10 de juliol de 2013
Descarregar pdf"En els clàssics trobarem el fotògraf que volem ser"
José Manuel Navia imparteix un taller a la Universitat d'Estiu
|
|
 |
![[+] AMPLIAR IMATGE](/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oficina/.galleries/images/imatges-premsa2/JoseManuelNaviaUdL.jpg "[+] AMPLIAR IMATGE"){kind=small}
L'obra de referents de la fotografia documental del segle XX com ara Jacob Riis, Paul Strand, Walker Evans, Diane Arbus, o dels precursors de l'ús del color Willian Eggleston i Joel Meyerowitz, entre d'altres, són analitzades fins divendres al taller de la Universitat d'Estiu Fotografia d'autor que imparteix el madrileny José Manuel Navia.
En aquests noms indiscutibles de la fotografia, els que més l'han influenciat -explica Navia-, "hi trobarem quin fotògraf volem ser, i quin fotògraf podem ser". Segons ell, els clàssics s'han de llegir sempre com a contemporanis perquè ens afronten als mateixos problemes que actualment trobem al nostre camí". "Amb ells segur que no fallem", afegeix.
Distingit amb el premi Fotopress (1987), Godó de Fotoperiodisme (1999), Society of Newspaper Design (1994, 1995 i 1997) i Imagen (2006), entre d'altres, José Manuel Navia, es defineix com un escriptor amb càmera. "Sóc fotògraf perquè llegeixo", afirma, tot insistint en l'estreta relació que mantenen literatura i fotografia en compartir la mateixa relació amb el temps i la memòria. De fet, l'obra de Navia, que ha evolucionat des del reporterisme a una fotografia més personal i demorada, manté un vincle molt especial amb la literatura, a la qual sempre acudeix abans d'enfrontar-se a un treball.
Vinculat des del 1992 a l'Agència VU de París, Navia, que publica per diferents mitjans espanyols i estrangers, es mostra partidari de la fotografia compromesa, tot i que aclareix que no amb l'objectiu de canviar el món, però sí per fer-nos millors. És per això que aposta per una fotografia que s'interessi a explicar el què els hi passa als altres, uns altres que, al cap i a la fi, són com nosaltres, conclou.
La desena d'alumnes del taller de la Universitat d'estiu s'aproparan fins divendres no només a les obres dels 'clàssics' sinó també a la producció documental de Navia, al seu tractament del color, del concepte i de l'edició, amb l'objectiu revisar els treballs que han presentat en matricular-se al curs i trobar el fotògraf que seran.
En aquests noms indiscutibles de la fotografia, els que més l'han influenciat -explica Navia-, "hi trobarem quin fotògraf volem ser, i quin fotògraf podem ser". Segons ell, els clàssics s'han de llegir sempre com a contemporanis perquè ens afronten als mateixos problemes que actualment trobem al nostre camí". "Amb ells segur que no fallem", afegeix.
Distingit amb el premi Fotopress (1987), Godó de Fotoperiodisme (1999), Society of Newspaper Design (1994, 1995 i 1997) i Imagen (2006), entre d'altres, José Manuel Navia, es defineix com un escriptor amb càmera. "Sóc fotògraf perquè llegeixo", afirma, tot insistint en l'estreta relació que mantenen literatura i fotografia en compartir la mateixa relació amb el temps i la memòria. De fet, l'obra de Navia, que ha evolucionat des del reporterisme a una fotografia més personal i demorada, manté un vincle molt especial amb la literatura, a la qual sempre acudeix abans d'enfrontar-se a un treball.
Vinculat des del 1992 a l'Agència VU de París, Navia, que publica per diferents mitjans espanyols i estrangers, es mostra partidari de la fotografia compromesa, tot i que aclareix que no amb l'objectiu de canviar el món, però sí per fer-nos millors. És per això que aposta per una fotografia que s'interessi a explicar el què els hi passa als altres, uns altres que, al cap i a la fi, són com nosaltres, conclou.
La desena d'alumnes del taller de la Universitat d'estiu s'aproparan fins divendres no només a les obres dels 'clàssics' sinó també a la producció documental de Navia, al seu tractament del color, del concepte i de l'edició, amb l'objectiu revisar els treballs que han presentat en matricular-se al curs i trobar el fotògraf que seran.
|
Més informació
|
UNIVERSITAT D'ESTIU DE LA UdL
