12 de març de 2009

Ha estat desenvolupat per investigadors de la UdL, la Universitat d'Alcalà i el CSIC

Investigadors de la Universitat de Lleida, de la Universitat d'Alcalà i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han desenvolupat un model que prediu a llarg termini el risc que en un determinat municipi hi hagi una alta incidència d'incendis causats per l'acció humana. S'han recollit dades d'incendis de 6.006 municipis de l'Estat ocorreguts entre el 1998 i l'any 2000 (a excepció de Navarra i les Illes Canàries per manca de dades) i s'han analitzat fins a 29 variables de risc, que s'agrupen en set grans blocs (factors): transformacions socioeconòmiques d'àrees rurals, transformacions socioeconòmiques d'àrees urbanes, persistència o transformació d'activitats tradicionals lligades al foc en àrees rurals, accidents o negligències relacionades amb infraestructures elèctriques, de transport i altres, estructura del paisatge i de la població, política forestal i factors relacionats amb focs intencionats.

El model creat -el primer d'aquest tipus a Espanya-, identifica com zones amb major risc a llarg termini Galícia, la cornisa cantàbrica i els litorals català i valencià, juntament amb diversos punts de l'interior d'Espanya

El model creat -el primer d'aquest tipus a Espanya- pren en compte les 13 variables més significatives per al conjunt del país, i identifica com zones de major perill Galícia, la cornisa cantàbrica i els litorals català i valencià, juntament amb diversos punts de l'interior d'Espanya. L'índex no pretén ser una estimació de risc a curt termini (diària o setmanal), que se sol fer amb paràmetres meteorològics, sinó que analitza el risc a llarg termini. Els investigadors autors de l'estudi, Cristina Vega (UdL), Jesús Martínez (CSIC) i Emilio Chuvieco (Universitat d'Alcalà) expliquen que més del 90% dels incendis forestals a Espanya es deuen directa o indirectament a l'acció humana, tot i així gairebé mai es té en compte aquest factor en les anàlisis i índexs de risc utilitzats.

El model es va calibrar amb les dades del 60% dels 6.006 municipis i es va validar amb els del 40% restant, demostrant una fiabilitat del 85%, molt alta per a aquest tipus de mesuraments. Quant a les variables de risc, van ser elaborades a partir de fonts cartogràfiques digitals, anàlisis amb sistemes d'informació geogràfica i fonts censals diverses.

El 90% dels incendis forestals a Espanya es deuen directa o indirectament a l'acció humana, tot i així gairebé mai es té en compte aquest factor en les anàlisis i índexs de risc utilitzats

Les variables amb més pes en el model són la densitat de maquinària agrícola, la densitat de bestiar en règim extensiu tradicional i la fragmentació del paisatge agrícola. Els dos primers es poden considerar com a indicadors de l'activitat agrícola i ramadera, en la qual l'ús del foc segueix sent generalitzat. Aquests factors es veuen agreujats per l'existència de conflictes socials com ara l'abandó agrari (mesurat en aquest cas com el pas de sòl agrícola a forestal), que contribueix a crear situacions de perill. Els resultats també confirmen la importància de la proximitat del bosc a vies de transport o a infraestructures de risc com abocadors i mines.

En total, s'han identificat 29 variables de risc, que s'agrupen en set grans blocs (factors): transformacions socioeconòmiques d'àrees rurals, transformacions socioeconòmiques d'àrees urbanes, persistència o transformació d'activitats tradicionals lligades al foc en àrees rurals, accidents o negligències relacionades amb infraestructures elèctriques, de transport i altres, estructura del paisatge i de la població, política forestal i factors relacionats amb focs intencionats.