11 de juny de 2007
Descarregar pdfUna recerca d'investigadors de la UdL, portada d'una de les primeres revistes biomèdiques del món
Cyclin Cln3 is retained at the ER and released by the J-chaperone
Ydj1 in late G1 to trigger cell cycle entry (La ciclina Cln3 és retinguda en el reticle
endoplasmàtic i alliberada per la xaperona Ydj1 al final de G1 per activar l’entrada al cicle
cel·lular) és el títol de l’article que publica la revista científica
Molecular Cell, una de les més prestigioses
del món en biomedicina. L’article, elaborat pel
grup
de recerca de Cicle Cel·lular de la UdL que dirigeix el doctor Martí Aldea, és el resultat d’u
na investigació sobre els mecanismes d’interacció de les proteïnes que controlen la multiplicació
cel·lular. Aquesta investigació, portada de Molecular Cell, obre noves vies en la recerca de
teràpies més específiques per al tractament del càncer.
En termes senzills, el càncer esdevé en bona part de la pèrdua del control sobre el
creixement de les nostres cèl·lules. Des de fa temps s’han anat descobrint gens i proteïnes que
controlen la multiplicació cel·lular, però tot just comencem a conèixer amb precisió els
engranatges on hi actuen de manera conjunta. El grup de Cicle Cel·lular, integrat en l’
Institut de Recerca Biomèdica de la Universitat
de Lleida (IRBLLEIDA), té com a objectiu identificar nous mecanismes de control de la
proliferació i la diferenciació cel·lular, i entendre llur funcionament a nivell molecular.
En el treball publicat a l'americana Molecular Cell, i signat per Emili Vergés, Neus
Colomina, Eloi Garí, Carme Gallego i Martí Aldea, es demostra que la proteïna activadora clau del
cicle cel·lular, una ciclina G1, és segrestada en un determinat compartiment del citoplasma de la
cèl·lula per a impedir una multiplicació cel·lular descontrolada. D’altra banda, i en
resposta a senyals interns i externs de creixement, una altra proteïna, en aquest cas una xaperona
específica, allibera la ciclina G1 i li permet entrar al nucli de la cèl·lula per activar,
només si convé, la replicació del DNA, és a dir la multiplicació cel·lular.
Els investigadors de la UdL proposen que, aquest mecanisme d’interacció complexa entre
proteïnes, és el que permet les cèl·lules integrar correctament senyals exògens i endògens al
citoplasma, i d’aquesta manera, controlar amb precisió la proliferació cel·lular en les seves fases
més inicials. És a dir, multiplicar-se quan és necessari i no fer-ho quan no ho és.
Aquests coneixements científics, que obren una nova via d’exploració en el control de la
multiplicació cel·lular, aporten per tant, noves dianes moleculars on adreçar la recerca d’eines
terapèutiques més eficients i específiques per al tractament del càncer.
Revista Molecular Cell On
Line
Grup
de Recerca del Cicle Cel·lular (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida)
