Detecten paràsits sanguinis als galls fers del Pirineu català

La UdL participa al primer estudi sanitari sobre aquestes aus amenaçades

Descarregar pdf
galls fer_Javi Montes
Parella de galls salvatges / Foto: Javi Montes
El 62,5% dels galls fers (Tetrao urogallus aquitanicus) del Pirineu català, una espècie en perill d'extinció, estan infectats amb paràsits sanguinis relacionats amb la malària aviària. Així ho posa de manifest una recerca liderada pel Centre d'Investigació en Sanitat Animal (CISA, INIA-CSIC) i la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista Scientific Reports, del grup Nature. L'estudi sanitari també ha identificat per primer cop l'herpesvirus propi d'aquesta espècie, de la qual queden menys de 1.500 exemplars a l'Estat espanyol. Conèixer els agents infecciosos que l'afecten pot ser clau per a prioritzar accions de conservació.
 
En la recerca han participat tècnics de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d'Aran, així com investigadors de la Universitat Europea de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC) i la Universitat de São Paulo (Brasil). L'equip ha aprofitat les captures periòdiques realitzades al Pirineu català per a marcar exemplars de gall fer i recollir, al llarg de dos anys, mostres de sang orofaríngies i cloacals amb les quals han fet anàlisis de patògens per PCR. També han fet cultius de femta i han pres mostres de teixit d'exemplars trobats morts a Catalunya i el Principat d'Andorra.
 
Els resultats han revelat agents infecciosos transmesos per organismes que s'alimenten de sang (hemoparàsits) dels gèneres Haemoproteus i Leucocytozoon. "Trobar paràsits hemosporidis en aquesta espècie d'ocell de muntanya ha estat una sorpresa, ja que viuen en altituds elevades on no hauria d'haver els vectors de transmissió", explica la primera autora de l'article, veterinària i alumna de l'Escola de Doctorat de la UdL, Olga Nicolás de Francisco. Aquesta realitat "preocupant podria estar relacionada amb el marcat augment de la temperatura mitjana als Pirineus com a conseqüència del canvi climàtic", recullen a les conclusions del treball.
 
L'estudi també ha servit per identificar el primer herpesvirus registrat en galls fers. És del gènere Iltovirus i està emparentat amb els que causen malalties respiratòries en aus domèstiques. "És nou per a la ciència, però segurament ha estat infectant a aquests animals durant milers d'anys, ja que aquests virus generalment evolucionen amb els seus hostes", destaca l'investigador del CISA-INIA-CSIC i últim autor del treball, Carlos Sacristán Yagüe. 
 
En futures recerques, l'equip vol ampliar el nombre d'animals mostrejats i analitzats per mirar de relacionar els signes clínics de malaltia amb la infecció per aquest herpesvirus i saber quina simptomatologia està causant. A més, consideren important estudiar diferents poblacions per saber si aquest patogen ja és present en totes elles.
MÉS INFORMACIÓ: