixa o depressió. L'angoixa també augmenta entre les treballadores i treballadors socials que no poden arribar a tot per la manca de recursos.

El sector poblacional més afectat per la pobresa és la infància i la joventut, mentre que les persones grans solen ser les que estan esmorteint la manca de recursos dels seus descendents, però això un dia s'acabarà.

El llibre critica la "relaxació de les responsabilitats de les administracions"  que s'estan duent a terme unes polítiques socials d'immediatesa, sense planificació a mig i llarg termini, en bona part per les retallades que han decidit aplicar en aquest àmbit. "Un exemple paradigma`tic es presenta amb les necessitats d'aliments. El Banc d'aliments, per exemple, que funciona gràcies al voluntariat, fa arribar aliments a la població amb aquestes necessitats i els líders polítics ja tenen un problema menys en el què pensar, ja que se n'encarreguen altres d'actuar".

"Si no es crea ocupació, no se solucionarà el problema", ha dit Pere Enciso, el investigador principal de l'estudi i que avui, juntament amb Xavier Pelegrí ha presentat el llibre. Enciso però ha advertit que l'ocupació que es crei ha de ser digna. Hem detectat que hi ha "pobres ocupats" a més dels aturats, perquè les condicions laborals són cada vegada pitjors. "si les característiques del model neoliberal actual de producció i de distribució no canvien, la pobresa ha arribat per quedar-se, no és un fenomen passatger, temporal", afirmen els autors.

Més continguts

Galeria fotogràfica