Manassé Esoavelomandroso

L'historiador i polític malgaix, Manassé Esoavelomandroso, és el primer doctor honoris causa africà de la Universitat de Lleida. Proposat pel departament d'Història de l’Art i Història Social -ara departament de Geografia i Història- amb l'objectiu que "la UdL contribueixi a la restitució del rol fonamental, i tanmateix oblidat o negligit, de l'Àfrica al sud del Sàhara en la història, passada, present i futura de la Humanitat", el professor Esoavelomandroso se suma a l'escàs nombre de noms de l'Àfrica negra que han rebut aquesta distinció per part d'universitats de l'Estat (Léopold Sedar Senghor, Desmond Tutú, Dorcas Muthoni, Graça Machel o Nelson Mandela) i és un dels primers a ser reconegut primordialment per la seua tasca científica.

Mentre va ser director del departament d'Història a la Universitat d'Antananarivo (Madagascar) va engegar la revisió i reformulació de la història de Madagascar i la recuperació de la memòria col·lectiva des de la crítica del llegat de la historiografia colonial. També va impulsar els estudis de desenvolupament tot creant una filial de Ciències del desenvolupament al departament. Diputat en diverses ocasions, va ser ministre de mines i president de l'Assemblea nacional. Des del 2008 és president del partit Leader-Fanilo (Torxa lluminària), focalitzat en el benestar de les poblacions de l'illa. Esoavelomandroso va ser l'impulsor principal del Màster euroafricà en ciències del desenvolupament "Cultures i Desenvolupament a l’Àfrica" amb universitats de Camerun, Senegal i Catalunya, entre elles la UdL, i que actualment només s'imparteix a Antananarivo.